El primer Vint-i-cinc d’Abril amb la ultradreta a les institucions

  • ACPV concentra les activitats reivindicatives dissabte i espera que tinguen molta participació ciutadana  
  • Entre els participants als actes, hi haurà Patricia Gómez, l'ex-consellera de Sanitat del govern de les Illes que més reticències va tenir a implantar el requisit lingüístic

VilaWeb
Esperança Camps Barber
24.04.2024 - 21:40
Actualització: 25.04.2024 - 11:28

Avui es commemora al País Valencià la desfeta de la batalla d’Almansa, la pèrdua dels furs i l’aplicació dels Decrets de Nova Planta. Enguany, la data cau enmig d’un clima polític enrarit. Per començar, avui no es lliurarà a les Corts Valencianes el premi Guillem Agulló a una persona o entitat que haja destacat per la lluita contra el feixisme i per les llibertats. En compte d’això, i per a preservar la memòria del jove assassinat, el PSPV i Compromís han convocat avui al matí un acte d’homenatge al pati de les Corts.

Tot això és una conseqüència del canvi de majories que va sorgir després de les eleccions del 28 de maig. Ara les Corts les presideix una diputada de Vox que és el partit que sosté Carlos Mazón, del PP, com a president del Consell. Així, aquest Vint-i-cinc d’Abril és el primer amb una dreta i una extrema dreta controlant totes les institucions després de vuit anys de governs del Botànic.

Aquests darrers dies, s’han viscut debats molt tensos a les Corts Valencianes entre el bloc del govern i el govern de l’oposició. I també s’ha assistit a declaracions com la de la consellera de Justícia, Elisa Núñez, de Vox, que en una entrevista al diari Las Provincias va qualificar Franco de personatge històric. Només unes hores més tard va rectificar i el va qualificar de dictador. Entre una cosa i una altra, hi havia hagut la intervenció del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que va expressar una certa incomoditat amb afirmacions com aquesta.

I no és l’única. Tant Núñez com el torero Vicent Barrera, que és vice-president i conseller de Cultura, expressen opinions semblants manta vegada. Però aquesta incomoditat no impedeix que Mazón avance en l’agenda ultraconservadora que li permet de mantenir-se en el govern.

Motius per a la mobilització

Fa pocs dies, la majoria de dreta i extrema dreta a les Corts va aprovar l’admissió a tràmit de cinc lleis que representen un gir de 180 graus respecte de l’aparell legislatiu engirgolat pel Botànic. En això es basa Acció Cultural del País Valencià per a convocar els ciutadans a assistir en massa a la manifestació de dissabte a València. En la presentació de l’acte, hi van participar representants de tot de col·lectius afectats de manera directa per les decisions preses fins ara pel govern. Decisions que tenen a veure amb la censura, la retallada de l’ensenyament en català a les escoles, el canvi de llei dels mitjans públics de comunicació per a acostar-los a un model de Canal 9, les associacions memorialístiques…

Anna Oliver, presidenta d’ACPV, diu a VilaWeb que hi ha un afebliment dels drets socials i polítics i que això representa un afebliment de la democràcia. “Hi ha un govern amb la majoria absoluta que té un ideari d’extrema dreta, que no governa per a tot el món i proposa mesures adreçades als seus. Amb aquesta majoria electoral s’imposen a una majoria social”, afirma.

El lema triat per l’entitat és “País Valencià, llengua, cultura i futur”, i ha adreçat la convocatòria a partits polítics, sindicats i més organitzacions i entitats concernides i representades pels valors que representa. En el lema no figura cap referència a l’antifeixisme perquè, segons que explica Oliver, aquest tret, ACPV ja el du de sèrie. “Sempre hem fet una lluita antifeixista, sempre som al costat de les víctimes”, diu la presidenta, que ha anunciat que en la pancarta de la capçalera de la manifestació hi anirà un representant del casal la Cosa Nostra de Castelló, que durant les festes de la Magdalena va rebre un atac violent ultra quan la seu era plena de gent.

La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià espera que el canvi de govern i totes les accions repressives i de censura que han executat fins ara provoquen una reacció ciutadana i la manifestació siga multitudinària. “La situació és greu, amb un govern que no té escrúpols a fer trampes i presentar proposicions de llei, i no projectes de llei, per a eliminar el debat i agilitar-ne la tramitació, amb un govern que no té problemes a prendre una mesura ràpida, com és la supressió de la llei del plurilingüisme, que ha fet que molts centres del sud hagen canviat el pla lingüístic de centre, entre més mesures pernicioses”, diu.

Estellés a l’Olympia amb representants polítics i culturals del país

Per al mateix dissabte, dia 27, Acció Cultural del País Valencià ha convocat un acte d’homenatge a Vicent Andrés Estellés en l’any del centenari. Una mena de desgreuge arran de l’intent de silenciament del poeta que intenta la Generalitat, amb el conseller de Cultura de Vox al capdavant. “País Valencià, la mirada d’Estellés”, és el lema de l’acte que es farà a les dotze del migdia al teatre Olympia de València. S’hi sentirà la paraula del poeta dita per Francesc Anyó i Borja Penalba. Andreu Valor presentarà algunes cançons del seu disc A mamar tots els versos, amb poemes d’Estellés.

En aquest mateix acte, hi seran Laura Vilagrà, consellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya; Àgueda Micó, diputada de Compromís al congrés espanyol; Dolors Pedrós, presidenta del Consell Valencià de Cultura; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Àngels Gregori, comissària de l’Any Estellés. També participarà en l’acte Patrícia Gómez, que va ser consellera de Sanitat en els dos governs de Francina Armengol. Es dóna la circumstància que Gómez va mostrar sempre una especial recança a l’hora d’aplicar el requisit lingüístic al personal sanitari de les Illes. Fins i tot, aquesta qüestió va ocasionar, a final de la legislatura passada, una de les crisis més greus entre el PSIB i Més per Mallorca, que només es va desencallar amb la intervenció de la presidenta Armengol.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any