La Dragonera triplica la biomassa d’espècies d’interès pesquer en tres anys

  • La franja d'aigües exteriors de l'illot va ser declarada reserva marina d'interès pesquer el novembre del 2020 pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol

VilaWeb
EFE
06.11.2023 - 17:41
Actualització: 06.11.2023 - 19:31

Les aigües de la Reserva Marina Illa de la Dragonera han triplicat la biomassa d’espècies d’interès pesquer en els tres anys des que es va declarar zona protegida, tal com ha informat la fundació Save the Med en un comunicat.

La franja d’aigües exteriors de l’illot va ser declarada reserva marina d’interès pesquer el novembre del 2020 pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, per incloure aigües territorials nacionals.

Segons les últimes dades publicades al març d’enguany per la Direcció General de Pesca i Medi marí, la biomassa de les espècies demersals, les que habiten prop del fons, s’ha triplicat durant aquest temps en aquestes aigües.

Aquesta franja compta amb vuitanta-dues hectàrees de reserva integral en la qual no està permesa cap activitat excepte el seguiment científic. Dins de la reserva integral estan incloses cinc zones d’ús restringit on es pot nedar i bussejar, encara que aquesta última requereix autorització.

Segons l’informe, en les aigües profundes exteriors, s’ha fet una recuperació d’un factor x3 en la biomassa de les espècies d’interès comercial demersals, passant dels 4,4 quilos/250 m² a 14,1 quilos/250 m², en els vint-i-un mesos que havien transcorregut quan es va fer l’estudi, des de la declaració d’aquesta part de la reserva.
Les espècies que han demostrat una recuperació més evident per a l’indicador de biomassa són l’anfós (x7), el corball de roca (x22) i la mòllera roquera (x16).

La zona reuneix gran varietat d’hàbitats en bon estat, com a prades de posidònia oceanica, que aconsegueixen les extensions més importants en la zona d’aigües interiors juntament amb fons arenosos, mentre que en la part nord predomina una plataforma amb blocs caiguts dels penya-segats i ondulacions, coberts per aquestes prades i per macroalgues. Un escenari que conforma un hàbitat ideal per a la regeneració de multitud d’espècies: peixos (anfosos, cap-roig, corballs, congres, mólleres, sards i déntols), crustacis i altres invertebrats com cigarres i pops.

Save the Med destaca que les aigües de Dragonera i el litoral de Sant Elm, estan protegides per diversos marcs legals gràcies, en gran part, als esforços i el compromís de la comunitat local i les ONG, però adverteix que l’àrea encara pateix molts impactes i la població de peixos, els hàbitats marins i la seva biodiversitat continuen amenaçats.

Entre les amenaces esmenta la velocitat dels vaixells en el Freu de Sa Dragonera, la qualitat de les aigües i la gestió dels ancoratges, que suposen una deterioració tant de la vida marina com de la relació de les persones amb l’entorn.

El projecte “Sa Dragonera Blava“, de Save the Med, promou una transformació de la governança del litoral d’Andratx cap a una participació activa i multisectorial, per part d’una comunitat conscient del patrimoni ambiental i cultural de la zona i uns sectors econòmics locals acurats amb l’entorn natural.

En els últims anys ha organitzat campanyes de bones pràctiques, activitats educatives en la mar i en terra, i ha realitzat vídeos i reportatges sobre diferents sectors econòmics de la zona.

Un dels pilars del projecte és la Xarxa Dragonera Blava (XDB), entitat que representa a la comunitat d’Andratx i que té especial relació amb Sa Dragonera i les seves aigües amb persones vinculades amb elles professionalment o de manera lúdica. Aquesta xarxa es reuneix trimestralment en fòrums participatius i avança cap a l’establiment de la governança participativa de facto del litoral d’Andratx.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any