La Generalitat pressiona l’AVL perquè accepte els canvis de les normes lingüístiques de l’administració

  • El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha presentat a la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua un esborrany dels nous criteris lingüístics del govern del PP i Vox

VilaWeb
Laura Escartí
23.10.2023 - 19:09
Actualització: 23.10.2023 - 20:56

Quan fa unes setmanes que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, posà en qüestió la capacitat normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), avui s’ha reunit amb la presidenta de l’entitat, Verònica Cantó, per presentar-li el primer esborrany dels nous criteris lingüístics de l’administració. L’objectiu del govern del PP i Vox és, segons que diu el discurs oficial, emprar una llengua més col·loquial. D’aquesta manera, el conseller compleix la instrucció del president Carlos Mazón, que va haver d’apagar els focs provocats tant per Rovira mateix, del PP, com pel vice-president Vicente Barrera, de Vox. En la reunió, també hi han estat presents el director i el subdirector de Política Lingüística de la conselleria, Ignacio Martínez i Vicent Satorres, respectivament.

“Entenem que una administració ha de saber buscar les paraules i les fórmules més adequades per a arribar als ciutadans de manera clara, senzilla i directa. Al Consell apostem per una política lingüística de consens. El valencià és de tots i així han de sentir-lo els ciutadans de la Comunitat Valenciana”, ha dit Rovira.

Quins són els canvis que proposen?

En primer lloc, proposen de substituir les formes reforçades dels demostratius aquest i aqueix per les formes reduïdes este i eixe. “Les formes reforçades tenen una gran tradició literària, però les simples són des de fa segles les úniques formes vives en tot el territori valencià. Tenint en compte esta realitat social, amb l’objectiu de prioritzar la comunicabilitat amb els administrats, cal usar sempre les formes reduïdes”, han defensat.

Un dels canvis més destacats és l’ús de l’article neutre lo en escrits poc formals i comunicacions orals. Defensen que l’ús d’aquest article es considera acceptable amb aquestes funcions. No obstant això, indiquen que per a escrits administratius de caràcter formal convé recórrer a altres solucions. També impulsen la forma vos com a pronom feble de segona persona del plural, tant davant com darrere del verb; i fer servir la preposició per a amb complements que indiquen finalitat o destinació.

Dictamen no vinculant

El fet de presentar aquest document amb els requisits a l’AVL implica de reconèixer la capacitat normativa de la institució. La seua missió serà, quan la consellera els done per bons, emetre’n un dictamen, que pot ser favorable o desfavorable. També podria passar que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fes algunes recomanacions i impulsàs algun canvi. Amb tot, aquest pronunciament no és vinculant.

L’any 2016, el govern del Botànic va impulsar uns criteris per a l’administració avalats per l’AVL i basats en la llengua estandarditzada, o normalitzada, de l’acadèmia. Aquells requisits van rebre el vist-i-plau de l’AVL. Ara el nou Consell del PP i Vox pretén de canviar aquests criteris, amb l’argument que vol fomentar una llengua més pròxima a la que empren els ciutadans en les relacions quotidianes.

La doble denominació valencià-català

Unes hores abans de la reunió, el subdirector de Política Lingüística, Vicent Satorres, ha preparat el terreny en una entrevista a À Punt, on ha respost a les darreres polèmiques ocasionades pel seu propi conseller i ha defensat els canvis proposats. “L’AVL no pot dir que els criteris no són adequats. Ens hem basat en la gramàtica normativa i en el diccionari. Tot es basa en l’AVL. Ens poden suggerir algun aspecte millorable, i nosaltres podem agafar eixa opció o no”, ha dit.

A més, Satorres ha reivindicat que el nom de la llengua ha de ser “valencià”. “Els valencians, en 1982, vam deixar clar en l’estatut que el nom de la nostra llengua és ‘valencià’, que és un nom històric, de fa molts segles. La doble denominació no ens interessa. Ens interessa reforçar el nom de ‘valencià’. Els noms, com les banderes, van al cor, i juguen amb els sentiments, i els sentiments són aspectes amb què s’ha d’anar amb compte”, ha dit. I ha dit que l’AVL, en el dictamen del 2005, optava per aquesta denominació. No ha volgut pronunciar-se l’accent del nom de “València” i ha fugit d’estudi. “És tan important, eixe accent?”, ha dit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor