Corea del Nord envia escombraries a Corea del Sud, que respon enviant K-pop al nord

  • Pyongyang va fer una llei específicament per a censurar el K-pop i més continguts culturals sud-coreans

VilaWeb
The Washington Post
09.06.2024 - 21:40
Actualització: 11.06.2024 - 07:42

The Washington Post · Kelsey Ables i Jintak Han

Fa poc, Corea del Nord va enviar milers de globus plens de residus a Corea del Sud. Els activistes del Sud van respondre-hi amb lliuraments aeris que el règim del Nord podria trobar encara més menyspreables que les escombraries: K-pop i drames coreans.

Dijous, activistes de Corea del Sud van fer enlairar deu grans globus que contenien milers de dispositius USB carregats amb música local –incloent-hi K-pop i cançons de trot, un gènere de música sud-coreana d’estil antic que ha viscut un renaixement modern– i Winter Sonata, una telenovel·la molt popular.

Llançats més tard de la mitjanit de Pocheon, una ciutat a uns cinquanta quilòmetres al nord-est de Seül, els globus també portaven dos-cents mil fulls volants que criticaven el cap nord-coreà, Kim Jong-un, i dos mil bitllets d’un dòlar dels Estats Units, segons un comunicat del grup Lluitadors per una Corea del Nord Lliure (FFNK), encapçalat pel desertor nord-coreà Park Sang-hak.

En el comunicat, FFNK va acusar Corea del Nord de “deixar caure indiscriminadament” quinze tones de residus al Sud mitjançant globus, i ho va qualificar de “mostra d’insult i vergonya per als cinquanta milions de ciutadans” de Corea del Sud. L’exèrcit sud-coreà va dir que els globus eren “vulneracions clares del dret internacional i amenaçaven seriosament la seguretat dels ciutadans [sud-coreans]”.

Els activistes del Sud han enviat globus a través de la frontera durant anys en un intent d’arribar a la gent del Nord amb fulls volants, mitjans de comunicació i fins i tot Choco Pies. Corea del Nord ha respost almenys dues vegades amb escombraries aerotransportades. El Sud va prohibir breument l’enviament de fulletons de propaganda al Nord, però la llei va ser derogada l’any passat. “Els vam enviar veritat i fets, amor i medicina –i bitllets de dòlar, telenovel·les i cançons de trot–”, va dir FFNK dijous en un comunicat, i va afegir que Kim Jong-un no havia dit “ni una sola paraula de disculpa” i el va acusar de “mals sense precedents”.

FFNK va enviar vint globus amb continguts semblants el 10 de maig, segons un comunicat de premsa a la seva web, cosa que va causar el llançament de globus de represàlia. John Lie, sociòleg a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que ha escrit sobre la història del K-pop, va atribuir les accions del grup en part a la creença que els globus anteriors havien tingut èxit, “almenys mesurat pel fet que les autoritats nord-coreanes responen a allò que consideren ‘escombraries’ amb les seves escombraries”, va escriure en un correu electrònic.

Aquests darrers anys, la cultura sud-coreana ha florit mundialment; hi ha grups de K-pop que omplen estadis, drames coreans que dominen les plataformes de streaming, i les indústries de moda i bellesa coreanes són en auge. Però consumir mitjans de comunicació estrangers és un delicte a Corea del Nord, i el 2020 Pyongyang va adoptar una llei específicament per censurar el K-pop i més continguts culturals sud-coreans, segons que van informar els mitjans del Sud.

Freedom House, un think tank pro-democràcia amb seu a Washington, dóna a Corea del Nord una puntuació de tres sobre cent en llibertats civils i drets polítics. Les relacions entre tots dos països –que no van signar mai oficialment cap tractat de pau després de l’armistici del 1953 que va posar fi a les hostilitats a la Guerra de Corea– han estat especialment turbulentes aquests darrers mesos i Kim Jong-un va abandonar formalment la idea de la reunificació pacífica amb el Sud a principi d’any, segons que va informar The Washington Post.

Els globus plens de cultura sud-coreana poden servir solament per a ressaltar aquesta divisió. “Els drames coreans han enganxat alguns espectadors nord-coreans i projecten la imatge d’una Corea del Sud rica i d’èxit” en comparació amb el Nord, diu Lie. “La cultura pop pot tenir un efecte subversiu en els règims autoritaris”, i causar represàlies, tal com va passar amb el jazz a la Unió Soviètica, afegeix.

Per a la majoria dels sud-coreans, la cultura K “no solament és genial per si mateixa”, explica Lie, “sinó que també és una marca mundial: l’expressió més potent de la frescor i grandesa de Corea del Sud”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any