28.02.2017 - 15:43
La veritat mal administrada té “conseqüències letals”, diu Ivan Benet recordant Ibsen
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
El Teatre Lliure de Barcelona explorarà des d’aquest dijous els límits de la veritat amb una adaptació de ‘L’ànec salvatge’ de Henrik Ibsen que planteja si “posar el mirall davant la realitat és sempre el millor que pot passar”, ha afirmat el director, Julio Manrique, aquest dimarts en roda de premsa.
“Ibsen diu que si la veritat no està ben administrada, té conseqüències letals. Es pregunta si és necessari saber la veritat i res més que la veritat, o bé refugiar-se en un món de fantasia i engany”, ha descrit l’actor Ivan Benet, que interpreta el fill d’una família que ha perdut la seva fortuna.
Manrique ha adaptat al costat de Marc Artigau i Cristina Genebat aquesta obra del dramaturg noruec escrita el 1884: “És un obra encara molt verge que s’ha representat poc, que va fer després de ficar el dit a la llaga amb ‘Un enemic del poble'”, ha explicat Manrique.
Si l’obra anterior era una defensa dels ideals, en aquesta es planteja on estan els límits de conèixer la veritat: “Al meu personatge li subministren una droga anomenada ‘veritat’, en forma de sobredosi”, reflexiona Benet, que descriu la família del seu personatge com una família d’animals ferits, igual que el metafòric ànec silvestre malferit que mantenen al soterrani de casa.
Aquest personatge veurà com hi ha algú que li intenta obrir els ulls, interpretat per Pablo Derqui, “un idealista que intenta reobrir el passat, de vegades massa pendent de les idees i poc de la realitat”, per l’actor que ho interpreta.
Alhora, els integrants de la família “no tenen la necessitat de saber la veritat ni de ser salvats per ningú, la gran veritat els arriba en un moment en què no estan preparats per a això”, ha explicat Laura Conejero, en el paper de la dona de la família, que ha admès que aquesta falta de preparació és la que desencadena els esdeveniments de l’obra.
MODERNITAT ATEMPORAL
Manrique considera que la peça està “a cavall entre el realisme i el simbolisme, que parla de la realitat i la que ens inventem, construint una atmosfera molt estranya i hipnòtica”.
A aquesta atmosfera contribueix el muntatge, que inclou músiques que Carles Pedragosa toca al piano en directe, acompanyant l’acció i “convertint-se en un narrador més”, segons el director.
L’adaptació que han fet Artigau, Genebat i Manrique ha fet molts canvis en el text original d’Ibsen: “Hem mantingut l’essència, amb la idea que el poguéssim dir ara. Es tracta que el públic s’oblidi que està veient un Ibsen i es converteixi en un conte atemporal”, ha explicat Genebat.
L’adaptació s’ha fet tenint en compte també el plantejament de la posada en escena: Manrique ha treballat en la línia d’una “modernitat atemporal”, segons el director, que no ha volgut definir en quin moment passa l’obra i d’aquesta manera fer que l’atenció estigui centrada en l’acció.
L’escenografia, de Lluc Castells, és “molt contundent, evitant mostrar una època victoriana però també una època actual”, encara que Manrique sí va definir l’espai en el fred i la neu de Noruega.
Andreu Benito, Jordi Bosch, Miranda Gas, Jordi Llovet, Lluís Marco i Elena Tarrats completen l’elenc d’aquesta obra que es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc fins al diumenge 9 d’abril.
