El 155 de Luxemburg a la comunitat autònoma que es diu Espanya

  • Espanya continua convençuda que és un estat, com ho era abans, i ara es troba que ja no ho és

VilaWeb

El 1992, quan es va publicar la versió oficial del Tractat de Maastricht, que instaurava la Unió Europea, em va sorprendre de comprovar que en el volum el nombre de pàgines dedicades a desplegar el tractat era sensiblement inferior –molt inferior, de fet– al nombre de pàgines dedicades a parlar de les exempcions que feia cada estat. N’hi havia de ben variades i exòtiques. Recorde que Dinamarca, per exemple, assumia la llibertat de moviments i instal·lació dels ciutadans de la Unió, però prohibia de manera explícita als ciutadans alemanys –i només als alemanys– de comprar cases a la costa. En vaig parlar amb el meu vell amic Jens Linden, un dels periodistes més reconeguts de Dinamarca. Per a mi allò era la prova que els estats volien posar tantes traves com poguessen al compliment d’aquell tractat fundador de la Unió Europea. Ell en canvi opinava, i els anys li han donat la raó, que els estats eren molt conscients que s’havia acabat la seua independència i la seua sobirania i per això intentaven salvar tot allò que podien abans no fos massa tard.

Han passat trenta anys d’aquella conversa i avui les coses són molt clares. En aquell moment, per exemple, que jo em pogués instal·lar a viure a Copenhaguen amb els mateixos drets que un danès era una hipòtesi torbadora per a molts. Avui quants catalans deuen viure a Dinamarca, amb tots els drets reconeguts, i quants danesos als Països Catalans?

El temps, efectivament, ha aclarit moltes coses i avui vivim en un entorn “nacional” europeu que, sobretot per a les generacions més joves, és una conquesta indiscutible. La nació europea, espere que s’entenga la provocació, és cada dia més viva i més palpable. I ací teniu, per exemple, el govern català a l’exili per a constatar-ho. Què seria del president Puigdemont i dels consellers Puig, Comín i Ponsatí sense el seu component europeu? Sense els drets que poden exercir precisament perquè són nacionals europeus?

La pregunta és si se n’adonen, d’això, els estats europeus. I la resposta és que depèn del cas. Els més seriosos, els que tenen a la sala de màquines la gent més preparada i atenta a la realitat, ho saben de sobres i, per tant, ja no oposen resistència a aquesta realitat implacable. Els de la perifèria més indocumentada, Espanya per exemple, continuen convençuts que encara són un estat, a la manera dels estats d’abans del tractat de Maastricht i dels successius d’Amsterdam i Niça. Però ja no ho són, perquè la “constitución que nos dimos entre todos”, concretament ara, avui, és el tractat de Lisboa. I el paperot aquell prenyat durant la transició sota amenaces, doncs, en tot cas, ha passat a ser un estatut d’autonomia. Potent, però estatut al cap i a la fi.

I dic això a propòsit de la històrica sentència del TJUE de dimarts i de les reaccions que ha suscitat. Perquè al darrere de les incomprensibles reaccions de la política i els mitjans espanyols hi ha no tan sols la seua llegendària ignorància de què passa més enllà dels Pirineus, sinó sobretot la seua incapacitat d’entendre que ells ja no són una nació, que ja no són una nació-estat amb els atributs que la definien, i que ara han d’obeir un poder central que mana més que ells. I si bé en la política del dia a dia, pel dèficit democràtic de la Unió, això potser no es nota tant, en economia o en justícia –i cada dia més també en política exterior– les proves s’acumulen sobre la taula.

Tanmateix, en trobarem poques de la contundència del cop sobre la taula que el TJUE ha fet aquesta setmana. A Espanya la justícia és una eina, en termes polítics, incomparablement més important per a la defensa d’un projecte polític i l’atac a la dissidència que en cap de les democràcies veïnes. Tots sabem, per exemple, que sense la distorsió descomunal del sistema legal espanyol que s’ha fet aquests anys, el regne dels Borbons no hauria pogut frenar –momentàniament– la revolta catalana. I això Europa ho ha entès i ho corregeix. No perquè ens tinga simpatia als catalans, ni per res d’això. Simplement perquè no pot tolerar un comportament descontrolat d’un dels seus subordinats i perquè té l’obligació de mantenir la coherència dels drets i les llibertats dins la nació europea. No sé si els espanyols això, que Europa té el seu 155 i el fa servir, ho arribaran a entendre mai, però del fet que ho entenguem nosaltres es derivarà bona part de la nova oportunitat que s’apunta en l’horitzó.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
josep carles amengual
josep carles amengual
02.02.2023  ·  22:07

Vicent,

gràcies pel teu optimisme.

Josep Usó
Josep Usó
02.02.2023  ·  22:11

Fa trenta anys jo em vaig convèncer que els espanyols no s’havien llegit el tractat que signaven. El temps m’ha acabat donant la raó. Del que no estic segur ara mateix, és que els catalans siguem prou conscients de l’oportunitat tenim al davant. Espere que sí.

enric llaudet
enric llaudet
02.02.2023  ·  22:12

Massa marge te encara la justícia espanyola, per tancar polític i rapers…

Marià Puig
Marià Puig
02.02.2023  ·  22:14

Això, és una Pissarreta ” a lo bèstia”. Ets únic i gràcies per ser-ho.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
02.02.2023  ·  22:23

Molt bona la metàfora!

Carles Serrano
Carles Serrano
02.02.2023  ·  22:25

Com sempre, gràcies Vicent. Què Dèu et doni llarga vida.

joan rovira
joan rovira
02.02.2023  ·  22:41

La mentalitat castellana-espanyola no confia en ella mateixa, i per això és una societat sotmesa per unes autoritats, importades i imposades, que no saben conviure amb la diferència. Mentre la mentalitat catalana confia en les persones, de diferent procedència amb unes característiques concretes -caràcter, capacitat, bona fe i discreció-. La diferència és abismal.

De la mentalitat castellana-espanyola resulta una societat que com desconfia d’ella mateixa s’ha dedicat a depredar els territoris veïns, que al llarg de la seva història no ha après a conviure si no és contra algú; per això; no vol la pau perquè sempre està en guerra.

De la mentalitat catalana, després de l’ocupació militar castellana-borbònica, resulta una societat resilient i plural on la part més feble són els seus representants polítics atès la submissió al format del colonitzador i les debilitats personals. Que els han impedit governar-se per ells mateixos.

Com la història no es pot repetir eternament aquesta vegada la societat de mentalitat castellana-espanyola haurà d’aprendre a conviure democràticament i la societat catalana a governar-se. I, participar, cada u d’acord amb la seva comunitat nacional o GOI, dels canvis planetaris que ja són aquí, amb la resta del continent europeu.

Pere Subirana
Pere Subirana
02.02.2023  ·  22:56

No comparteixo l’entusiasme amb Europa perquè som avui una colònia dels EEUU. La justícia europea és una part molt petita d’Europa en relació a totes les instàncies que prenen decisions que ens afecten.

És veritat que els estats perden autonomia, però ho fan per a les coses bones i les dolentes. La Comissió Europea pren decisions sense recolzament democràtic de cap mena, en benefici de lobbies, fons d’inversió i interessos diversos, molt allunyats dels interessos dels pobles. Si el poble es rebel.la el castiguen amb sancions econòmiques (Hongria, Polònia….)

L’Otan és una poderosa eina de dominació. Som hostatges de la guerra soterrada entre els EEUU i el conjunt Xina- Rússia. Quants diners dels europeus han anat a la guerra d’Ucraïna, una guerra entre americans i russos en territori dels ucranians? Els europeus som els més perjudicats per unes polítiques energètiques que només beneficien empreses americanes.

Precisament ha estat l’Otan qui no vol aventures independentistes, hi fa el que cal per a aturar-les. A més concentració de poder, menys llibertats. Per als qui manen els pobles no poden decidir porquè a vegades no decideixen allò que ells volen. Preguntem-ho a grecs i italians.

Dic això per posar en context la decisió del TJUE. El fet de reconèixer l’autodeterminació no vol dir que ja tinguem la independència. Res ens perjudicaria més que un referèndum legal perdut, com quebequesos i escocesos.

Els qui manen realment a Europa, els EEUU, ténen el poder de canviar opinions públiques, de posar infiltrats al capdavant dels moviments i de crear tota mena de disidència controlada que treballa pels seus interessos. Fins i tot de manipular resultats.

Només el poble salva el poble. Ho diem però no ens ho creiem, esperem sempre que altres (partits, entitats, Europa…) ens treguin les castanyes del foc.

Només el poble autoorganitzat té la clau del seu futur. Tot ho altre són distraccions, obstacles a aquest fet primordial.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
02.02.2023  ·  22:58

Insistir en què els orígens viciats de franquisme de la constitució de 1978 han fet que els sistemes judicial, policial i militar siguin encara antidemocràtics. Això cal dir-ho i repetir-ho constantment. Espanya no és un estat democràtic.

jaume vall
jaume vall
02.02.2023  ·  23:05

Com diu Joan Carles Amengual: “gràcies, Vicent, pel teu optimisme”

Ara caldria que sabéssim transitar dignament per l’alfombra que ens ha estès la justícia d’aquesta UE. Que no siguem mesells, incapaços, egoïstes, ineptes. Tant de bo!

Francesc Casas
Francesc Casas
02.02.2023  ·  23:07

Tal com ha anat fins ara l’estat espanyol no li veig gaire futur si no fa un gran canvi, de la magnitud definida per aquella dita popular “girar-se com un mitjó”. No crec que ho arribi a fer; la història així ens ho ensenya. Cal recordar la data del 2029.

Lluis Rodriguez
Lluis Rodriguez
02.02.2023  ·  23:23

Això es podrà comporobar al 100% el dia que els tribunals europeus es carrreguin la sentència que va empresonar a tots els politics catalans i arribats a aquest cas, que el Molt Honorable President de la Generalitat sr. Carles Puigdemont torni a Catalunya d´una forma lliure legalment a europa… a veure llavors si els poders de l´estat espaniol respecten el que diguin els tribunals europeus o bé van corrents a detenir-lo.
Aquesta gent, tal i com deia Unamuno, els tenen tan grossos que alguna de grossa en faran el dia que Puigdemont torni lliure a Catalunya, la bilis els hi surt per tot arreu, es superior a ells, està en el seu ADN.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
02.02.2023  ·  23:29

És molt interessant…
Però cada vegada que parla algun govern europeu sobre Catalunya diu: “La qüestió catalana s’ha de solucionar dins del marc de la Constitució Espanyola”

Mai he sentit dir “Dins del marc del Tractat de Lisboa”

No he comprat mai la idea de la primacia del Tractat de Lisboa perquè SOM DINS D’UNA ESPANYA QUE NEGARÀ SEMPRE LA REALITAT ULTIMA RESPECTE A QUE “CATALUNYA ÉS ESPANYA SEGUN LA CONSTITUCIÓN DEMOCRÀTICA QUE NOS HEMOS DADO ENTRE TODOS:

Ara, si m’equivoco estaré molt content.

Albert Noguera
Albert Noguera
02.02.2023  ·  23:33

Segurament tens raó, però avui n’hi ha uns que han baixat del carro per no tornar-hi a pujar en uns quants anys (si és que no reben una forta castanya electoral!). I és curiós com aquests suposats indepes apliquen exactament els mètodes de la “metròpoli”: control ferri de la premsa i acarnissament amb qui consideren que els pot fer ombra i si convé, pactant amb l’enemic. A aquests tan els fot Europa i el suport (o millor dit, comportament normal) que pugui venir d’allà! O ens en desfem, o no farem res!!

Lluí Mor
Lluí Mor
03.02.2023  ·  00:14

Espanya està endeutada fins a les celles amb bancs europeus, els fondos internacionals acaben de comprar fins al ultim raco d’aquesta desaraigada terra i gran part de la poblacio clame perqué no li falti un rosego de pa, un trebol i programes de marujes a la televisio.
És dir, de nova oportunitat senyor Partal, res de res i, encarà que hi fos hi hauria de haver motivacio ciutadane i decisió i valentia per encapsalar-ho, cosa que no veig per enlloc.
Tot i això, gràcies per ser-hi, voste, i els seus.

Robert Mora
Robert Mora
03.02.2023  ·  00:23

I estem a les beceroles. Quan la Unió tinga capacitat per recaudar recursos propis -i no estem lluny- els estats passaran a ser un residu del passat

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
03.02.2023  ·  01:29

L’extraordinari no és que l'”estat” España i la gran majoria dels seus ciutadans no ho hagin entès, que és evident que no, sinó que la majoria de politics catalans, fins i tot molts dels que es diuen independentistes, tampoc ho han entès!!!

Fantàstic! I em refereixo directament i principalment, als dirigents i bastants militants de ERC. Només així s’explica la seva renúncia a l’exili; o sigui a exercir de ciutadans de la “nació” europea, per a acceptar les disposicions judicials de l'”autonomia” que és España dins la UE. Cert és que molts dirigents i militants del Pedecat i Junts han comés eñ mateix error.

Espero i desitjo que uns i altres entenguin d’una vegada què és la UE, i la enorme transcendència de la resolució de dimarts del TJUE, sens dubte històrica. Una autèntica bomba de rellotgeria en el sí de molts “estats” europeus, encaminada a dinamitar el seu capteniment de estats independents i absolutament sobirans, o sigui el seu orgiull “nacional”. I això afavoreix i molt a Catalunya (i a altres nacions sense estat) que no pretenem ser una nació-estat dominant sinó senzillament sobreviure com a nació i com a cultura.

Ferran Izquierdo
Ferran Izquierdo
03.02.2023  ·  07:05

Ñ només buscava els Fons europeus, i es pensava que la resta ho podría anar manipulant, fins ara que tots han vist la democrácia de fireta que tenen. Un dels negociaddors europeus que va intervenir quan l´íngrés de Ñ es burlava de que els espanyols deien a tot que sí …sense posar quasi cap resistencia, comparat amb altres estats que eren negociadors durs de pelar. Segur que V. Partal coneix de quin dipplomàtic català va confesar aquesta afirmaciò

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
03.02.2023  ·  07:22

D’això que els estats centrals entenen el funcionament de la UE i les perifèriques no, hi ha un bon exemple a les negociacions del Brexit. Els Brexiters britànics creien la seva pròpia propaganda en que deien que la UE fos controlada per Alemanya (o per la Sra Merkel en persona) sovint amb referències poc afortunades a la 2a guerra mundial. Llavors quan anaven a Berlin per parlar amb la Merkel i el seu govern, s’estranyaven quan els responien que ells no podien negociar res i que haurien de parlar amb els senyors Barnier i Juncker a Brussel·les.

Jaume Riu
Jaume Riu
03.02.2023  ·  07:32

MARXAR D’EUROPA
En el preàmbul de la Constitució de 1978, abans de fer prevaler les necessitats dels ciutadans com es fa a les democràcies, es reconeix literalment el vergonyant imperi de la llei per sobre de la voluntat popular, exactament igual com ho fan a les dictadures, i ara ho veu tothom.
En el Tractat de la UE que van signar el 1985 s’estableix que els tribunals
espanyols han d’acatar les decisions del Tribunal de Justícia de la UE, i també s’estableix que cap país membre no pot llençar mai l’exèrcit contra la pròpia població.
Així doncs, mentre que Catalunya vol ser independent i marxar d’Espanya per sobreviure, resulta que si el regne d’Espanya vol ser independent del Tractat de la UE, hauria de marxar d’Europa.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
03.02.2023  ·  08:06

Des de fa temps, cada vegada que hi ha un avanç en el independentisme, no penso en el que farà Espanya -previsible i maldestra- sinó el que farà ERC . Con bé apunta Albert Noguera i Josep Mª Roy, el problema és a dins de ERC. Què no seguiran fent per blanquejar Espanya i anar contra l’exili?. En les pel·lícules de mafiósos com Gomorra queda molt clar que la millor -i sovint única- eina per destruir l’enemic son els infiltrats o traidors. Tant és un o l’altre, ja sigui en la lluita entre mafies o contra la policia. Fins que no es descobreixen, el daltabaix és enorme. Aquí, el 80% encara es creuen a ERC i a Junqueras gràcies als Media controlats pel partit. Tot apunta que Junqueras és un infiltrat més que un traïdor però tant és. ERC ha marcat els pasos estratègics del PSOE per combatren’s, fins ara amb èxit. Què faran en aquest nou escenari?.

Albert Miret
Albert Miret
03.02.2023  ·  08:45

Gràcies, Vicent. La veritat és que el silenci traumàtic que ens deixa fins i tot sentir els ocellets que vam sentir el disset és una prova fefaent de què després del ridícul espantós dels mitjans i d’alguns polítics espanyols, que sense haver entès res van celebrar amb coets que els diguessin clarament estafadors i incompetents.
Però no tinc cap dubte, que quan aquest silenci s’acabi, tornaran a la càrrega, perquè ells no entenen que tenir poder no vol dir maltractar les persones, encara que no hi estiguis d’acord, sinó al contrari. Perquè es fan polítics o jutges (que a espanya és i serveix per al mateix) no per facilitar les coses i fer avançar el país, sinó per fer-se rics i tenir tracte de favor a tot arreu. Per això són tan ufans i tan superbes, perquè és l’única cosa que els amorteix de la seva trista realitat, que ara sembla que no tenen més remei que acceptar i canviar. Si no ho fan aniran sent castigats o expulsats dels fòrums internacionals. Esperem que nosaltres ja no hi siguem quan els toqui aquest calvari.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.02.2023  ·  08:55

TÍTOL BEN TROBAT…

Per descriure el que diu l’article: Espanya és un estat dins l’UE i no pot transgredir les normes pel que fa a l’economia, justícia i exteriors… En la política, és una altra qüestió perquè té l’atribut geogràfic de ser frontera del sud d’Europa, de l’accés al Mediterrani, del control de la migració africana, d’interessos geopolítics i geoestratègics (OTAN), que la fan necessària i se li tolera el règim neofranquista d’una monarquia corrupta. És la Turquia del sud…

PS. Personalment, m’irrita força, quan s’atribueix, en llegir l’editorial, sí la persona d’en Vicent és optimista o no, perquè una anàlisi, es pot estar d’acord no, però dir que és optimista qui l’escriu, és degradar-la a l’efecte desconsiderat de només d’aixecar l’ànim que me sembla no és la intenció de l’editorialista. Caldria reflexionar-hi.

Potser estic trepitjant el sembrat…

Antoni Morros
Antoni Morros
03.02.2023  ·  09:07

Hi ha un altre comentari que ho diu. Gràcies pel seu optimisme Sr. Partal. Ens fa falta. A la gent indepe no ens fotran més els d’aqui….espero i desitjo!!

Joan Aguilà
Joan Aguilà
03.02.2023  ·  09:18

Només falta que l’UE apliqui de veritat el seu “155” i eviti que Espanya segueixi fent el que vol amb una justícia degradada i un ús arbitrari dels fons europeus. Tenen por o mandra d’enfrontar-se als eurodiputats espanyols, que es comporten com autèntics hoolingans contra els catalans i en tot allò que representa pérdua de poder a Madrid. Tallar l’aixeta dels diners seria una bona manera de fer passar per l’adreçador.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
03.02.2023  ·  09:48

N’hi ha que s’han quedat en aquella geografia política que deia que la frontera era als Pirineus, però fa anys que la frontera és més enllà dels Càrpats.
El marc mental hispanocèntric d’aquesta gent els impedeix entomar la realitat actual. Compte!, molts catalans – inclosos dirigents de partits “nostrats” – són també en aquest estadi i veuen Madrid com el centre de poder últim, i és per això que s’arrosseguen ballant al son que els toquen els poders espanyols.

XAVIER VIDAL
XAVIER VIDAL
03.02.2023  ·  09:52

La Constitució “que nos hemos dado” només serveix per validar “el IMPERIO de la ley (estan obsessionats amb la parauleta). Es un calaix de sastre que utilitzen quan els convé i només quan els convé. Per a nosaltres, és una presó.
En Vicenç és optimista per opinar que la via cap a Itaca s’està aplanant. Jo voldria veure el 52% votant la llista única.

Francesc Costa
Francesc Costa
03.02.2023  ·  10:21

L’adhesió d’Ejpaña a la UE va ser a la carta. Això m’ho quedo i això no ho accepto.

I per això aquests anys han considerat que la Justícia Europea no tenia res a dir. ‘Mas dura serà la caida’.

Per cert , la Justícia ejpanola no sols ha demostrat aquests anys que emana del franquisme sinó que està plena de d’incompetents. Quan las ideas políticas i el nepotisme es converteixen en mèrits per al ascens, ‘Els inútils al poder’.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.02.2023  ·  10:28

És extraordinària la capacitat que té el director del nostre diari de veure el got mig ple, encara que només en tingui un cul. Tant de bo la UE algun dia sigui com la veu ja en Vicent Partal. La realitat és una altre i si no ho creieu aneu al pas del coll de Banyuls i veureu els pedrots que han col·locat els francesos, que no parlen precisament d’un estat europeu. Amb el pretext de controlar el terrorisme, aquestes pedres fan molt difícil la comunicació pels que treballen a l’altre costat de la frontera o hi tenen lligams o negocis i és un avís -una indirecte/directe- als catalans que tenim com a objectiu la independència de la nació. Els francesos també es van posar nerviosos el 17 d’octubre. Tot i això la UE ha de mantenir equilibris i, essent veritat que està en un transit lentíssim a la formació d’un estat europeu, li costa tolerar la persecució barroera i fatxenda de la judicatura espanyola a la dissidència. El TJUE ha dit a Llarena -en resposta a les cinc preguntes que va fer per saber si Bèlgica podia denegar una euroordre d’extradició- Si (cal respectar una euroordre pel principi de confiança mútua entre estats membres), però No d’aquesta manera. Per tant fins aquí només podem llegir que l’extradició dels exiliats serà molt difícil o no serà, però el problema, el pinyol no es resoldrà a Europa, això ho hem de fer nosaltres a Catalunya, no ho farà ningú per nosaltres, no serà barat i no serà ràpid, però és necessari.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
03.02.2023  ·  10:37

L’optimisme no està mai de més. La realitat, emperò, és tossuda. L’autoarquia judicial va fent de les seves tot i el 155 de Luxemburg i no tinc clar que a ñ li facin pagar una multa com ha rebut Polònia. Com tampoc tinc clar si per als exiliats de Bèlgica és convenient de tornar a la terra perque Castella no perdona ‘traidors’.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
03.02.2023  ·  11:14

Certament ara nosaltres tenim una gran opurtunitat per seguir treballant per la llibertat de la nostra nació aprofitant l´enfonsament del estat central.
Ara falta només que nosaltres sapiguem aprofitar-ho

Víctor Torguet
Víctor Torguet
03.02.2023  ·  11:20

Molt bona interpretació de la realitat Vicent.
Però fa gairebé 5,5 anys de l’1-O. La data de tot plegat, que explica el passat i el present. Però el futur, com sempre i per definició, segueix obert i pendent d’escriure, encara que les nostres institucions fake-indepes diguin el contrari.
Hem acumulat un valuosíssim aprenentatge amb les experiències pre-2017 i post-2017.
I considero que, en relació al Procés, hem tocat fons per l’atemoriment de la repressió del dictatorial estat espanyol, el destrempament de la pandèmia i el conseqüent comportament dels partits fake-indepes (ERC, JUTS, CUP).

Volem llençar un any més a la bassa? O fem del 2023 l’any del “PROU DE TANTA ABSURDITAT: REPRENGUEM LA LLUITA AMB ESTRATEGIA RENOVADA !!!”

