Per què la covid-19 augmenta cada estiu?

Un estiu més, la covid-19 torna a treure el cap al país. La setmana passada, el total de casos registrats al Principat fou de 1.812, un augment de més d’un 80% respecte dels 1.003 casos registrats l’última setmana de maig: fa menys de tres mesos, a mitjan abril, el total de casos registrats al Principat fou de tan sols 297, una xifra sis vegades inferior. Escatir la tendència dels casos de covid-19 tant al País Valencià com a les Illes resulta més difícil, atès que tant el govern valencià com el de les Illes remeten les seves dades al Sistema de Vigilància d’Infecció Respiratòria Aguda (SiViRA), que les publica agregades a escala espanyola i no diferencia entre regions.

Tot i que aquest repunt d’estiu és lluny de la magnitud de les primeres onades d’infeccions de la pandèmia, i que els ingressos per covid-19 continuen representant una fracció reduïda del total d’ingressats al sistema hospitalari català, les xifres facilitades pel Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC) revelen un patró intrigant: que els casos de covid-19, gràficament parlant, semblen seguir una mena de patró en forma de lletra u, en què es mantenen baixos durant la primavera i la tardor i augmentant tant a l’hivern (és a dir, les darreres setmanes de l’any i les primeres de l’any següent) com a l’estiu, sobretot entre mitjan juny i mitjan juliol.

Atès que tan sols comptabilitzen els casos confirmats amb proves als centres d’atenció primària, és molt possible que les dades oficials subestimin la xifra real de casos més que no pas durant els primers anys de circulació del coronavirus, en què les proves d’antígens eren molt més freqüents i l’atenció que es parava a les infeccions era més alta. El fet que, per a molts infectats, els símptomes del virus siguin més lleus que no en el passat també dificulta la detecció de molts casos, que sovint poden confondre’s amb refredats simples.

Covid a l’estiu, un còctel de factors

No és cap novetat que la covid-19 repunti en els mesos de més fred de l’any, igual que unes altres infeccions respiratòries com ara la grip. Tanmateix, la reducció de la incidència del virus aquests darrers anys, ha revelat que els casos de coronavirus també solen repuntar a l’estiu, amb pics que han arribat a igualar, o fins i tot superar, els repunts hivernals.

A què es deu, aquest comportament víric? Cora Loste, del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), descarta parlar d’una estacionalitat en la covid-19 que sí que s’observa en el cas de virus com ara el de la grip, i explica que el repunt de casos registrat aquests darrers estius respon a un còctel de factors que es complementen i reforcen entre si. “Hi ha moltes hipòtesis de què es pot parlar; no és una qüestió d’estacionalitat com a tal”, diu.

Una possible clau que ajuda a entendre el creixement estival de la covid-19, diu Loste, és el component social de la malaltia: amb l’arribada de la calor, la gent socialitza més i, per tant, s’exposa a moltes més vies de contagi que no pas a l’hivern. “Nosaltres sempre diem que el coronavirus és un virus molt social. És altament transmissible, i a l’estiu la gent surt més i es relaciona més entre si, cosa que ajuda a fer que hi hagi aquest repunt que coincideix amb el començament del període de vacances.”

Sobre això, Loste també explica que l’aparició i consolidació de la subvariant XFG –que, com subvariants anteriors, és més encomanadissa però més lleu que no les seves predecessores– també ajuda a entendre per què els casos de coronavirus han repuntat a les portes de l’estiu. Més coneguda com a stratus, la subvariant –una derivada de l’òmicron– ha passat de ser marginal a començament d’any a representar més d’un 70% dels casos seqüenciats al Principat la setmana passada, segons les dades del SIVIC. Aquesta dinàmica –l’aparició d’una variant nova i més encomanadissa que, a mesura que es propaga, fa augmentar els casos– ja es veié l’estiu de l’any passat, sense anar més lluny, quan els casos de covid al Principat repuntaren en línia amb la propagació de la subvariant JN.1, que s’encomanava més de pressa que no pas les anteriors.

L’aparició i consolidació de variants noves com ara l’stratus també ajuden el virus a esquivar la resposta immunitària de la població, cosa que impulsa l’augment de casos de coronavirus, diu la doctora. “En aquest cas també hem vist que a la soca de l’stratus hi ha mutacions de la proteïna o de l’espiga vírica que podrien dificultar la protecció dels anticossos generats pel propi cos, o bé per la vacuna”, explica. El fet que faci mesos de la campanya de vaccinació, afegeix, també pot haver contribuït a la propagació del virus: “Ja fa mesos que la gran majoria de gent va vacunar-se, i des d’aleshores s’han anat perdent anticossos.”

No és una grip

La comparació amb el virus de la grip, segons Loste, ajuda a entendre per què els casos de coronavirus han repuntat tres estius seguits. La grip és un virus fortament estacional, el comportament del qual segueix amb precisió el canvi en les estacions i les temperatures. “La grip és un virus que està molt relacionat amb la baixada de les temperatures, en què sí que s’observa una estacionalitat clara: primer apareix a l’hemisferi sud, on el fred arriba durant el nostre estiu, i després –al nostre hivern– ens arriba a nosaltres per una qüestió purament estacional”, explica.

En el cas de la covid, diu, aquest patró senzillament no existeix. El virus pot repuntar a l’estiu, quan fa calor, però també a l’hivern, quan arriba el fred: de fet, Loste recorda que la segona onada de la pandèmia es registrà a Catalunya a les portes de l’hivern, en el moment de més fred de l’any. “És cert que ha coincidit a l’estiu els darrers tres anys, però la segona onada de la pandèmia aquí va ser en ple hivern”, diu.

Per tant, la recurrència del virus aquests darrers tres estius respon més a un seguit de factors més o menys independents que s’han ajuntat a l’estiu –augment de la socialització, aparició d’una nova subvariant, disminució de la immunitat de grup– que no pas a l’estacionalitat que sí que caracteritza el comportament d’uns altres virus.

La relació amb unes altres infeccions respiratòries estacionals també ajuda a entendre per què els casos de covid-19 repunten a l’estiu, quan uns altres virus estacionals –com ara la grip i el VRS– remeten: “Els virus, moltes vegades, són una mica excloents entre si: quan en despunta molt un, els altres queden més atenuats. Veiem com la covid-19 despunta quan baixen uns altres virus”, explica Loste.

Sobre això, recorda que durant la pandèmia hi va haver una situació semblant, però amb els papers invertits: la circulació de la covid-19, que aleshores era el virus respiratori clarament dominant, impedí que els casos de grip repuntessin a l’hivern, com solen fer cada any, i la malaltia es mantingué en un segon pla al llarg de tota la pandèmia. El 2022 –quan el coronavirus encara era el virus respiratori predominant al país–, la incidència de la grip no començà a repuntar fins a l’abril, molt més tard que no és habitual, i va omplir el buit que havia deixat la reducció de casos de covid-19.

El 2023 i el 2024, amb el coronavirus circulant a una intensitat molt més baixa que no pas en anys anteriors, la història es tornà a repetir: la grip no repuntà fins a mitjan gener, justament en el moment en què els casos de covid-19 començaren a baixar. Aquest hivern, el primer en un lustre en què la incidència de la grip al país ha superat la del coronavirus, la incidència de la covid-19 s’ha mantingut baixa durant l’hivern, en què els casos de grip han augmentat de manera exponencial i han caigut posteriorment.

Un repunt sense repercussions assistencial importants

Com aquests darrers dos anys, el repunt estival de la covid-19 no ha tingut repercussions importants en l’àmbit assistencial: la setmana passada, en tot el Principat hi va haver 26 ingressats pel virus, 2 dels quals a l’UCI, 1 més que no fa 15 dies però 10 menys que no a mitjan juny. La xifra dista, fins i tot, dels pics d’ingressos d’unes altres infeccions respiratòries registrats aquest hivern, com ara la grip (169) i el VRS (79), tot i que la covid-19 destaca per ser l’única d’aquestes malalties que ha registrat un pic d’incidència –tant d’ingressos com d’infeccions– més alt a l’estiu que no pas a l’hivern.

Quant a la tipologia d’aquest nou repunt de casos, Loste destaca que l’stratus no varia significativament –ni en simptomatologia ni en gravetat– de les seves predecessores. “El símptoma més durador és el de la congestió nasal. Veiem quadres d’astènia, de fatiga i, sobretot, de molta secreció nasal”, explica.

Sobre això, remarca que aquest quadre encaixa amb la simptomatologia bàsica de l’òmicron, que es diferencia de variants anteriors perquè tendeix a infectar el tracte respiratori superior (el nas i la gola) en compte del tracte inferior (els pulmons). Igual que unes altres subvariants de l’òmicron, l’stratus es caracteritza per quadres més lleus que no les primeres variants del coronavirus: “Avui dia, qui ingressa per covid-19 és una persona amb comorbiditats i d’edat avançada. Els joves que ingressen per covid-19 solen trobar-se en processos d’immunodepressió, com ara càncers, neoplàsies de tipus hematològic o unes altres menes d’immunosupressors”, explica Loste.