Ni ‘cutre’ ni ‘puto’: deu vulgarismes que podem corregir

Dissortadament, el català col·loquial i vulgar és farcit de barbarismes que amaguen un cabal lèxic propi. Avui en veurem deu casos i oferirem alternatives per a evitar-los. Som-hi.

Ben parit (i no xulo)

• Un cotxe ben parit
• Un jersei molt bonic
• Una bufanda vistosa
• Aquest és un pet bufat
• Quin milhomes!

Carallot (i no gilipollas)

• Fuig, carallot!
• És un bon caracollons
• Mira que n’és, de pallús
• Quina desgraciada
• Deixa’m, imbècil!

Coent (i no hortera)

• Un vestit coent
• Un espectacle xaró
• Un local cursi
• Un home groller
• Una decoració de mal gust

Collons de (i no puto)

• Aquest collons de rellotge
• Quin cony de vent
• Tot el maleït matí
• Aquell dia de merda
• El refotut títol de C1
• Quin avorriment tan puta

Hòstia (i no joder)

• Calla, hòstia!
• Collons, estigues quiet!
• Fotre, sí que hi ha gent!
• On s’ha amagat, refotre?

Malparit (i no cabron)

• Quin malparit!
• Que n’ets, de cabró
• És un malànima

Se me’n fot (i no me la suda)

• Això que dius, se me’n fot
• Saps què? Se me’n refot

Torracollons (i no capullo)

• És una torracollons
• No sigues fava!
• Per què sou tan bàmbols?
• Calla, borinot!

Tronat (i no cutre)

• Un local tronat
• Un vestit atrotinat
• Un poble de mala mort
• Una casa rònega
• Una roba que fa pena
• Un piano de nyigui-nyogui
• Un poema de pa sucat amb oli

Verro (i no guarro)

• No siguis verro!
• Ets un porc!
• Quin bacó!
• És un pòtol

Si volem salvar la llengua, primer de tot l’hem de parlar sempre, sense amagar-la. Però si, a més, la volem vigorosa, lluent, dringadissa, no deixem que es perdi tota aquesta riquesa genuïna.