24.07.2015 - 00:02
La figura del futbolista i entrenador holandès Johan Cruyff és catalitzador artístic del festival d’acció poètica Bouesia, que es fa fins diumenge en uns antics sequers d’arròs de Deltebre . A partir de la pregunta ‘A què (no) estem jugant?’, el certamen vol furgar en l’aparent banalitat del joc per trobar-hi arguments per a la seva poetització. En paral·lel al festival també es pot veure al Centre d’Art de les Terres de l’Ebre-Lo Pati la mostra ‘Psicogeografia d’un festival. Bouesia 10+1’ que repassa els deu anys d’història del certamen.
Explorant cada any l’expressió poètica i artística a partir d’un vessant particular, els organitzadors de Bouesia van veure en la figura de Johan Cruyff una connexió directa amb els objectius del festival. Així, el Bouesia explorarà la poètica i l’artística de totes les metàfores del jugador i l’esport a través de tallers, com ara el del coreògraf valencià Vicente Arlandis, i conferències com la que farà el cantant de Mishima David Carabén. Entorn a aquest tema també es faran diverses accions poètiques i concerts.
El festival manté la filosofia d’escollir espais simbòlics de la geografia local de Deltebre com a escenari principal. Aquest any la majoria d’actes es faran als sequers d’arròs davant l’antic edifici del Sindicat Arrosser de la Cava. Per allí passaran artistes com el músic Carles Carolina, fundador de Cabo San Roque, presentant el seu nou disc ‘Èxode Ultralocal’. També actuarà el polifacètic artista alacantí Marc Sempere, que cuinarà una ‘Paella Augmentada’: una acció poètica amb música, cants i sons processats a partir del procés de cocció d’una paella.
Deu anys de certamen psicogeografiats
Duran el festival també es pot veure l’exposició ‘Psicogeografia d’un festival. Bouesia 10+1’ al centre Lo Pati d’Amposta. La mostra repassa el material, les aportacions i l’experimentació que s’ha fet durant els deu anys de vida del certamen. ‘Piscogeografia’ vol reivindicar el paper de la cultura contemporània fora dels marges institucionals, pensada des d’una diversitat d’espais i perspectives, sovint sense el suport pressupostari i basades en l’afecte, la tenacitat persistent de les conviccions mateixos creadors.