La carta amagada de Marchena i la via per a rehabilitar Junqueras

Una reforma profunda de la malversació hauria de forçar el Suprem a fer decaure totes les penes als condemnats

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Mentre creix la preocupació pels efectes repressius que pot tenir la nova definició de desordres públics en el codi penal espanyol que han pactat PSOE i Podem amb ERC, la derogació de la sedició podria facilitar el retorn a la política institucional d’alguns dels condemnats en el judici contra el procés. Però quan el tribunal presidit per Manuel Marchena va dictar sentència per sedició i malversació es va desar una carta a la màniga, que segurament aviat es trobarà forçat a utilitzar. Una carta per a poder mantenir la inhabilitació sobre tots aquells que van ser condemnats per malversació, a més de sedició: Oriol Junqueras (tretze anys de presó i tretze d’inhabilitació), Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa (dotze anys de presó i dotze d’inhabilitació).

La carta de Marchena és que en la sentència del 14 d’octubre de 2019 contra el procés no especifica en cap moment d’on surt aquest càlcul de penes; quants anys són de sedició i quants de malversació. La sentència diu que Junqueras, Turull, Romeva i Bassa van ser condemnats per un delicte de sedició en concurs medial d’un delicte de malversació de fons agreujat per raó de quantia. És a dir, segons el Suprem, són condemnats per un delicte principal, la sedició, per al qual van haver-ne de cometre un altre, la malversació, que tenia un caràcter instrumental. Però quants anys dels tretze de Junqueras corresponen a la sedició? Vet aquí el marge de maniobra que tindrà Marchena ara, quan hagi de revisar les condemnes.

Perquè ho haurà de fer, si, com és previsible, reïx aquesta proposta de reforma del codi penal. Un tribunal, tant si és d’ofici com a instància d’alguna de les parts, quan hi ha una reforma legal que afecta un delicte pel qual un condemnat encara compleix la pena, ha de revisar la sentència. Això sí: sempre que la reforma del delicte en qüestió beneficiï els condemnats. En el cas dels condemnats per sedició això seria així, perquè el delicte fóra derogat. Formalment, a efectes normatius, és una derogació, per més que políticament al PSOE li hagi convingut de presentar-la al mateix temps que ha actualitzat els desordres públics d’una manera que, si es tornessin a repetir els fets de la tardor del 2017, puguin ser considerats delicte (atès que hi ha prou marge interpretatiu perquè la fiscalia i un tribunal espanyol ho considerin així).

Però sobre la revisió de condemna per sedició, Marchena no tindria marge de maniobra per a imputar-los la comissió del nou delicte de desordres públics. No podria ser en virtut del principi acusatori, és a dir, que en aquell judici cap de les acusacions no va demanar alternativament que fossin condemnats per desordres públics si no ho eren per rebel·lió o sedició. I el tribunal, en la sentència, ho va descartar. I va descartar que aquells fets fossin constitutius d’un delicte de rebel·lió. Marchena afirmava que allò era una sedició clar, tot i l’allau de crítiques i denúncies d’organitzacions defensores dels drets humans per la violació del principi de legalitat en aquella condemna, per la indefensió que generava un tipus penal tan imprecís com la sedició i una aplicació tan poc clara i més imprecisa encara.

En aquest cas, un tribunal que apliqui raonaments jurídics lògics eliminaria la pena dels condemnats només per sedició, és a dir, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell. Però el Suprem ha traspassat molts límits jurídics lògics en tot el procediment judicial contra el Primer d’Octubre. I, a més, a Marchena li queda la carta de la malversació sobre Junqueras, Turull, Romeva i Bassa. Aquest tipus penal va ser modificat el 2015 pel PP aprofitant la majoria absoluta que tenia, i el va agreujar, no sols amb les penes de presó (fins a vuit anys) i d’inhabilitació (que pot arribar a vint anys), sinó amb la descripció del tipus, tot incloent-hi la possibilitat de condemna per més que no hi hagués lucre personal dels acusats. Aquest punt és fonamental, perquè fa que aquest delicte tingui una innegable connotació política. De fet, el PP va reformar-lo en aquesta direcció just després del 9-N, i després d’haver vist que la Generalitat feia ús de recursos públics per a un propòsit que ells consideraven il·lícit, encara que ningú no s’hi enriquís.

La via per a rehabilitar Junqueras

I és en aquest sentit que el Suprem va condemnar alguns dels acusats en el judici contra el procés i que demana l’extradició tant de Carles Puigdemont, com de Toni Comín i Lluís Puig. Marchena es pot empescar els anys que vulgui de la part de la inhabilitació que corresponen a la malversació, perquè no ha explicat mai com havia fet el càlcul. Ara, l’actual definició del delicte de malversació topa també amb l’ordenament jurídic europeu. De fet, el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va accedir a extradir Puigdemont per malversació, però amb la possibilitat que fos condemnat a un màxim de cinc anys de presó si era jutjat pel Suprem, perquè és la pena màxima que el seu codi penal preveu per al tipus de corrupció que més o menys s’assimilava a la malversació espanyola. El Suprem sempre ha volgut fer passar la malversació per una corrupció, que no és recollida com a tal en el codi penal espanyol però que sí que forma part de la llista de trenta-dos delictes prevists en les euroordres.

Però la carta li crema a les mans, a Marchena, perquè si en la tramitació de la proposició de llei es modifiqués també el delicte de malversació de tal manera que restés molt clar que només es pot aplicar en casos que impliquin un lucre personal, el tribunal hauria de fer decaure també les penes per aquest delicte. ERC i Unides Podem posen ara damunt la taula aquesta demanda, tal com expressava a VilaWeb Jaume Asens. I el PSOE no s’hi ha girat d’esquena, ans ha dit que estava disposat a estudiar-ho durant la tramitació de la reforma del codi penal.


Això sí que hauria de permetre de retirar tota la part de la condemna d’inhabilitació que tenen pendent tant per sedició com per malversació. Però tot dependria, és clar, que el tribunal sentenciador (el Suprem) apliqués la lògica jurídica en un procediment de revisió de sentència. I parlem del Suprem i de Marchena en el judici contra el procés.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes