El mirall de Mèxic, o per què les mesures del govern espanyol amb Pegasus són paper mullat

La fiscalia mexicana manté oberta una investigació sobre l'espionatge amb Pegasus durant anys i ha fet detenir un sospitós

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
25.04.2022 - 21:30
Actualització: 25.04.2022 - 19:36

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Citizen Lab assegura que el Catalangate és el cas d’espionatge amb el programari Pegasus més gran que ha investigat i documentat mai. Aquests darrers anys, ha denunciat que un gran nombre d’estats de tot el món l’havia fet servir per espiar opositors polítics, activistes, periodistes, advocats, etc. Però les seixanta-cinc víctimes (de moment) de l’espionatge en massa contra l’independentisme català no tenen precedents. N’hi ha un que s’hi aproxima, Mèxic, on durant set anys, del 2012 al 2018, les autoritats del país van utilitzar el programari per espiar tota mena d’objectius. En tenien desenes en el punt de mira, i Citizen Lab va documentar vint-i-cinc intents d’infecció entre el 2017 i el 2018, que dos anys més tard van ser molts més, entre els quals, el president, Andrés Manuel López Obrador, i el seu entorn. A diferència de l’estat espanyol, a Mèxic el cas ja s’ha judicialitzat, hi ha oberta una investigació de la fiscalia que ja ha portat fins i tot a una detenció, i el cas continua obert.

L’arribada de López Obrador al poder el 2018 va propiciar uns canvis en la vella fiscalia que van permetre que comencés una investigació seriosa sobre l’espionatge en massa amb Pegasus durant els anys de govern de Felipe Calderón i, sobretot, d’Enrique Peña Nieto. La fiscalia va passar de ser un dels responsables de l’espionatge a ser part de la investigació. En el cas de Mèxic, s’ha descobert que diversos organismes estatals feien ús de Pegasus, com ara la fiscalia mateixa (la Procuradoria General de la República, com se’n deia abans, va signar un contracte de 32 milions de dòlars), l’exèrcit i l’agència federal d’espionatge, Cisen.

L’ús de Pegasus va permetre al govern mexicà de detenir el cèlebre narcotraficant Joaquín Chapo Guzmán el 2016, però també hi ha hagut molts periodistes, polítics i activistes que n’han estat víctimes. Un dels casos més escandalosos és el que va denunciar el 2017 l’equip d’investigadors que es va desplaçar a Mèxic per investigar la desaparició, el 2014, de quaranta-tres estudiants després de l’atac de la policia i de l’exèrcit a la ciutat d’Iguala, al nord del país. Els investigadors van ser objecte d’espionatge, i això va entrebancar la seva recerca i va complicar que es poguessin aclarir les circumstàncies tant de la desaparició com de la mort d’uns altres estudiants en els mateixos incidents.

Cecilio Pineda Birto, un periodista mexicà de 38 anys, havia denunciat els lligams entre organitzacions criminals i les autoritats locals, i poc després va ser assassinat. Era el 2017. Quatre anys després, el seu número de telèfon era un dels 50.000 de la llista filtrada de números de telèfon intervinguts amb Pegasus. A Mèxic, aquest programari ha acabat fins i tot en mans dels càrtels de la droga, que el fan servir per amenaçar i atacar periodistes.

Les investigacions van permetre de conèixer una trama complexa d’empreses pantalla amb la qual aquests organismes estatals desviaven diner públic per comprar les llicències de Pegasus i el preu de les desenes d’infeccions que sol·licitaven. Els pagaments quedaven camuflats en sobrecosts de partides pressupostàries per a pagar serveis a empreses que actuaven de pantalla de NSO. Aquestes empreses cobraven també comissions que inflaven encara més el preu final. Segons que va explicar l’estiu passat la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) mexicana, el cost total de Pegasus a les arques públiques durant tots aquests anys puja a uns 6.000 milions de pesos, és a dir, uns 280 milions d’euros.

A final de l’any passat, hi va haver la primera detenció arran d’aquesta investigació, la de Juan Carlos García, responsable de l’empresa Proyectos y Diseños VME, una de les que presumptament feia de mitjancera entre l’estat i NSO. La fiscalia l’acusa de ser responsable “d’un delicte d’intervenció il·legal de comunicacions agreujat en perjudici d’una periodista.” El comunicat de la fiscalia es referia a la periodista Carmen Arístegui, una de les víctimes de l’espionatge. El seu cas és el que ha avançat més en l’àmbit judicial.

La no-investigació en el cas espanyol

La investigació de Citizen Lab situa el cas espanyol d’espionatge de l’independentisme català a un nivell fins i tot més greu que no el cas mexicà. Tanmateix, no s’albira pas cap moviment de la fiscalia, i les mesures que el govern de Pedro Sánchez va anunciar, per mitjà del ministre Félix Bolaños, són pràcticament paper mullat. Perquè el compromís d’una investigació interna al CNI sobre l’ús de Pegasus no té cap possibilitat d’auditoria ni de control extern independent; perquè la constitució de la comissió de Secrets Oficials al congrés espanyol (que fa tres anys que s’hauria d’haver constituït) depèn de l’entesa entre el PSOE i el PP sobre els diputats que l’han d’integrar; i perquè els membres d’aquesta comissió estan obligats per llei a mantenir en secret les compareixences que hi facin els ministres de Defensa, d’Interior i d’Afers Estrangers. La via judicial dependrà, en tot cas, de les querelles que aviat presentaran els més de seixanta afectats per l’espionatge en diversos països europeus.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies