17.01.2025 - 21:40
00:00
00:00
Dissortadament, el català col·loquial i vulgar és farcit de barbarismes que amaguen un cabal lèxic propi. Avui en veurem deu casos i oferirem alternatives per a evitar-los. Som-hi.
Ben parit (i no xulo)
- Un cotxe ben parit
- Un jersei molt bonic
- Una bufanda vistosa
- Aquest és un pet bufat
- Quin milhomes!
Carallot (i no gilipollas)
- Fuig, carallot!
- És un bon caracollons
- Mira que n’és, de pallús
- Quina desgraciada
- Deixa’m, imbècil!
Coent (i no hortera)
- Un vestit coent
- Un espectacle xaró
- Un local cursi
- Un home groller
- Una decoració de mal gust
Collons de (i no puto)
- Aquest collons de rellotge
- Quin cony de vent
- Tot el maleït matí
- Aquell dia de merda
- El refotut títol de C1
- Quin avorriment tan puta
Hòstia (i no joder)
- Calla, hòstia!
- Collons, estigues quiet!
- Fotre, sí que hi ha gent!
- On s’ha amagat, refotre?
Malparit (i no cabron)
- Quin malparit!
- Que n’ets, de cabró
- És un malànima
Se me’n fot (i no me la suda)
- Això que dius, se me’n fot
- Saps què? Se me’n refot
Torracollons (i no capullo)
- És una torracollons
- No sigues fava!
- Per què sou tan bàmbols?
- Calla, borinot!
Tronat (i no cutre)
- Un local tronat
- Un vestit atrotinat
- Un poble de mala mort
- Una casa rònega
- Una roba que fa pena
- Un piano de nyigui-nyogui
- Un poema de pa sucat amb oli
Verro (i no guarro)
- No siguis verro!
- Ets un porc!
- Quin bacó!
- És un pòtol
Si volem salvar la llengua, primer de tot l’hem de parlar sempre, sense amagar-la. Però si, a més, la volem vigorosa, lluent, dringadissa, no deixem que es perdi tota aquesta riquesa genuïna.
