09.03.2022 - 12:16
|
Actualització: 09.03.2022 - 13:16
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert judici oral contra el conseller d’Empresa i Treball i ex-president del Parlament, Roger Torrent, i tres ex-membres de la mesa per haver permès la tardor del 2019 que es debatés sobre la monarquia i l’autodeterminació. La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, ha enviat a judici Torrent, Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado. La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per als tres primers, i un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado, batllessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), per desobediència greu al Tribunal Constitucional.
La fiscalia i la magistrada instructora consideren Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado responsables d’un delicte de desobediència al TC per haver deixat debatre sobre l’autodeterminació i sobre el rei espanyol. El TC ha ratificat recentment la prohibició d’aquells debats.
La interlocutòria del TSJC recull els indicis aportats per la fiscalia i Vox contra els quatre acusats. En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol.
La fiscalia recordava que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del Parlament on ja es reprovava l’actuació del rei en relació al procés. En una resolució posterior –25 de juliol del 2019– es tornava a reiterar la reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motivava la querella– també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.
En la interlocutòria de finalització de la instrucció, la magistrada Maria Eugènia Alegret va assegurar que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. I deia que la mesa no havia de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho podia fer d’aquelles que en són clarament, i més encara si ho ordena el Tribunal Constitucional. Per això, la magistrada considerava que tots quatre no es podien emparar en la seva inviolabilitat parlamentària