Ens trobem en un 2023 amb unes expectatives relativament optimistes de la lluita a l’exterior dels exiliats (especialment després de la sentència del TJUE). Alimentem el front internacional amb denuncies permanents de les violacions com a GOI dels Catalans. Cerquem suports internacionals (basats en la legalitat, en interessos compartits o en el més bàsic “cinisme estratègic” com diu algun expert a la matèria).

I reprenguem el confrontament amb espanya. Organitzem-nos. Traguem conclusions de les lliçons apresses. Definim una nova estratègia, tàctica i pla al marge de la Generalitat (però sense tenir-la en contra, com ara) i al marge d’espanya. Esborrem del mapa partits i institucions fake-indepes. Tornem a ser un Poble dempeus. Mobilitzem-nos i actuem amb màxima efectivitat. Iniciem el camí ferm cap a l’aixecament de la DUI (en el mínim termini) i el seu reconeixement internacional. El NO ja el tenim ara. Treballem per possibilitar el SI.

Som-hi !! (això inclou a tothom… com ajuts dels mitjans de comunicació, per exemple…)

Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint i en el moment oportú… amb o sense l’ANC)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
03.02.2023  ·  11:24

La Unió Europea és un invent del País sense Nom que comença a cuinar-se a la fi de la Segona Guerra Mundial. El primer plat precuinat va ser la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer. Per descomptat, tot i que els fundadors d’aquesta comunitat foren Alemanya, França, Itàlia i el Benelux, el país clau era Alemanya (RFA) i, Alemanya era (és?) una colònia de País sense Nom (John F. Kennedy, Berlin 1963 “Ich bin ein Berliner”).

La UE no pot fer res sense el beneplàcit del País sense Nom.

Un exemple, només un exemple. El gasoducte Nordstream 2 (Russia-Alemanya). El País sense Nom mai va acceptar aquest gasoducte perquè mai va acceptar que Alemanya i la UE siguen dependents de l’energia russa.

https://www.eleconomista.es/economia/noticias/11606198/02/22/Biden-avisa-de-que-EEUU-pondra-fin-al-gasoducto-europeo-Nord-Stream-2-si-Rusia-invade-Ucrania.html

Resultat:

Nordstream 2 no existeix, va ser sabotejat, i la UE compra gas liquat al País sense Nom que arriba a Europa des del País sense Nom en vaixells (???!!!).

https://www.dw.com/es/estudio-confirma-que-eeuu-ser%C3%A1-el-mayor-proveedor-de-gas-de-la-ue/a-63221893

Doncs, aquesta idea que la UE és un espai polític independent, sobirà i que té un pes definitiu en el concert de les nacions, em sembla que és més un desig que una realitat.

La UE és la veu del seu amo. A vegades, es queixa, però el Pla Marshall tenia un cost.

david graupere
david graupere
03.02.2023  ·  11:41

L’ajut europeu jo no anirà més enllà, la justícia europea (no pas el parlament europeu o els seus serveis jurídics) és l’única que s’ha demostrat que és dempeus com a projecte que vagi més enllà d’ un estat en concret, justament perquè la diàspora independentista ha forçat la justícia de cada estat implicat. A dins d’Espanya ja és una altra cosa. Que cap exiliat es refiï de trepitjar Espanya.

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
03.02.2023  ·  12:40

Comparteixo al 100% el comentari d’en Pere Subirana. Anava a escriure quelcom semblant. Alguns editorials, amb tots els respectes, podrien ser publicats a El Jueves per a llegir-los al bar.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
03.02.2023  ·  14:00

Gràcies, Vilaweb, gràcies, Vicent. L’optimisme i el pessimisme inclouen la realitat. Però la realitat ens l’anem construint cadascú des de nostres aspiracions, intencions i voluntat en actiu. Podem dir que l’optimisme és positiu i el pessimisme negatiu? És el mateix vore un got mig buit que mig ple?. Gràcies, repetisc, pel teu optimisme. Sobretot pel ben fonamentat com fas i transmets, sempre. Un plaer llegir-te. Un goig la teua actitud i la teua ment oberta.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
03.02.2023  ·  16:16

Els espanyols i en aquest cas l’estat espanyol, està acostumat a signar tractats europeus o internacionals sense llegir-ne ni un. Ells van a la seva, quan es troben amb alguna trompada, llavors s’ho llegeixen i , no ho entenen, queden muts. El honor patrio i la xuleria ordinària, se’n va a fer punyetes. Ja s’ho faran

Agustí Delgado
Agustí Delgado
03.02.2023  ·  16:22

No només en economia i en justícia es troben limitats els estats europeus. També en l’important aspecte militar, gràcies no només a la integració en la UE sinó també en l’OTAN. Sense aquesta limitació que té l’exèrcit espanyol, el 2017 ja hauríem tingut a Catalunya els tancs en lloc dels piolins.

Josepmaria Berenguer
Josepmaria Berenguer
03.02.2023  ·  16:35

Hi ha tres casos –per centrar-nos només en tres dels moltíssims afers escandalosos que hi ha– que haurien de ser jutjats per tribunals internacionals, ja sigui perquè afecten altres estats o perquè afecten la humanitat en el seu conjunt. El cas del GAL, n’és un, El Gal va ser una banda terrorista finançada amb fons publics, dins el Gobierno del PSOE, va matar vint-i-set persones. La casa reial espanyola, es un altre Les gravíssimes evidències de corrupció que pesen sobre el rei emèrit, presentades per una de les seves amants i per la premsa internacional, i que és hereva per línia borbònica d’aquell rei incendiari i sanguinari conegut com Felip V. Detots els nom que hi ha, cap no seria millor homenatge a Felip V que el de Felip VI. Qui va triar aquest nom? El papa i la mama. Un altre cas es els atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017, just quaranta-cinc dies abans del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre, han estat difoses dades que vincularien la connexió de l’imam de Ripoll amb el CNI. L’Estat espanyol, però, ric en terra com és, es fa tips d’abocar-ne més i més sobre la infinitat de casos que l’interpel·len.

Joan Royo
Joan Royo
03.02.2023  ·  16:41

Els espanyols encara viuen de l’imperi on no es ponia mai el sol. Europa no als ha interessat mai, l’orgull imperial els impedeix veure la realitat. Europa és per a ells una mamella més que xuclar i espoliar.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
03.02.2023  ·  20:06

Des de la vostra tribuna Vicens, les coses es veuen venir des d’un altra perspectiva. Mai hauria pogut imaginar que l’estat ñol fos avui un estat autonòmic de la UE subjecte al dret europeu (com ho pot ser CAT dins Ñ i de la mateixa UE), la qual cosa és realment sorprenent i a l’hora difícil de creure tractant-se de Ñ i les seves martingales. Gràcies, director per fer-nos pujar l’ànim, del qual darrerament no anem sobrats.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
03.02.2023  ·  20:28

No veig gens clar que en aquests moments estiguem a l’altura precisa per a donar una resposta encertada i potent a l’oportunitat de iniciar amb garanties la construcció d’una Catalunya nova, encertada, generosa, lliure, respectada i capacitada que la realitat actual ens ofereix.
Considero la oportunitat que se’ns presenta com una etapa de desencís, desconfiança en i entre les imprescindibles, una manca d’energía moral, intel.lectual i operativa a nivell individual i col.lectiu i una insuficient disposició a encarar i superar els reptes.
L’oportunitat sembla clara i indiscutible. Haurìem de reflexionar-hi sincerament i profunda i pensar si cal canviar d’actituds , de projecte col.lectiu i de plantejament vital.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
03.02.2023  ·  23:23

Anàlisis molt interessant, potser si optimista, pero també objetiu.
Moltes gràcies

Andreu Gallego
Andreu Gallego
03.02.2023  ·  23:48

Moltes gràcies pel seu article. Espero que aviat una nova lleva de ciutadans agafin la torxa de la llibertat i ens portin abla independència. Està clar wue amb els del 52% no podem comptar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any