Eleccions

TEMA DEL DIA
Picabaralla.
La setmana començava amb allò que semblava que podria ser una campanya unitària de l’independentisme per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol, el clandestí Tsunami Democràtic, però acaba amb una picabaralla oberta entre Junts per Catalunya i ERC sobre la necessitat d’avançar les eleccions autonòmiques, que demostra que la unitat estratègica encara és lluny. El tsunami que ha de plantar cara a la sentència corre el risc de reduir-se a un petit temporal si els dirigents independentistes continuen exhibint descarnadament les seves diferències i fent passar els interessos de partit davant dels interessos de país.

La voluntat d’ERC d’avançar les eleccions no té res a veure amb la sentència ni amb el pressupost, sinó amb la voluntat partidista –legítima– d’aconseguir la presidència de la Generalitat que les enquestes li pronostiquen. I la negativa de Junts per Catalunya obeeix al fet que la formació encara no ha fet el procés de refundació del seu espai polític que necessita per a afrontar unes eleccions sense tenir un daltabaix. Però el problema no és si cal fer eleccions o no, sinó decidir quina és la millor resposta a la sentència. I, una vegada pactat això, dur a terme les actuacions que s’hagin pactat. Si les eleccions són per a fer un simple canvi de cadires no calen. Si són per a canalitzar electoralment el rebuig que despertarà la sentència, superar la majoria del 51% dels vots i aplicar el mandat electoral, és un altra cosa. El problema és que com que encara no s’ha complert el mandat del 21-D del 2017, hi ha molta desconfiança.

Una cosa és clara: unes eleccions autonòmiques normals no poden ser una resposta a una sentència perquè no són un acte de protesta, de rebuig, sinó un tràmit democràtic que es pot fer en qualsevol altre moment. I són difícilment compatibles amb mobilitzacions unitàries i multitudinàries que l’independentisme mateix diu que s’han de convocar. Tampoc Junts per Catalunya no ha acabat d’explicar què vol dir quan afirma que després de la sentència s’entrarà en un nou cicle polític de confrontació democràtica amb l’estat i en què es concretarà.

L’altre argument d’ERC per a avançar les eleccions seria fer un govern de concentració per a respondre a la sentència amb una majoria més àmplia, la majoria del 80%. El calendari ja no ho permet si la sentència surt a l’octubre, però sobretot ho fa inviable la negativa de la CUP i dels comuns de participar-hi. A més, un govern de concentració ja es podria fer ara. Els motius per a fer-lo després de les eleccions, la situació d’excepció que viu Catalunya, ja hi són ara i tothom sap que la sentència serà condemnatòria. L’única diferència seria que després d’unes eleccions el president potser seria d’ERC, si les guanyés. De moment, cap conseller republicà, dins el consell executiu, no ha proposat d’avançar eleccions ni de formar un govern de concentració.

Una altra cosa és si no s’aprova el pressupost de la Generalitat, cosa més que probable. La CUP ja ha avançat que no l’aprovarà i els comuns es deixen estimar, per tenir focus mediàtic, però és molt probable que a la fi deixin penjat el govern, amb l’excusa que no ha accedit a apujar els imposts. Pere Aragonès té una tasca difícil, certament, però el pressupost es pot tornar a prorrogar. De fet, el pressupost vigent és el que va pactar el president Carles Puigdemont amb la CUP el 2017 en canvi de fer el referèndum del Primer d’Octubre. El va haver de negociar Elsa Artadi i el secretari de govern d’aleshores, Joan Vidal, d’esquena al Departament d’Economia perquè sortís aprovat, perquè en aquella època ERC ja tenia interès a fer eleccions.

Per pactar el pressupost hi ha temps fins a cap d’any. Per tant, la decisió de convocar eleccions no caldria prendre-la després de la sentència, sinó a començament de l’any que ve i podria arribar a ser acordada, vistes les discrepàncies estratègiques creixents entre Junts per Catalunya i ERC. La discussió d’avançar les eleccions es pot enllestir aviat, concretament el 23 de setembre, perquè si finalment no hi ha acord entre el PSOE i Podem, malgrat els esforços titànics de Gabriel Rufián, hi haurà eleccions espanyoles el 10 de novembre. I això situa les autonòmiques catalanes el 2020. El contrast és l’afany d’ERC per a evitar unes noves eleccions espanyoles i l’interès a avançar les autonòmiques catalanes a les portes de la sentència del Suprem. Precisament avui, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha posat d’argument per a pressionar Podem que val més afrontar la sentència amb un govern fort que no amb un govern en funcions.

MÉS QÜESTIONS
El Consell no descarta de prorrogar el pressupost si hi ha eleccions a Espanya.
Tot i les tensions que han enfrontat PSPV i Compromís durant aquesta setmana pel finançament, sí que semblen estar d’acord en una cosa: la necessitat de preveure una pròrroga de l’actual pressupost de la Generalitat si hi ha eleccions espanyoles. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, confirmava que aquesta possibilitat és sobre la taula. De motius, se n’addueixen uns quants. A més de la situació en funcions del govern espanyol i la pròrroga encara vigent del pressupost anterior del PP, el de 2018, n’hi ha un altre: que si es convoquen eleccions –que serien el 10 de novembre–, el govern espanyol no facilitarà el sostre de despesa a les comunitats autònomes i, per tant, els comptes valencians es farien ‘a cegues’. Això passa perquè la ministra espanyola Maria Jesús Montero es nega a informar les comunitats autònomes del sostre de despesa perquè puguin elaborar el seu pressupost –la llei l’obligava a comunicar-ho abans del primer d’agost–, al·legant que el govern en funcions no pot fer-lo. Si Montero no fixa el sostre de despesa, tant PSPV com Compromís es decanten per prorrogar el pressupost.

La UE activarà l’observatori de cítrics el 13 de novembre. El 13 de novembre es reunirà per primera vegada el subgrup de cítrics de l’Observatori de Mercat de Fruita i Verdura. Tal com estableixen els documents preparatoris de la Comissió Europea, aquests instruments de vigilància tenen l’objectiu de millorar la transparència als mercats, tot difonent dades i anàlisis significatives. Afegeixen que han de servir al sector, en aquest cas els cítrics, per a abordar la volatilitat dels preus i prendre decisions informades, particularment en cas de pertorbacions o crisis del mercat. Aquest observatori ha de servir, doncs, per a entendre fins a quin punt l’arribada de clementines i taronges procedents de Sud-àfrica i més països de l’hemisferi sud afecten els productors europeus, majoritàriament concentrats al País Valencià. De fet, la resposta del govern espanyol i de Brussel·les a la demanda del sector d’aplicar la clàusula de salvaguarda la passada campanya va ser que aquesta petició havia d’anar acompanyada d’unes dades que en aquell moment no hi eren. Va ser el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui va demanar a la Comissió que s’activés aquesta institució de control. El cap del Consell va enviar el 31 de gener una carta al comissari europeu d’Agricultura, Phil Hogan, i a la seva homòloga de Comerç, Cecilia Malmström, en què demanava de crear aquest organisme amb l’objectiu que les institucions europees fessin un control directe del volum, el valor i el preu dels productes hortofructícoles, des de la primera venda fins a la fase de detall, i hi incloguessin les importacions i les exportacions.

El govern balear nega que tingui previst de fer retallades. El president del PP balear, Biel Company, va pronosticar que l’executiu de Francina Armengol faria retallades en el pròxim pressupost, per la manca de finançament. Avui la consellera de Presidència, Pilar Costa, ha acusat el PP de voler aquestes retallades per poder-los atacar. Costa ha demanat al PP més seriositat, rigor i responsabilitat, i ha assegurat que el govern no preveu en cap cas retallades als serveis públics. També ha explicat que treballa amb el Ministeri d’Hisenda espanyol per mirar com gestionar els recursos públics més eficaçment, però sense retallades. ‘Per molt que repeteixin que hi haurà retallades, no es faran realitat’, ha dit.

El nomenament de l’ambaixador a Nova York porta tensió al govern andorrà. El nomenament de Juli Minoves com a possible ambaixador d’Andorra a Nova York, proposat pels Liberals, ha obert una escletxa en el govern de Xavier Espot, perquè els Demòcrates s’hi oposen rotundament. La crisi arriba mesos abans de les comunals del desembre i alguns sectors dels Demòcrates amenacen de trencar amb els Liberals. El president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, ha dit que el partit havia proposat Juli Minoves per a diversos càrrecs, un dels quals el d’ambaixador de Nova York, perquè no coneixien ningú ‘amb més contactes internacionals’. Segons Costa, Minoves és un dels noms que hi ha sobre la taula, però encara no hi ha res tancat. Una mena de rectificació per provar d’asserenar els ànims. Xavier Espot era contrari al nomenament, però els liberals van fer ús del dret que tenien pel pacte de nomenar uns quants càrrecs per decidir que l’ambaixada a Nova York havia de ser per a Minoves, ex-ministre d’Afers Estrangers i Cultura dels executius de Marc Forné i Albert Pintat. Conscients de la reacció que hi hauria quan el nomenament es fes públic, es va acordar de fer-lo efectiu després de les comunals. Concretament al gener, perquè es temia que els contraris al pacte ho utilitzessin com a argument per a justificar el rebuig que DA i liberals facin llistes conjuntes. Espot va rebre ahir al matí els comentaris i va decidir d’aturar el nomenament.

LA XIFRA
225 turistes han estat expulsats dels seus hotels a Magaluf durant aquest estiu. És més del doble que l’any passat quan, en tota la temporada, varen ser 93. L’associació hotelera de la zona en responsabilitza la baixada de preus, la reducció dels dies d’estada i la tolerància zero amb els comportaments incívics.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de setembre de 1991 la Unió Soviètica reconegué la independència dels estats bàltics: Estònia, Letònia i Lituània. Així i tot, la presència militar de Rússia es va allargar fins que l’últim soldat rus deixà territori bàltic, l’octubre del 1999.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb