De Salses a Oriola: el català s’expandeix territorialment cap al sud

En un moment de tant de pessimisme sobre el futur del català, és interessant d’observar que al sud del país es va estenent més enllà dels límits que tenia fa segles

Vicent Partal
14.11.2022 - 21:40
Actualització: 15.11.2022 - 08:03
VilaWeb
L'oriol que corona tradicionalment la senyera de la ciutat

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest cap de setmana l’he passat a Elx i he pogut constatar de primera mà, especialment en el sopar dels premis el Tempir, la fermesa, la valentia i la gran quantitat de gent que treballa per la nostra llengua al sud del sud. Però també una realitat apassionant que feia temps que volia seguir més de prop: que el català es va expandint territorialment per la frontera sud, més enllà del límit que pensàvem que tenia. Tant que potser haurem de revisar aquella frase que fa anys que identifica els límits de la llengua i del país –“de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”. Perquè el català, després de segles d’absència, sembla que reviscola a Oriola i en més poblacions del Baix Segura.

El català, de fet, havia estat la llengua d’Oriola fins a final del segle XVIII, quan per processos diversos va desaparèixer –tret de Guardamar i de la pedania oriolana de Barba-roja, on s’ha mantingut viu fins avui. Malgrat això, Oriola ha conservat ben vius durant tots aquests segles els símbols de la seua identitat en la memòria de la gent i potser per això (igual com també passa a Catalunya Nord) la llengua és acceptada com un pas natural quan algú vol aprofundir en la pròpia identitat. A l’entrada de la ciutat pel camí de Crevillent la ciutat et rep amb l’arc de Sant Domènec sobre el qual lluu l’Àngel Custodi del Regne de València amb les quatre barres catalanes. I jo diria que hi ha poques ciutats on n’hi haja tantes i pertot arreu. Barres que són directament l’escut de la ciutat i que llueixen a la senyera de la ciutat, acompanyades de dos oriols, els ocells que li donen el nom.

Quan, durant la transició del franquisme, la Generalitat Valenciana va proclamar la Llei d’Ús i Ensenyament, es va cometre el gran error, immens, de declarar que les comarques històricament castellanoparlants del País Valencià restaven exemptes de l’ensenyament del català i en català. Però, malgrat això, per les iniciatives voluntàries de molta gent, especialment al sud s’ha anat avançant en el coneixement, el reconeixement i l’ús de la llengua. Fins al punt de poder dir ja que hi ha un cert reviscolament del català al Baix Segura, incipient encara i minoritari, però prou evident per a reclamar l’atenció.

I ens trobem, per exemple, amb el cas de David Sánchez Pacheco, un autor teatral en català que ha guanyat tant el premi Ciutat d’Alcoi de Teatre com el de la Diputació d’Alacant i que és nascut a Torremendo, una partida rural d’Oriola, en un ambient completament castellanoparlant. O el grup el Kamión de la Basura, també d’Oriola, que, després de créixer cantant en castellà durant més de deu anys, han decidit d’incorporar ara al seu repertori cançons en català com aquesta encomanadissa “Bota-li”.

Però el fenomen no es limita a rutilants noms individuals o a accions concretes. Pancho, el cantant de Zoo, també és d’Oriola, per exemple. Perquè hi ha molta gent jove del Camp d’Elx o de comarques veïnes que s’han instal·lat a Oriola, per la pressió urbanística, però mantenint el català i retornant-lo, doncs, a la ciutat. I hi ha gent del Baix Segura que ha decidit de parlar en català als seus fills, després de tants segles. En aquest interessant documentari en trobareu alguns testimonis. Fins i tot ja s’ha fet un casament en català a la casa de la vila d’Oriola i la biblioteca de la ciutat ha incorporat un repertori de llibres en català que ha posat a l’abast dels ciutadans.

Enmig de l’actual clima de pessimisme, sovint realista però a voltes exagerat, sobre la salut de la llengua catalana, situacions com aquesta o notícies com la que publicàvem fa pocs dies sobre Andorra, on per primera vegada en més de vint anys el català ha esdevingut la principal llengua materna de l’estat, aporten un contrapunt que no hauríem de menystenir. Ben al contrari.

 

PS1. Continuant amb la polèmica sobre la reforma de la sedició, us recomane molt aquest article de Josep Casulleras que publiquem avui, en què es revela quina seria la possible via per a rehabilitar Oriol Junqueras i fer que es pogués presentar a les eleccions.

PS2. Heus ací un bon mapa dels límits històrics del català al sud.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.11.2022  ·  22:13

Sovint, al Principat es desconeix la realitat del País Valencià. En aquest cas, molt al sud. Però una mica més al nord, a la Safor o a les dues Marines, el nivell de manteniment del Català és molt alt. I la consciència de País, també. És bo que uns i altres ens retrobem i sapiguem més els uns dels altres.
El Tempir a tall d’exemple, fa una gran feina a Elx. Una ciutat amb els carrers retolats en Català.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
14.11.2022  ·  22:47

Benvingut una vegada més aquest editorial que ens sacseja i ens omple d’esperança entremig de tant pessimisme.
Sí, és veritat, el català ha minvat en alguns llocs, però en uns altres, a base de picar pedra, torna a avançar.
A picar pedra llavors i a no abandonar mai.
Gràcies Vicent

Sergi Gonzàlez
Sergi Gonzàlez
14.11.2022  ·  23:00

Molt ferm aquest editorial i, com sempre, recordar que una llengua només es perd si els que la parlen deixen de fer-ho.
Una abraçada al nostre País.

jaume vall
jaume vall
14.11.2022  ·  23:11

Total suport a la llengua catalana com a vector d’un país on se senti “Bon dia”, quan es desitja “Bon dia”. Països Catalans de la mateixa llengua i cultura.
Total escepticisme a la idea dels PP.CC .com a entitat política. Per realisme, primer. Deixem que el defecte de creure’s la pròpia mentida que justifica el seu estat, sigui exclusiva dels espanyols.sobre una mentida Per convicció , després. Deixem que cada poble de la nostra nació catalana voti lliurement el seu projecte polític. Per estratègia, finalment. No anem pel món creant-nos més enemics dels necessaris, entre els estats veïns

Jordi Tudó
Jordi Tudó
14.11.2022  ·  23:35

Dins de tanta misèria i foscor, un far de claror ens fa mantenir el cap ben alt.

joan rovira
joan rovira
14.11.2022  ·  23:39

Després del vent; el so, la parla i la música són el batec natural de cada terra.

Mentre l’afegit; demana atenció, intenció longitudinal i acció integral.

En tant; hem oblidat recordar en vertical i viure en cercle.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.11.2022  ·  00:08

Algunes dades més a fegir-hi:

La portantveu del grup Compromís, Papi Robles, és nascuda a Múrcia i criada a Oriola, i en parla més valencià ella, tota sola, que tots els grups de sucursalistes d’obediència madrilenya junts >>>PsoE, PPCV, C’s i VOX a Les Corts Valencianes.

Durant l’anterior dictadura a aquesta actual, els cursets de valencià els promovia la Penya Madridista d’Elx.

Darrerament he fet obra a Alacant ciutat i no he tingut cap problema lingüístic malgrat “mantindre el català” tothora amb obrers d’Elx que encloïen russos, romanesos ni els natius il·licitans. Tampoc als bars.

L’elenc d’escriptors vinalopencs, i de l’Alacantí creix manta i hi ha un fil conductor des de finals del segle XIX absolutament ignorat, àdhuc, per la meliquista València, i no diguem la resta de la Nació!

Us aconselle l’arquitecte i poeta en Gaspar Jaén i Urban, “Els països del Tallamar” del mig oriolenc i mig elxà Joan Carles Martí i Casanova.

https://www.vilaweb.cat/noticia/4180677/20140323/paisos-tallamar.html

Gràcia Jiménez, Jesús Moncho, López Belda, Lliris Picó, etc.
L’humorista, monologuista i escriptora Na Marian Díez.

Pura Garcia, que tenia bloc ací, a VW, sent de Benejúzar/Benejússer i que ha produït col·leccions de contes per a infants i innombrables llibres de text per a l’ensenyament del Valencià.

I què dir de la penetració a Múrcia on a molts nanos els encisaven els dibuixos animats de Canal9 i mitjançant això anaven aprenent català de manera inconscient?

Josep Blesa (València)

PS: Com diem a València:
“Catalans, en aquesta nació nostra encara hi ha partida!”

qu

Manel Vilamajó
Manel Vilamajó
15.11.2022  ·  00:34

Fa un parell de setmanes varem passar amb uns amics, un dia d´esbarjo per la ciutat de València. Entre altres varem visitar la Seu, la basílica de la Geperudeta i la Capilla Sixtina valenciana (l´esglèsia de S. Nicolau). Personalment vaig sortir d´aquestes visites força emprenyant contra el clero valencià donat que pràcticament totes les descripcions que es fant en aquests monuments dels retaules, pintures, imatges…etc. estant escrites en castellà. La sensibilitat per la llengua pròpia del país es inexistent.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
15.11.2022  ·  04:23

Gràcies Vicent Partal i gràcies Josep Blesa. Fa molt de bé que de tant en tant apareguin aquestes glopades d’aire fresc. Sobretot per desfer alguns tòpics o prejudicis lingüístics instal·lats en la gent que no coneix massa en profunditat algunes realitats lingüístiques de la nostra nació que romanen tapades.

Rafel Seguí
Rafel Seguí
15.11.2022  ·  06:52

Em va tocar tocant Mediterrani
Per barret Pirineus, i una llesqueta
Per sabata Oriola d’estranquis
I per cor duc a Alcoi, la terreta

De l’estimat Ovidi…

Albert Miret
Albert Miret
15.11.2022  ·  08:00

Crec fermament que la immigració forçada d’espanyols cap a Catalunya, que és més una nova ocupació que no una immigració, els està fent sortir el tret per la culata. Les persones no som idiotes, i per molt que alguns siguin utilitzats com a carn humana per a fer majories estrangeres, quan arriben aquí, veuen una altra manera de viure i d’entendre les coses, s’informen de la realitat política i del perquè de les coses, i sobretot veuen que els interessa aprendre l’idioma d’aquesta nova societat perquè entenen que els va bé integrar-se en aquesta col·lectivitat diferent. Els pares immigrants potser no arribaran a parlar bé l’idioma, però l’entendran, i els seus fills ja parlaran l’idioma comú.
Senyors espanyols. Un dia entendran que la mala llet no triomfa mai, i pel seu bé, espero que no els ho hagi d’ensenyar algú amb més mala llet que vostès.

Carles Farre
Carles Farre
15.11.2022  ·  09:13

Estaría be que tots plegats expandisim també altres coses…
https://youtu.be/Gp2IwN4XhKw

Jordi Valls
Jordi Valls
15.11.2022  ·  09:19

Potser la prohibició de parlar el català,ens farà tornar al lloc on érem!
Només les coses prohibides ens fan reaccionar.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
15.11.2022  ·  09:32

Ho sento, no m´ho crec.

Manel Joan
Manel Joan
15.11.2022  ·  10:10

Al català li queden quatre rosades, al País Valencià. I a Catalunya i a les Illes.

Ferran Escrivà
Ferran Escrivà
15.11.2022  ·  11:04

I tot això malgrat el seu alcalde que, la darrera vegada que hi va haver una gran riuada, va obligar els locutors de la ràdio d’Àpunt a fer-li les preguntes en castellà.
El mal va ser que ho van fer. Calia deixar-lo sense veu.

Jaume Riu
Jaume Riu
15.11.2022  ·  11:21

A l’editorial hi ha dades objectives del català a Oriola i ho celebro. Trobo molt encertat que parlem d’una inversió de tendència que jo també observo, però sense dades objectives, a l’altra banda del principat a l’Empordà, on la segona generació d’immigrants de Gàmbia, d’Etiòpia o del Marroc per exemple, són catalanoparlants profuns, en el joc i a l’escola.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
15.11.2022  ·  12:56

Gràcies, Vicent Partal i Josep Blesa.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
15.11.2022  ·  13:00

Només Barcelona recula. Però la culpa no és mai dels “colons” sino dels que no MANTENEN EL CATALA’.
Mantenim el català i tindrem moltes sorpreses agradables.
I les sorpreses desagradables, es denuncien o, simplement, s’ignoren.

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
15.11.2022  ·  13:35

Me n’alegro molt que en alguna banda hi hagi interès però la realitat la veig als números.

david graupere
david graupere
15.11.2022  ·  15:10

És un plaer saber d’aquests petits reviscolaments locals, però és un error creure que amb la militarització lingüística es revertirà el procés.

És un error dels grossos caure en el cofoisme, perquè en termes absoluts, el català retrocedeix arreu i sobretot a Alacant i a Catalunya Nord.

Sense esser una llengua d’Estat i de mercat no hi haurà reversió; Andorra és d’Estat però no de mercat, però a llarg termini crec que se’n sortiran perquè poden regular i triar quina immigració els cal. Cal dir que la llengua intergrupal a Andorra és l’espanyol i amagar això sota proclames de llengua materna és un altre error.

La realitat amagada és impossible de transformar

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
15.11.2022  ·  18:32

Antigament, a les festes d’Oriola deien : “Hi ha castellans? Que isca l’oriol”. Està tot dit.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
15.11.2022  ·  18:43

Carles Farré: 9.13h- INTERESSANT. ESPECIAL la seua aportació. Gràcies!!! Convide a tots a visualitzar-la. Tanmateix res ens dispensa de “rebutjar” “les energies negatives que no reconeixen la nostra particularitat personal-col·lectiva-creativa.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
15.11.2022  ·  18:58

La llengua pròpia del Baix Segura era la catalana fins que el cardenal Belluga promogué mitjançant les Pies Fundacions el dessecament de les marjals i repoblament amb murcians a mitjans del XVIII, que van canviar la visió que tenien de la comarca com a Vega Baja, continua a la de Múrcia, Vega Alta.
L’oriflama amb l’oriol, coneguda per l’oriolet, és treta de la casa de la ciutat solemnement per la festa amb un curiós parlament en l’antic valencià on l’autoritat proclama “L’oriolet no eixirà si n’hi ha algun castellà”, la població es mira i somriu i respon “No, no n’hi ha cap” en la mateixa llengua i aleshores trauen la senyera amb l’oriol de remat.

Salvador Molins
Salvador Molins
15.11.2022  ·  23:37

És un motiu d”esperança. Si els polítics i capdavanters catalans s’omplen de dignitat i respecte pel català i la catalanitat podem reconquerir persones i famílies parlants de la nostra llengua.
Visquem la Llengua i la Independència, no en baixem, no les abandonem, són indestriables.

El català, la llengua de la llibertat i de l’esperança d’un món millor, més respectuós i més just. La llengua de Ramon Llull, de Pau Casals, de Gaudí, de la Muriel Casals, …

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes