Diana Riba: “Els eurodiputats que qüestionen la immersió no justificaven, imposaven”

  • Entrevista a l'eurodiputada Diana Riba (ERC), única partidària de la immersió lingüística que ha acompanyat la missió del Parlament Europeu que la qüestionava

VilaWeb
Arnau Lleonart
20.12.2023 - 21:40
Actualització: 20.12.2023 - 21:41

Diana Riba, d’Esquerra Republicana, ha estat l’única eurodiputada partidària de la immersió lingüística que ha participat en la missió d’eurodiputats que aquests darrers dies ha visitat Catalunya a petició d’entitats espanyolistes com Asamblea por una Escuela Bilingüe i Docentes Libres per qüestionar el model lingüístic a les escoles catalanes. Que la missió estava esbiaixada des de l’origen amb l’objectiu de fer un informe que desacredités la immersió era tan evident que els grups polítics progressistes no hi han volgut anar, però Riba va pactar amb el seu grup (Verds/ALE) que els acompanyaria per fer seguiment de les reunions. Ara bé, s’ha trobat una missió tan parcial, i una conferència de premsa de la presidenta de la missió, Yana Toom, tan delirant, que ho ha definit com “un nou aquelarre contra el català, una nova escalada de la dreta i l’extrema dreta espanyola contra els consensos de la societat catalana”. Riba ha atès VilaWeb després d’aquesta compareixença per donar la seva visió de la missió.

Què heu vist i sentit aquests dies que heu estat amb els eurodiputats que han vingut a qüestionar la immersió lingüística?
—Moltes coses, perquè hem fet moltes reunions, però el marc general han estat unes reunions en què les preguntes dels eurodiputats tenien un enfocament molt esbiaixat
i marcat per les polítiques del PP, Vox i el reducte que queda de Ciutadans.

I fora de les reunions? Què en deien, quan en parlaven en ambients més relaxats?
—Ha costat molt que s’entenguessin els dos punts de vista, perquè venien només amb la visió dels peticionaris, el PP i Vox. Quan tu tens l’opinió d’un extrem sobre un conflicte que en el dia a dia no existeix i et trobes amb l’altra postura, ja sigui la consellera, la síndica de greuges, o la Fundació Bofill, no acabes d’entendre per què no et parlen d’aquell conflicte i de com el volen resoldre. Et parlen de què passa a les escoles catalanes i dels resultats finals, que són que tots sortim amb unes comprensions lectores i lingüístiques per igual amb el català i el castellà. Era com si parléssim de dos mons diferenciats, i es veia clarament que la part del Parlament Europeu no volia sentir que hi ha una situació social, lingüística i cultural normalitzada a Catalunya.

La missió ja venia viciada d’origen. Com és que la representació del Parlament Europeu no era plural?
—Tenia una mirada esbiaixada i uns objectius esbiaixats. Pots venir amb una mirada esbiaixada però amb uns objectius oberts pels quals escoltes l’altra banda. Aquí els objectius, clarament, era utilitzar recursos públics i el comitè de peticions per sortir amb unes conclusions totalment de part. Ho veurem en l’informe d’aquí a tres mesos, no crec que tinguem cap sorpresa. Si hi hagués hagut un interès real, aquesta missió no s’hauria obert, perquè el Parlament Europeu no té competències en això. Aquestes peticions estan obertes des del 2017, i des de llavors ja s’havien fet compareixences dels peticionaris i d’altres parts. D’altra banda, en la preparació d’aquesta missió no han volgut acceptar propostes que portàvem Esquerra Republicana, del grup Verds/ALE, ni del grup The Left o els socialistes. Han volgut que fos esbiaixada.

Ells accepten que les institucions europees no tenen competències sobre el model lingüístic dels estats, però diuen que han de vetllar pels drets de les minories. I consideren que cal protegir el castellà.
—Aquest argument no s’aguanta per enlloc, perquè no hi ha cap dada que digui que el castellà és una llengua minoritària a Catalunya. No és veritat. D’altra banda, en aquestes reunions també s’ha fet palès –perquè hi ha pronunciaments judicials, també de tribunals europeus– que els ciutadans no tenim el dret d’escollir en quina llengua som educats. Tenim el dret de ser competents amb les llengües oficials de cada territori. Això és el que fa la immersió lingüística.

Uns altres grups polítics van decidir de boicotar la missió pel seu biaix i no hi han participat. Com és que en el vostre cas, sí?
—Nosaltres, com a grup Verds/ALE, no hem volgut participar-hi. Quan un grup vol participar en una missió envia un representant que no sigui d’aquell estat membre, perquè els qui ho som no hi podem anar de manera activa, només com a observadors. Per tant, el grup Verd/ALE no hi ha participat, igual com els socialistes i The Left. Ho hem fet de manera unitària, els grups progressistes al Parlament Europeu no participem en les peticions obertes des dels últims anys en matèria de política lingüística catalana perquè seguim les recomanacions de la Comissió, que ens diuen que no hi ha competències. D’altra banda, això passava a casa meva. Jo represento els ciutadans de Catalunya i, com que hi havia l’opció de ser-hi com a observadora, vam decidir que estaria molt bé participar-hi per fer una valoració del que passava i, sobretot, per seguir l’informe que s’ha de redactar i fer les aportacions que calguin si veiem que es fa un ús partidista d’aquesta missió.

La presidenta de la missió ha dit que els pares amb els quals s’han reunit els han explicat una situació d’exclusió social i d’assetjament. Com actuàveu quan sentíeu aquests relats?
—No podem entrar a valorar el contingut de cada reunió, però és veritat que hi ha coses que ja han sortit perquè ho han filtrat altres eurodiputats, cosa que no es pot fer. Sí que puc valorar això que ja ha sortit. A les reunions amb els pares vam veure que realment tenien un nivell d’estrès emocional molt gran, i es va aportar quines actuacions va fer la Conselleria d’Educació amb aquestes famílies i com es va acompanyar educativament aquests nens. És evident que passaven un estrès alt, es trobaven manifestacions a la porta de l’escola. És denunciable i no hauria de passar. Dit això, no hem vist més pares. Per exemple, no s’ha convocat a les reunions la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC). No hem vist la comunitat educativa ni altres pares, ni organitzacions que representen els pares i les mares de famílies en tot el territori català.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Com és que només s’ha visitat un centre d’educació especial i l’institut d’un dels pares de les entitats peticionàries i no s’ha anat a cap centre on s’apliqui la immersió?
—L’agenda sempre la fan els coordinadors del comitè de peticions, i tots els grups polítics presenten propostes. Hi ha hagut una votació majoritària per a anar a aquests dos centres, que els van posar sobre la taula el PP i Vox. No té cap sentit, tot i que va estar molt bé, la visita al centre d’educació especial per a veure com funciona un centre així amb els temes lingüístics, però evidentment no era l’objectiu de la missió, perquè els centres d’educació especial no estan subjectes a la immersió lingüística. Tenen una atenció personalitzada per a cada infant, no per grup, segons les situacions especials en què es troben. Per al tema de la immersió lingüística no ens va aclarir absolutament res. En el cas de l’institut, és veritat que tenia una part de sentit veure un institut on s’aplica la sentència del 25% del castellà en una de les línies, però, per tant, no s’hi aplica la immersió lingüística. Hauria estat molt bé anar a veure qualsevol altre centre, com va proposar Esquerra Republicana, on es pogués veure com funciona la immersió lingüística. Com se’ns ha dit en moltes reunions, la immersió lingüística depèn de cada centre, que segons la seva situació social, econòmica i cultural marca quina és la línia lingüística perquè tots els alumnes en surtin amb les competències en tots dos idiomes, com diuen les estatístiques.

Com justificaven deixar aquest buit?
—No justifiquen, imposen per majoria.

Sense arguments?
—No necessiten arguments, imposen per majoria. Normalment, en una missió així s’intenta de fer un balanç d’allò que veiem independentment de les ideologies polítiques que tenim, perquè tots formem part de partits polítics. Però hi ha un balanç. Una altra cosa hauria estat que el balanç no hi fos perquè hi ha organitzacions que no volen reunir-se amb tu, com a vegades passa. O estats membres en què, fins i tot, el govern no es vol reunir amb tu. En aquest cas, totes les entitats a les quals se’ls ha proposat han dit que sí, i així i tot no hi ha balanç, perquè no ho han volgut. Perquè la majoria en aquest comitè és del PP, Vox i Renovar Europa, que és Ciutadans.

Una de les altres coses que han aparegut en aquestes visites és la relació dels resultats de l’informe PISA amb la immersió. Com es va exposar i quina credibilitat hi donaven els eurodiputats?
—Aquest és un altre exemple que resumeix què ha passat a les reunions. Heu vist que ens hem reunit amb la Fundació Bofill, amb l’USTEC, amb la conselleria d’Educació, amb la síndica de greuges… Han aportat totes les dades de tots els informes PISA, no només de l’últim. Ha quedat demostrat amb escreix que la baixada rau més en la situació socioeconòmica de les famílies que no pas en una qüestió lingüística, i que la immersió lingüística no té res a veure amb els resultats finals. Si de cas, té a veure amb els resultats finals de comprensió dels dos idiomes oficials de Catalunya i si hi ha més o menys hores, però les hores que dediquem a cada assignatura és competència de l’estat.

Una de les altres trobades cabdals va ser la reunió amb el jutge Barrientos i el jutge Aguayo. S’ha filtrat que van fer una descripció de la realitat catalana com una pressió ambiental molt forta i molt opressiva contra a aquests pares.
—En aquella reunió va quedar més que demostrat què passa massa sovint amb el sistema judicial a Catalunya, que dicta sentències fora de les lleis d’un territori, en aquest cas, sobre la immersió lingüística. Fins i tot, van criticar la separació de poders perquè havien fet una sentència per a unes famílies i el Parlament de Catalunya no havia canviat les lleis segons aquella sentència. Potser s’hauria de recordar als jutges que funciona al revés. Els parlaments fan lleis i ells garanteixen que aquestes lleis siguin aplicables. Giren i manipulen absolutament la realitat. Per altra banda, i ho ha dit la presidenta de la delegació, van obrir una de les causes d’aquestes famílies que deien que havien tingut aquesta situació de pressió social tan forta i van llegir els whatsapps que havien escrit pares en un grup. Que ens llegeixin informació d’un cas que se suposa que és confidencial és fora de tota normalitat judicial.

Els eurodiputats ho veien normal?
—Sí. Tot i això, quan van preguntar sobre la pressió cap als jutges, evidentment, van haver de dir que no tenen pressió ni cap mena d’amenaça.

Abans, davant la seu de l’oficina, heu parlat d’aquests eurodiputats com un aquelarre. Quina sensació personal us queda sobre la sensibilitat d’aquesta gent a l’hora de tractar les realitats lingüístiques dels catalans?
—Tens moltes sensacions en una missió com aquesta, perquè parlen de la teva pròpia realitat, també. Com has viscut tu la immersió lingüística. En moments de distensió els deia: “Com pot ser que, si no s’ensenya gens el castellà a les escoles, jo estigui parlant en castellà amb tu? On he après aquesta llengua si el sistema educatiu català no me l’ha ensenyada?”. De sensacions, en tens moltes. També és veritat que el perfil dels eurodiputats que han vingut, de dreta i extrema dreta, fan que no pugui haver-hi un equilibri. Per tant, les emocions les deixes de banda, veus que hi ha una missió partidista amb l’objectiu d’incendiar en una situació conflictiva que no existeix en els nivells de gravetat que diuen. El que has de fer és denunciar, com fem, que es fan servir recursos públics per incendiar, i mostrar que l’objectiu final és el que fan PP i Vox a les Illes, que és intentar de treure i dinamitar la llengua catalana de les nostres estructures diàries.

Els expliqueu que la immersió garanteix l’aprenentatge del castellà, una evidència lingüística a Catalunya, i ells què us responen?
—Com que volen que els resultats siguin uns en concret, continuen insistint en les mateixes preguntes. Diria que les preguntes de molts dels eurodiputats han estat les mateixes en la primera reunió i les últimes. Això fa que es vegi un objectiu clar, que les conclusions d’aquest informe siguin les que ells volen, no de la realitat existent. També he de dir que quan vas a una missió on no hi ha objectiu –perquè no tenim cap objectiu per a poder instar la comissió a fer cap canvi legislatiu o a donar mecanismes a la ciutadania davant d’un dret vulnerat– massa sovint les reunions es converteixen en una tertúlia. Sap greu dir-ho, però és així.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any