Documenten sis morts violentes al jaciment prehistòric del Roc de les Orenetes, el més alt del Pirineu

  • L'estudi s'ha publicat a la revista American Journal of Biological Anthropology

VilaWeb
ACN
08.03.2024 - 15:40
Actualització: 08.03.2024 - 17:48

Com a mínim, sis individus trobats al jaciment prehistòric del Roc de les Orenetes, a Queralbs (Ripollès), presentaven marques als ossos que evidenciaven haver estat involucrats en enfrontaments mortals. Ho explica l’article científic “Mort a l’alta muntanya” publicat a la prestigiosa revista American Journal of Biological Anthropology, en què es descriuen una sèrie d’episodis de violència de fa més de quatre mil anys. És la demostració de violència documentada a més altitud dels Pirineus, a gairebé dos mil metres. La principal conclusió de l’article encapçalat pel Dr. Miguel Ángel Moreno-Ibáñez, investigador de l’IPHES-CERCA, és que els individus presenten una sèrie de marques d’enfrontaments violents inequívoques i recurrents en el temps.

Les causes que podrien explicar-ho són diverses, però és probable que estiguin relacionades amb conflictes derivats de les relacions socio-econòmiques entre els grups humans. Aquesta conflictivitat hauria estat accentuada pel fet de tractar-se de comunitats que vivien en un context geogràfic d’alta muntanya, apunta l’article. En un comunicat de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), s’explica que el tipus de lesions perimortem indiquen episodis intensos de violència, amb múltiples traumatismes tallants i penetrants, fins i tot s’ha documentat un cas d’amputació de l’avantbraç. El patró de les ferides suggereix que aquests enfrontaments s’haurien produït per baralles entre individus i no correspondrien a una massacre o execucions, ni a cap altre tipus de pràctiques. L’estudi també indica que es van fer servir diferents tipus d’armes i matèries primeres.

Sobre això, s’han documentat ferides produïdes tant per armes metàl·liques, com destrals i dagues de coure o bronze, com per objectes punxants o projectils de pedra. De fet, durant l’excavació s’han recuperat quatre puntes de fletxa de sílex. L’equip investigador ha trobat en aquests projectils evidències que donen suport a la hipòtesi i que, per tant, no són ofrenes funeràries. El Roc de les Orenetes va ser utilitzat de forma recurrent com a cova funerària entre el Calcolític i l’Edat del Bronze (entre el 4.400 i el 4.000 aC). Es tracta de la pràctica funerària més habitual d’aquesta cronologia, amb la col·locació successiva de cossos en un mateix espai sepulcral durant un període de temps llarg, fins i tot per part de diverses generacions. Els treballs d’excavació arqueològica han permès recuperar les restes d’almenys cinquanta-una persones de totes les edats i sexes, encara que la majoria corresponen a homes adults.

La cova va ser descoberta a finals dels anys seixanta del segle passat per Cisco Coll, veí de Queralbs, però no va ser fins a l’agost del 1973 que es va fer una intervenció d’urgència. Després de més de 50 anys, les excavacions es van reprendre el 2019 i continuen actives avui en dia sota la direcció d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, i del Dr. Carles Tornero, investigador adscrit al mateix centre de recerca.

El treball publicat s’ha fet en col·laboració amb investigadors d’altres institucions com ara la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i el Museu de Ciències Naturals de Madrid.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any