12.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 12.12.2023 - 22:31
Amb Nadal a tocar, l’arribada d’una nova subvariant de la covid-19 ha fet augmentar considerablement els casos. És l’anomenada JN.1, que es va detectar per primera vegada a Catalunya a final d’estiu i que, d’aleshores ençà, s’ha propagat de manera exponencial. Com és aquesta subvariant, i què la diferencia dels seus predecessors? És més greu?
Què és la JN.1?
La JN.1 és una derivada de la subvariant BA.2.86 del virus de l’òmicron, que al seu torn és una variant del virus que causa la covid-19, el SARS-CoV-2. Tot i que els orígens geogràfics no són clars, la JN.1 es va detectar per primera vegada aquest agost en països del centre i el nord d’Europa, com ara, Luxemburg i Dinamarca, d’on va estendre’s a desenes de països del continent i més enllà. Avui, la JN.1 ja és majoritària al Regne Unit, per exemple, i representa més d’un terç dels casos a l’estat francès, on és previst que esdevingui la subvariant més prevalent en qüestió de setmanes.
Tot i que la JN.1 encara no ha estat seqüenciada degudament, l’investigador de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) Julià Blanco explica que aquesta subvariant ha desplaçat les versions del virus que fins ara eren predominants a Catalunya (l’EG.5 o eris, l’XBB.1, la BA.2 i l’XBB.2), on ja és majoritària. Si fa set setmanes aquestes variants representaven més d’un 90% dels casos seqüenciats, avui dia tan sols en representen un 20%. Cal recordar que, ara com ara, ni el País Valencià ni les Illes faciliten de dades de seqüenciació, per la qual cosa és difícil de precisar-hi la prevalença de la JN.1.
L’arribada d’aquesta nova subvariant no tan sols ha canviat de manera decisiva el balanç epidemiològic al país; també ha desencadenat un augment substancial de casos. A Catalunya, pràcticament s’han multiplicat per dos d’ençà de mitjan octubre: si els positius durant la tercera setmana d’octubre (del 16 al 22) van ser 2.483, durant la darrera setmana de novembre (del 27 al 3 de desembre) han estat de 4.485, un augment de més de 2.000. Al País Valencià, la taxa d’incidència per cada 100.000 habitants ha crescut durant aquest període de 722 a 966, i a les Illes ha passat de 168 a 245.
En què es diferencia de variants anteriors?
La principal diferència de la JN.1 respecte de la BA.2.86 és la quantitat de mutacions que presenta –una quantitat de mutacions significativament més gran que no pas les que separen la BA.2.86 del seu predecessor immediat, la BA.2. D’aquestes mutacions, la més important és la present a l’espícula vírica, la part que s’acobla a les cèl·lules de l’hoste per infectar-les. “LA JN.1 té molta afinitat pel receptor del virus que tenim a les nostres cèl·lules, la molècula C2. Veiem com s’hi adhereix amb molta més força que les altres variants, i això fa que sigui més transmissible“, diu Blanco.
Aquesta mutació no tan sols afavoreix la capacitat de propagació de la JN.1, sinó també l’escapament immunitari. Això, de retruc, la fa més propensa a causar reinfeccions que no pas subvariants anteriors.
Tot i aquesta habilitat per a eludir les defenses de l’hoste, tot sembla indicar que els vaccins de reforç actualitzats continuen essent efectius contra la JN.1, com ja ho eren contra la BA.2.86. “Les vacunes que es posen ara estan dissenyades per a les noves variants de l’òmicron, i en les proves al laboratori s’ha vist que els anticossos que generen aquestes noves vacunes també són capaços de bloquejar la JN.1″, diu Blanco. És per això que l’investigador recomana que els més grans de setanta anys i els immunodeprimits –és a dir, els grups amb més risc de tenir una infecció greu de JN.1– es vaccinin amb una dosi de record.
Quins són els símptomes de la JN.1? És més greu?
Tot i que els efectes epidemiològics de la JN.1 encara s’han d’examinar amb profunditat, cap de les dades de què disposem fins ara suggereix que aquesta subvariant sigui més greu que les anteriors. “Fins ara, si més no, no hem vist res que ens faci pensar que la JN.1 és més greu que les variants anteriors. En aquest sentit, la JN.1 segueix la línia dels seus predecessors”, explica a VilaWeb Salvador Macip, investigador i catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester.
Segons un informe del Centre de Referència de Virus de les Infeccions Respiratòries francès, publicat a mitjan novembre, la JN.1 no presenta quadres més greus que els seus predecessors. “La comparació entre els casos de JN.1 i altres subvariants no revela cap diferència significativa en termes de símptomes reportats”, diu el text.
Quant a la simptomatologia, l’informe remarca que la JN.1 –que, com els seus predecessors, també afecta principalment la part superior de l’aparell respiratori– presenta uns símptomes molts semblants als del refredat comú, entre els quals s’inclouen el mal de cap i de coll, la tos, la febre, els esternuts i la congestió nasal, i també la fatiga muscular. Macip afegeix que també s’han observat símptomes com ara la pèrdua d’olfacte i els problemes gàstrics ja detectats en variants anteriors, com l’eris. “La simptomatologia de la JN.1 és molt semblant a la que hem vist fins ara, i la gravetat també”, coincideix Blanco.
La “tempesta perfecta” que podria desbordar els hospitals aquest hivern
Tanmateix, que no sigui greu no vol dir que la JN.1 no pugui arribar a complicar la situació hospitalària aquest hivern. “La JN.1 no és més greu, però sí que és cert que la immunitat de la població és més baixa ara que no en onades anteriors: la majoria de la gent fa temps que va rebre la darrera dosi o que es va infectar”, diu Macip.
A aquest factor, s’hi ha d’afegir la coincidència amb la temporada de la grip i la proximitat de Nadal, que implica un augment del contacte en espais tancats i sovint pocs ventilats. “Som en situació d’alerta, perquè realment ens trobem davant una tempesta perfecta. Ens preocupa, sobretot, que una nova onada s’ajunti amb la temporada d’infeccions respiratòries i desbordi els hospitals”, afegeix el catedràtic.
Per la seva banda, Blanco posa èmfasi en el factor ambiental a l’hora d’explicar l’augment de casos recent. “Les infeccions han crescut no tan sols perquè hi ha una nova variant, sinó també per les condicions climàtiques, perquè passem més temps en llocs tancats… Hi ha molta circulació de virus respiratoris en aquest moment: hi ha la grip, hi ha el rinovirus o el virus respiratori sensitiu, per exemple. Ens trobem en el moment àlgid dels virus respiratoris, i tot això suma”, recorda.
Ara com ara, els hospitals són lluny d’estar desbordats. Tot i haver repuntat d’ençà de mitjan octubre, l’ocupació hospitalària ha crescut a un ritme molt més baix que no pas els casos tant a Catalunya (de 304 ingressats a mitjan octubre a 371 avui) com al País Valencià (que ha passat d’una taxa d’hospitalització de 10,2 a mitjan octubre a una taxa de 16,7 avui) i les Illes (que ha passat d’una taxa d’hospitalització de 10,3 a mitjan octubre a una taxa de 17,9 avui).
