23.01.2024 - 21:40
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i Min Joo Kim
Seül. La setmana passada, el líder nord-coreà Kim Jong-un va dir que Corea del Sud era un estat enemic i va abandonar formalment la idea de reunificar pacíficament les dues meitats de la península, una notícia molt sorprenent.
Això significa una ruptura nítida amb els principis establerts pel seu avi i reforçats pel seu pare, i s’afegeix a l’anunci que les armes nuclears del Nord ja no serveixen només per a la dissuasió.
El dia abans del discurs de Kim, Corea del Nord va dir que havia llançat un míssil de mitjà abast amb una ogiva hipersònica, cosa que, en el cas que fos veritat, li donaria una arma altament maniobrable que podria viatjar a baixes altituds i a cinc vegades la velocitat del so. Una arma perfecta, doncs, per a atacar el Sud i eludir els sistemes antimíssils. Divendres de la setmana passada, Corea del Nord també va dir que havia provat un altre dron d’atac submarí sense tripulació i amb capacitat nuclear, en resposta als exercicis conjunts a la costa de Corea del Sud.
El règim nord-coreà és ben conegut per fer amenaces amb les seves bombes, però la retòrica ha crescut notablement, i fa uns quants mesos que és més agressiva, un canvi alarmant que alguns analistes consideren que podria portar-lo a justificar l’ús d’armes convencionals o nuclears contra el Sud.
Per això, la pregunta que es fa tothom és si Kim es prepara per a la guerra?
Dos erudits destacats, coneguts per no tenir punts de vista favorables a un enfrontament entre les dues Corees, van advertir la setmana passada que els càlculs de Kim havien canviat significativament d’ençà que va seure per darrera vegada en negociacions nuclears, l’any 2019.
“Hauríem de parar atenció a la possibilitat que Kim Jong-un hagi trobat una manera de preparar i començar algun tipus de conflicte militar en què sigui capaç de sortir-se’n”, diu Siegfried Hecker, un científic nuclear nord-americà de renom que ha visitat Corea del Nord unes quantes vegades.
Ell i Robert Carlin, que va ser l’analista principal de Corea del Nord per a la CIA i un lector atent de la propaganda de Pyongyang, han escrit un article advertint que Corea del Nord podria avançar seriosament cap a una guerra.
Canvi en l’estratègia nord-coreana
Hi ha hagut senyals des del 2022 que Pyongyang va reorientant les seves prioritats en les relacions exteriors.
Kim ja va dir, en alguns discursos, que cercava de reforçar els llaços amb Rússia i la Xina –malgrat la relació complicada de Pyongyang amb ambdues– i que considerava inútil l’acostament als Estats Units.
Precisament, la setmana passada, la ministra d’Exteriors Choe Son-hui va ser a Moscou, on els seus amfitrions russos han reiterat el compromís de desenvolupar relacions amb Corea del Nord “en totes les àrees, incloent-hi les més sensibles”.
Quant a les relacions amb els Estats Units, Kim va promulgar una nova llei nuclear el 2022 i va dir que no hi hauria “ni desnuclearització ni negociació”, tot indicant que no tornaria a les negociacions amb Washington si la renúncia al poder nuclear fos a l’agenda.
Washington ha dit repetidament que es reunirà amb Corea del Nord “en qualsevol lloc i en qualsevol moment, sense condicions prèvies”. Però molts experts coincideixen que els esforços dels Estats Units per a relacionar-se amb Corea del Nord no tan sols són ineficaços, sinó que, simplement, allarguen el problema mentre Pyongyang expandeix i modernitza el seu arsenal nuclear.
“Corea del Nord ja no veu cap utilitat a cercar converses amb els Estats Units, si més no, en els termes que estableix l’administració Biden”, explica Frank Aum, expert sènior en l’Àsia nord-oriental a l’Institut de la Pau.
Mentrestant, les tensions a la península coreana van creixent. El president sud-coreà, Yoon Suk-yeol, que va arribar al càrrec el 2022, ha adoptat un enfocament de confrontació, amb la seva pròpia retòrica agressiva i mostres de poder militar.
Els Estats Units i Corea del Sud fan exercicis militars regulars. L’any passat, els Estats Units van desplegar, per primera vegada d’ençà de la dècada dels vuitanta, un submarí amb míssils balístics proveïts d’armes nuclears a Corea del Sud. El Nord considera aquests moviments hostils per a la seva seguretat nacional i els fa servir per justificar el seu programa d’armes.
“Sembla que Washington i Seül creuen que les mesures de dissuasió reforçada i més tàctiques de pressió són suficients per a mitigar les tensions creixents i contenir situacions que podrien esdevenir una crisi”, explica Aum. “Però aquestes mesures coercitives i basades en la pressió en realitat fan créixer els riscs” i fan que el Nord se centri a desenvolupar les seves pròpies capacitats de dissuasió.
L’alarma davant la retòrica intensificada
Sobre aquest fons, el suggeriment que Corea del Nord es preparava per a la guerra va començar a aparèixer regularment l’any passat en les declaracions d’alt nivell, especialment de Kim, segons que expliquen Hecker i Carlin.
Van començar el gener de l’any passat, quan Kim va prometre un any dedicat a “fer preparatius per a la mobilització per a la guerra i augmentar la capacitat de guerra real” del Nord.
L’organització militar més important del país va fer un nombre inusual de reunions a mitjans de l’any passat, i Kim va demanar d’accelerar els “preparatius per a una guerra revolucionària” per aconseguir la reunificació, destaquen els autors.
Kim va tancar l’any dient que “un enfrontament físic” podia ser “causat i escalat fins i tot per un petit factor accidental” a prop de la frontera intercoreana. La seva germana, Kim Yo-jong, que té un gran poder, va insistir-hi i va avisar que el Nord llançaria “un atac militar immediat si l’enemic” feia “la més mínima provocació”. Unes declaracions que van més enllà de la retòrica habitual, segons que afirmen els dos experts.
Juntament amb l’escalada de la retòrica, Pyongyang va reforçant les seves forces militars. Kim va prometre d’expandir encara més el seu arsenal d’armes enguany i llançar nous satèl·lits espies, construir drons militars i produir més materials nuclears.
Després d’un any de prova, Corea del Nord va disparar aquest míssil que diu que està equipat amb una ogiva hipersònica i propulsat per motors de combustible sòlid.
Fins i tot, si aquesta informació no és certa, els progressos tangibles del règim en unes altres àrees de la tecnologia de míssils mostren que Corea del Nord ha estat capaç de satisfer moltes de les seves ambicions.
Què podria significar tot plegat?
La por del règim a l’aniquilació –si Corea del Nord comencés una guerra, hi hauria una resposta immediata i conjunta de Corea del Sud i els Estats Units– ha mantingut durant molt de temps la fràgil pau a la península. Però els càlculs de Kim podrien haver canviat.
Hecker i Carlin creuen que “el perill ja va molt més enllà de les advertències rutinàries a Washington, Seül i Tòquio sobre les ‘provocacions’ de Pyongyang”.
Un estudi del passat novembre fet per Atlantic Council, un think tank de Washington, amb la participació de més de cent experts, va concloure que tot i que Pyongyang sap que no sobreviuria a una guerra nuclear total, potser podria trobar maneres limitades d’utilitzar una arma nuclear per a desafiar l’aliança entre els Estats Units i Corea del Sud.
La confiança creixent de Pyongyang en la seva dissuasió nuclear podria portar Corea del Nord a trobar opcions d’escalada, especialment si pot jugar amb Pequín i Washington –l’un contra l’altre.
Tot i això, alguns experts consideren que les preocupacions sobre una possible guerra són exagerades.
Corea del Nord té un historial evident d’aprofitament estratègic de les campanyes militars per a obtenir concessions dels enemics. I la retòrica incendiària dels seus dirigents ajuda a inculcar un sentiment d’unitat nacional, explica Lee Ho-ryung, un expert militar nord-coreà que treballa a l’Institut d’Anàlisi de la defensa de Corea a Seül.
“Si el règim de Kim tingués intencions serioses sobre la preparació per a la guerra, acumularia armes i municions en compte d’enviar-ne una gran quantitat a l’estranger [a Rússia]”, explica Lee.
Yang Moo-jin, president de la Universitat d’Estudis Nord-coreans a Seül, també diu que Corea del Nord encara va endarrerida en les seves capacitats d’armament convencional i, a més, s’enfronta a una escassetat crònica de recursos essencials, com ara aliments i combustible, que són imprescindibles per a sostenir una guerra.
I Corea del Nord encara no ha aconseguit el suport total de la Xina i Rússia per a començar una nova guerra a la regió, diu Yang, que afegeix que “la desestabilització a la península coreana no és necessàriament un afer que interessi els aliats de Corea del Nord, especialment la Xina.”
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
