Era la primera diada en què els responsables polítics i els partits no podien entrar a la zona de convidats de la gran manifestació, i per primera vegada els membres del govern, el president del parlament i els representants de JxCat, ERC i la CUP s’han dissolt entre la gent. L’ANC està decidida a provar de condicionar l’acció política marcant distàncies amb els partits. Els reclama una unitat estratègica encara inexistent i impedir-los el pas a la zona VIP n’ha estat l’escenificació més clara, juntament amb els discursos crítics a l’escenari. A la zona reservada, els assistents més acostats als polítics eren els col·lectius de represaliats, encapçalats per l’Associació Catalana de Drets Civils, i membres de l’AMI. El lema de la protesta era compartit, però no s’han manifestat plegats, sinó separats. En això tampoc no hi ha hagut unitat.

Per a cada formació política, un tram. El president de la Generalitat, Quim Torra, més membres del govern i de JxCat i el PDECat s’han concentrat al tram número 1, a l’avinguda del Paral·lel, tocant a la plaça d’Espanya. La Crida Nacional per la República, al tram 18, marcant distàncies amb l’espai polític que és a punt de tornar-se a refundar. Uns quants carrers més enllà d’on es concentrava l’altra meitat del govern, al tram 12, a la Gran Via amb el carrer de Llançà, hi havia el nucli dur d’ERC, amb el vice-president Pere Aragonès i el president del parlament, Roger Torrent, acaparant la majoria de peticions de fotografies dels qui s’hi acostaven. Els dirigents de la CUP han triat el lloc on volia manifestar-se cadascú: no hi havia consigna. De fet, havien de repartir-se: també han participat en la manifestació de l’esquerra independentista que com cada any ha sortit de la plaça d’Urquinaona. L’última fotografia compartida havia estat a l’acte d’Òmnium d’aquest matí, reclamant l’absolució dels presoners polítics, i incloïa els comuns.

Es pot dir que topar amb un dirigent polític era qüestió de sort. Entre castells, gegants, i gent movent-se amunt i avall, i amb els parlaments que es feien a l’avinguda de Maria Cristina ressonant de lluny en un garbuix de veus difícil d’entendre bé, alguns dirigents eren rebuts amb somriures i contínues peticions de fotografies. Torra es movia amb dificultats entre la gernació, envoltat d’agents de seguretat que vigilaven les fotografies que li demanaven. Abans de començar els parlaments a l’escenari, amb els periodistes amuntegats de la pitjor manera per mirar d’enregistrar-lo entre la multitud, Torra ha centrat el focus sobre l’horitzó final. ‘Avui som milers manifestant-nos per un lema molt senzill: “Objectiu independència”. I això és el repte i això és el que farem. Avui es tanca una etapa i ja es comença a respondre a la sentència posant la independència al centre de l’acció política’, ha dit.

Per a Torra, la Diada marca un punt de partida en el refús de les condemnes que pugui imposar el Tribunal Suprem. Però si l’aparició del Tsunami Democràtic fa preveure que s’activarà una crida compartida perquè la protesta sigui unànime, la resposta institucional i el traç estratègic que hauria de dibuixar per a avançar cap a la República catalana no s’ha pas definit, ni de bon tros. Torra, malgrat això, hi ha insistit: d’ara endavant, l’exercici del dret d’autodeterminació i la independència centraran l’acció política. En anglès, en declaracions a Associated Press, ha reblat que aquest és l’objectiu ‘per a les setmanes i mesos vinents’. JxCat compartia la consigna en un rodolí d’Albert Batet: ‘La resposta a la sentència és la independència.’

L’acte propi d’ERC

Uns quants metres més enllà, el missatge polític d’ERC reclamava d’eixamplar la majoria per a respondre a la sentència, tot enfocant cap a Madrid. Pere Aragonès ha respost al PSOE que es miri al mirall abans de criticar l’independentisme i li ha retret la incapacitat de formar un govern. ‘Seria una pena que per egos i diferències tàctiques no tinguéssim cap interlocutor’, ha lamentat. Enguany, ERC donat una importància mediàtica especial al seu acte polític propi, un dinar al parc de Joan Miró en què Marta Rovira, en un vídeo, ha exclamat que defensar la independència no és cap delicte. Fins que la manifestació del 2012 no va desbordar el govern i els partits independentistes, ERC tancava la protesta d’Urquinaona amb un acte propi amb parlaments, que fa uns quants anys va ser rellevat per un dinar que no acostumava a acaparar el focus mediàtic.

La direcció i els consellers d’ERC han arribat plegats a la manifestació després del dinar. Entre la multitud, era difícil d’albirar-los, tot i que eren molt a prop d’una paradeta del partit. Torrent, el més alt, acaparava la major part de peticions de fotografies, sovint compartides amb Marta Vilalta, Aragonès i Ernest Maragall. A peu de carrer, ni a l’entorn de JxCat ni d’ERC no es percebien expressions d’antipartidisme. Els manifestants que majoritàriament s’hi acostaven eren lluny de contribuir a crear allò que l’ex-conseller Josep Huguet havia denunciat que es podia ‘convertir en un aquelarre purificador contra els traïdors’ per culpa d’una ‘colla d’exaltats’. Potser sí que entre la gent, en vista de la dispersió estratègica i la sentència que s’espera, s’hi veien menys somriures, menys crits conjunts, i un no saber què fer mentre duraven els parlaments de les entitats. Però els membres del govern i els dirigents dels partits s’han camuflat entre els centenars de milers de samarretes blau turquesa com uns més. Això sí, en un inèdit segon pla.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb