28.01.2022 - 16:03
La forma com els esquirols gairebé no cremen energia quan hibernen, sense perdre massa muscular, podria tenir aplicacions per als viatges espacials, segons un estudi publicat a Science.
Quan els óssos o els esquirols hivernen, deixen de menjar i es mantenen fins a la primavera simplement amb les reserves de greix que han emmagatzemat al seu cos. Normalment, aquesta mena de dejuni prolongat i inactivitat reduiria significativament la massa i la funció del múscul, però no és això el que passa. Com ho eviten, però, era un misteri. Ara, un biòleg de la Universitat de Mont-real ha esbrinat com s’ho fan, i el descobriment pot tenir implicacions per, entre totes les coses, el futur dels viatges espacials.
Mitjançant l’estudi d’una varietat anomenada esquirol de terra de tretze línies que és comú a l’Amèrica del Nord, Matthew Regan ha confirmat una teoria coneguda com a “recuperació de nitrogen d’urea” que es remunta a la dècada de 1980. La teoria planteja que els hibernadors utilitzen un truc metabòlic dels seus microbis intestinals per reciclar el nitrogen present a la urea, un compost de rebuig que normalment s’excreta en forma d’orina, i l’utilitzen per construir noves proteïnes dels teixits.
Com podria ser útil aquest descobriment a l’espai? Teòricament, Regan planteja, ajudant els astronautes a minimitzar els seus propis problemes de pèrdua muscular causats per la supressió de la síntesi de proteïnes induïda per la microgravetat i que ara intenten reduir fent exercici intensiu. Si es pogués trobar una manera d’augmentar els processos de síntesi de proteïnes musculars dels astronautes mitjançant la recuperació de nitrogen d’urea, podrien aconseguir una millor salut muscular durant llargs viatges a l’espai profund en naus espacials massa petites per a l’equip d’exercici habitual, segons l’argument. “Com que sabem quines proteïnes musculars es suprimeixen durant el vol espacial, podem comparar aquestes proteïnes amb les que es milloren amb la recuperació de nitrogen d’urea durant la hibernació”, explica Regan.
L’investigador explica que hi ha un fet encoratjador i és un estudi de principi dels noranta que va proporcionar algunes proves que els humans són capaços de reciclar petites quantitats de nitrogen ureic mitjançant aquest mateix procés. “Això suggereix que hi ha la maquinària necessària. Només cal optimitzar-lo”, assegura i que una possibilitat seria desenvolupar una píndola prebiòtica o probiòtica que la gent pugui prendre per promoure un microbioma intestinal del tipus que tenen els hibernadors com els esquirols.
