[DOCUMENT] Així és la llei d’amnistia: dels CDR i el Tsunami als policies de l’1-O

  • El text de la llei, que arriba al congrés espanyol, justifica la constitucionalitat i l'encaix en el dret de la UE de l'amnistia

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
13.11.2023 - 13:50
Actualització: 13.11.2023 - 16:50

La proposició de llei d’amnistia acordada pel PSOE, Junts, ERC, Sumar, EH Bildu, el PNB i el BNG entra avui al congrés espanyol, dos dies abans de l’inici del ple d’investidura de Pedro Sánchez. El text de la proposició, al qual ha tingut accés VilaWeb, defensa en un llarg preàmbul l’encaix constitucional i en el dret de la UE de l’amnistia, i justifica que es fa per l’interès general, “consistent a garantir la convivència dins l’estat de dret, i generar un context social, polític i institucional que fomenti l’estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya”. Aquesta amnistia inclouria tant els qui van organitzar el 9-N i l’1-O com els qui van manifestar-se per defensar-lo, els qui van participar en les protestes que hi estan relacionades, inclosos els casos que l’Audiència espanyola investiga per terrorisme, relacionats amb les protestes contra la sentència del Suprem: el de l’operació Judes i el del Tsunami Democràtic. També hi entren tots els acusats al Tribunal de Comptes de malversació per l’1-O i per la internacionalització del procés, que divendres tenen el judici. I s’hi inclou –demanant-los disculpes per haver-los inclòs– els policies de l’1-O.

El text preveu que siguin amnistiats, textualment, “els actes que hagin estat declarats o que estiguessin tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable, vinculats a la consulta celebrada a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (declarats ambdós inconstitucionals en sengles sentències del Tribunal Constitucional), que s’haguessin realitzat entre l’1 de gener del 2012, l’any en què es van començar a desenvolupar els fets del procés independentista, i el 13 de novembre de 2023”.

Especifica que la llei “comprèn no només l’organització i celebració de la consulta i el referèndum, sinó també uns altres possibles il·lícits que tenen una profunda connexió amb aquests, com poden ser, per exemple, els actes preparatoris, les diferents accions de protesta per permetre’n la celebració i mostrar l’oposició al processament o condemna dels seus responsables, incloent-hi també l’assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol mena, protecció i seguretat als responsables, a més de tots els actes de la present llei que acrediten una tensió política, social i institucional”.

La fórmula per a incloure Alay, Buch i el sergent Escolà

Els delictes que inclou són diversos, com els de malversació, usurpació de funcions públiques, desobediència, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, prevaricació… No hi ha referències a la lawfare, com s’havia especulat aquests darrers dies, però sí que s’ha trobat una fórmula en el primer article de la llei que permetria d’incloure casos com la condemna a presó de l’ex-conseller Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà per haver dotat de protecció el president Carles Puigdemont a l’exili; i com el de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, pendent d’un judici el febrer vinent per les despeses d’un viatge a Nova Caledònia, on va anar en qualitat d’observador internacional. La fiscalia li demana tres anys de presó i disset d’inhabilitació.

El text acordat preveu d’incloure’ls, quan diu quedaran amnistiats “els qui, de manera manifesta i constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol mena, representació, protecció o seguretat als responsables” dels actes “comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, a més dels que haguessin contribuït a la consecució d’aquests propòsits”, o bé “que haguessin recollit informació a aquests efectes”. Aquesta darrera frase seria aplicable a Alay, que havia anat a informar-se de primera mà del referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia del 2018.

Els CDR i el Tsunami

El text de la proposició de llei exclou, en el segon article, tots els actes en què hi hagi hagut morts o que siguin tipificats com a delicte de tortures o tracte inhumans o degradants. També els actes tipificats com a terrorisme, sempre que hi hagi sentència ferma i que la conducta dels condemnats encaixi amb allò que diu l’article 3 de la directiva europea sobre terrorisme. Aquesta excepció (o precisió) en una de les exclusions de la llei és la que hauria de permetre que els represaliats en causes com ara l’operació Judes contra els CDR, pendents de judici a l’Audiència espanyola, i els investigats pel Tsunami Democràtic, també per terrorisme d’ençà de fa una setmana, puguin entrar dins l’amnistia.

És la fórmula que els negociadors han trobat la importància de la qual rau en la referència a les conductes descriptives de les accions de terrorisme recollides en la directiva europea. Perquè són aquestes: “Atemptats contra la vida d’una persona que puguin tenir el resultat de mort; atemptats contra la integritat física d’una persona; el segrest o la presa d’ostatges; les destruccions massives d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infrastructures, sistemes informàtics inclosos, plataformes fixes situades en la plataforma continental, llocs públics o propietats privades, que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic; l’apoderament il·lícit d’aeronaus i de bucs o d’uns altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies; la fabricació, tinença, adquisició transport, subministrament o ús d’explosius o armes de foc, armes químiques, biològiques, radiològiques o nuclears; l’alliberament de substàncies perilloses, o la provocació d’incendis, inundacions o explosions l’efecte de les quals sigui posar en perill vides humanes; la pertorbació o interrupció del subministrament d’aigua, electricitat o un altre recurs natural bàsic […] amb l’efecte de posar en perill vides humanes; la interferència il·legal en els sistemes d’informació…”

La llei diu que si no hi ha hagut cap d’aquestes conductes i no hi ha sentència ferma, els encausats poden ser amnistiats.

També s’exclouen de l’amnistia els delictes que afectin els interessos financers de la UE, o els que tinguin una motivació discriminatòria.

La llei inclou els policies de l’1-O, amb l’afegit en el preàmbul que això no vol dir que siguin criminalitzats ni els qüestionin la professionalitat, en virtut de la presumpció d’innocència.

L’ordre de detenció de Puigdemont

La llei mira de deixar lligades i tancades diverses qüestions sobre les quals els jutges, que són els qui l’han d’aplicar, podrien tenir un marge d’interpretació. Estableix que en les causes penals, els jutges han de deixar en llibertat immediatament els qui puguin estar empresonats, i que “quedaran sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó de les persones a qui s’apliqui aquesta amnistia, a més de les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”. De manera que quan la llei entrés en vigor decaurien les ordres de detenció que Pablo Llarena manté contra el president Carles Puigdemont i la resta d’exiliats. I, per a enfortir més aquesta previsió, la llei afegeix que els jutges que tinguin causes amnistiables hauran d’aplicar la llei de manera “preferent i urgent”, sigui quin sigui l’estat de tramitació del procediment judicial o administratiu. I rebla: “Les decisions es prendran en el termini màxim de dos mesos, sense perjudici d’ulteriors recursos, que no tindran efectes suspensius.”

 

Podeu veure ací el text sencer de la proposició de llei d’amnistia:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor