Eines de País passa a l’atac en un tancament de campanya marcat per les denúncies d’interferència electoral

Després d’un estiu inesperadament plàcid, la campanya per a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, que comencen avui i s’allargaran fins dimecres vinent, es va tancar ahir estrepitosament. En una conferència de premsa, la candidatura independentista d’Eines de País – Un Pas Més va passar a l’atac ahir i va acusar la patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) de trencar la neutralitat institucional i maniobrar per controlar la Cambra. Alhora va denunciar que uns quants dels seus candidats havien rebut pressions per a retirar-se de les eleccions i que a alguns electors els havien arribat peticions perquè deleguessin el vot, en contra del reglament electoral.

Tot plegat és el preludi d’unes eleccions en què, sota l’aparença d’una campanya exempta de moments notables, s’ha anat covant una lluita pel poder aferrissada. En aquesta lluita es decidirà si el futur d’un dels principals organismes empresarials del país continua lligat al sobiranisme o bé torna a les mans d’un establishment que, quatre anys després, continua sense pair el fracàs electoral del 2019.

Eines posa la neutralitat de PIMEC sota la lupa

Com la resta de patronals de l’entorn de la Cambra, la posició oficial de PIMEC amb vista a les eleccions és de neutralitat estricta. Més enllà d’instar els seus afiliats a presentar-s’hi com a candidats, l’organització no ha ofert suport a cap de les dues llistes que hi concorren: per una banda, Eines de País, la candidatura que dóna continuïtat a la junta actual i la història d’èxit més visible de la campanya impulsada per l’ANC l’any 2019 per a acostar les cambres del país al sobiranisme; i per una altra, Va d’Empresa, la llista amb què Josep Santacreu, ex-director general de DKV, ha promès de “despolititzar” l’organització i tornar-la a arrenglerar amb els designis purament econòmics de l’empresariat català.

Tant en pronunciaments públics com en declaracions a VilaWeb, PIMEC ha negat repetidament voler exercir cap mena d’influència en les eleccions a la Cambra de Comerç. Eines de País, tanmateix, denuncia que rere aquesta aparença de neutralitat s’amaga una estratègia deliberada de la patronal per a afavorir la candidatura de Santacreu.

Antoni Cañete, el president de PIMEC, va assegurar a començament d’any que l’organització donaria suport a qualsevol membre que es presentés a les eleccions. La crida, si és que se’n pot dir així, va ser efectiva: segons que recordà ahir Eines de País, la majoria dels quaranta-sis candidats de la llista de Santacreu són associats de la patronal, contra els nou que es presenten en la llista de l’ANC. Per si no n’hi hagués prou, a la candidatura de Santacreu també hi ha dos vice-presidents de PIMEC, Àlex Goñi i Emili Roussaud. En una entrevista publicada recentment a VilaWeb, el secretari general de la patronal, Josep Ginesta, insistí que ambdós concorren a les eleccions com a mers empresaris, i no pas com a membres de la patronal.

Els més malpensats podrien interpretar aquests fets com a indicis d’una suposada complicitat entre la patronal i la llista de Santacreu, però poca cosa més. Tanmateix, ahir Eines de País va passar a l’atac i va acusar obertament PIMEC de treballar per a afavorir la candidatura de Santacreu, amb la qual cosa violava la seva neutralitat institucional com a patronal. Aquestes acusacions no responen a una simple qüestió d’integritat electoral: PIMEC ocuparà tres cadires de les sis reservades a les organitzacions patronals en la legislatura entrant, cosa que li assegura ser un actor amb influència directa al ple –fins al punt de decantar majories, si l’aritmètica ho permetés– els quatre anys vinents.

“Les patronals són un element perfectament lícit en les Cambres de Comerç: nosaltres hi creiem i volem que siguin al ple”, digué ahir Toni Fitó, candidat d’Eines de País i vice-president de la Cambra. “Però –afegí– el seu rol a les eleccions hauria de ser neutral. Aquest ha estat el rol d’organitzacions com Foment o Femcat, però no podem dir igual de PIMEC.”

“Hi ha hagut un favoritisme clar a favor d’una candidatura i en contra d’una altra per part de la presidència de l’entitat. Entenem que no és l’actitud que s’hauria d’esperar del màxim representant d’una patronal com PIMEC”, va dir.

La candidatura independentista, digué Fitó, ha constatat en aquesta campanya un greuge comparatiu entre el suport que la patronal ha ofert als associats que es presenten per la llista de Santacreu i el suport que han rebut els associats que concorren a la candidatura Eines de País. “PIMEC no s’ha dirigit a cap dels seus nou membres que es presenten per Eines de País, però sí a la trentena de membres que té a la llista de Santacreu”, digué el vice-president de la Cambra. Fins ara, afegí, l’únic gest de la patronal cap a la candidatura independentista ha estat la distribució als associats d’una llista en què apareix per quina candidatura es presenta cadascun dels sindicats.

“O bé mantens una neutralitat exquisida o bé dónes suport a tots els associats que han decidit de fer el pas i presentar-se a les eleccions. Això és el que volem denunciar, perquè no creiem que respecti la neutralitat deguda d’una institució com aquesta”, lamentà Fitó. I sentencià “És evident que PIMEC, lluny de mantenir la neutralitat, participa activament en aquesta campanya electoral.”

“Un atac a la democràcia i a la llibertat d’elecció empresaris”

Aquest intervencionisme, segons que explicà Eines de País, ha originat situacions inèdites en unes eleccions camerals. Fitó, per exemple, mencionà el cas d’un candidat que va declarar públicament que no sabia qui era Josep Santacreu, i que ell es presentava per la llista de la PIMEC. Alhora recordà que el president d’Élite Taxi ha fet una crida als associats de la patronal del taxi perquè donin suport a la candidatura de PIMEC, sense esmentar tampoc el nom de Santacreu ni tan sols el de Va d’Empresa.

Però això no era tot. Després de denunciar el doble joc electoral de PIMEC, Fitó va fer una crida al “joc net”. Eines de País, explicà, ha constatat dos fets “de gravetat extrema” durant la campanya.

D’una banda, Fitó explicà que uns quants membres de la candidatura han rebut pressions per a retirar-se dels comicis. “Això, en una democràcia, és un fet gravíssim: és un atac a la democràcia i llibertat d’elecció dels empresaris”, explicà. I aclarí que ara com ara la candidatura no n’avançarà més detalls perquè estudia les implicacions legals del cas.

D’una altra, Eines de País ha constatat que alguns electors havien rebut peticions per a delegar el vot, una opció que el reglament electoral de la Cambra no preveu. “Volem fer una crida al joc net: recordem que la delegació de vot és prohibida per llei –digué Fitó–. Esperem que la voluntat dels electors pugui expressar-se sense cap mena de condicionant.”

La mobilització electoral, el punt fort d’Eines

Com fa quatre anys, el gran punt fort de la candidatura d’Eines de País serà la mobilització electoral. Tot i que les eleccions del 2019 van marcar un rècord històric, la participació no va passar d’un 4,55% (en les anteriors, l’any 2010, havia estat inferior a un 1%). Enguany, la candidatura té l’objectiu de doblar la participació fins a un 9%, i retreu a la candidatura de Santacreu que hagi optat per mantenir una presència discreta durant la campanya. “Creiem que l’estratègia de Santacreu de mantenir silenci respon a la por d’ampliar la participació més enllà del nucli que antigament votava i que la seva candidatura afavoreix. La difusió aleshores era mínima o nul·la, no fos cas que votés més gent del compte“, va dir ahir Fitó. D’ençà de la presentació de la seva candidatura a final de juliol, Santacreu no ha concedit cap entrevista ni ha fet cap acte de campanya.

Com Eines de País ja ha retret força vegades, Fitó tornà a criticar ahir la negativa de Va d’Empresa a fer debats electorals. “Hem demanat en repetides ocasions de fer debats per a contrastar programes i conèixer quina era la seva proposta a la Cambra, però Va d’Empresa no ha volgut atendre les nostres peticions ni fer cap debat”, lamentà. I afegí: “Els electors tenen el dret de tenir una opinió formada, i la millor manera de fer-ho és contrastant propostes i programes. Va d’Empresa diu que els debats són per a la política, no pas per a l’economia, però vull recordar que aquí fa quatre anys es van fer debats amb plena normalitat; també se n’han fet al Cercle d’Economia. La posició de Santacreu és inèdita.”