28.06.2020 - 17:48
|
Actualització: 28.06.2020 - 18:45
Un estudi científic de la Universitat de Barcelona (UB) publicat abans-d’ahir deia que un grup d’investigadors havia detectat la presència del coronavirus 2019 en mostres d’aigües residuals de Barcelona recollides el 12 de març del 2019. Això pot significar que la infecció era present molt abans que no se’n detectessin els primers casos a Wuhan, a finals de desembre, i molt abans que no es fes pública per primer cop una seqüència de genoma del virus, el 5 de gener proppassat. L’anunci va traspassar fronteres i ha omplert pàgines en diaris d’arreu del món, però a mesura que han passat les hores, algunes veus de la comunitat científica han criticat la fiabilitat de l’estudi.
Els resultats van ser enviats a una una revista d’alt índex d’impacte i publicats al repositori MedRxiv però són encara pendents de revisió científica. Aquest ha estat el primer front de les crítiques. El professor de la University College de Londres François Balloux, qui ha participat en diverses investigacions rellevants sobre la pandèmia, diu que això és una ‘troballa excepcional perquè canviaria tot allò que sabem sobre la pandèmia. És altament irresponsable haver publicat una investigació preliminar basada en evidències poc curoses, incompletes i qüestionables’.
The work does not include any attempt to confirm that the RNA detected by the RT-PCR is from #SARSCoV2 rather than some other coronavirus in circulation. Such confirmation is essential and would have been fast, easy and cheap to do through (partial) genome sequencing. (4/6)
— Prof Francois Balloux (@BallouxFrancois) June 27, 2020
En una sèrie de piulets a Twitter, Balloux desgrana els nombrosos factors que posen en dubte que el coronavirus fos a Barcelona el març del 2019. ‘És considerablement implausible’, comença, ‘tota l’evidència genòmica (aproximadament cent mil genomes) senyala que l’origen del virus fou a la Xina el novembre del 2019.’ Però la inconsistència de la recerca, segons Balloux, va més enllà: ‘El treball no inclou cap intent de confirmar que l’RNA detectat per la prova PCR és de Sars-CoV-2 i no pas cap altre coronavirus en circulació. […] Tal confirmació és essencial i hauria estat ràpid, fàcil i barat de fer amb una seqüenciació (parcial) del genoma.’
#SARSCoV2 being in circulation in March 2019 is an exceptionally strong claim as it would change everything we know about the pandemic. It feels highly irresponsible to have released such a preliminary preprint based on sloppy, incomplete and questionable evidence. (6/6)
— Prof Francois Balloux (@BallouxFrancois) June 27, 2020
El professor Balloux és implacable: ‘No sembla que aquest estudi s’hagi dut a terme curosament ni de manera competent. Hi manquen els controls mínims, la validació i els passos per a la confirmació. És probablement un cas de confusió o de contaminació de la prova.‘ Però ell no és l’únic. La investigadora i ex-professora de la prestigiosa universitat de Stanford Elizabeth Bik també hi carrega: ‘Les afirmacions magnífiques haurien de venir acompanyades d’evidències magnífiques. I no és el cas.’ Tal com ella explica, la notícia de l’agència Reuters que va recollir primer la informació conté declaracions d’un dels científics implicats en la investigación, qui diu que ‘és massa aviat per a treure conclusions’.
Bik fa una repassada a fons de l’estudi de la UB i comença reconeixent que ‘testar les aigües residuals és una bona manera de testar la ciutat sencera’. L’estudi volia detetar si les aigües recollien genoma de covid-19 durant les dates en què es van fer els primers diagnòstics a la Xina, i efectivament van trobar mostres que anaven de gener a març, de manera que ‘és possible que aquest coronavirus arribés a Barcelona un parell de setmanes abans que s’hi declarés el primer cas’.
Però, de sobte, una mostra positiva imprevista… del 2019. ‘Era una, només una, i no sembla que els autors repetissin la prova un segon cop. Bik recorda que ‘les proves PCR poden donar falsos positius‘ i que ‘fins i tot el protocol de l’OMS que segueix el grup de Barcelona admet que hi pot haver creuaments amb més altres virus’. Acaba amb una rèplica punyent: ‘Els autors no van fer cap altra PCR per confirmar la mostra positiva. Tampoc cap seqüenciació genòmica. Ni cap confirmació per a descartar reactivitat creuada amb algun altre virus. Tampoc no van informar sobre els controls negatius per a descartar la contaminació de la mostra del 2019 amb una de les mostres positives de 2020.’
