09.12.2021 - 19:20
|
Actualització: 09.12.2021 - 19:26
Escola Valenciana ha començat a València el seu sisè congrés, un congrés científic, d’estudi i de projecció cap al futur. Una mena d’escola d’hivern per a ensenyants que es fa amb un any de retard, perquè la pandèmia ho va impedir el curs passat. És per això que el títol és Som llavors, que és el lema que l’entitat va emprar tot el curs passat tant a les trobades com a la resta d’activitats. És un congrés basat en tres eixos i que es farà en diferents espais de la ciutat relacionats amb l’educació i el magisteri.
El primer dia ha comptat amb les ponències de la filòsofa i sociòloga Marina Subirats, la professora de magisteri Carmen Agulló i de la coordinadora del congrés d’Escola Valenciana, Pilar Gregori. A banda, en l’acte inaugural hi han participat, entre altres, la vice-rectora de la Universitat de València, Isabel Vázquez Navarro, el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, el vice-president i conseller de la Generalitat, Héctor Illueca Ballester, la consellera de Participació, Rosa Pérez Garijo, i la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó.
Tal com ha dit Gregori en la seva intervenció, “l’educació hauria de ser una acció contínua”. “La cosa important és formar ciutadans que recuperen l’espai públic de diàleg i els seus drets democràtics, i així ser capaços de viure el futur de l’entorn amb compromís social”, ha afegit. També ha fet una crida a revitalitzar les comunitats locals tradicionals, però sense reforçar els rols de gènere ni posar en dubte els progressos de l’emancipació de les dones. En aquest mateix sentit, ha demanat de diversificar les xarxes de solidaritat, basades en afinitats i conviccions ètiques, amb l’ajuda de les noves tecnologies per a regenerar el teixit comunitari.
Per la seva part, Subirats ha fet una crida a desmuntar els gèneres d’home i dona. “Cal eliminar els gèneres perquè totes les possibilitats humanes no violentes puguin ser exercides per nenes i nens, per a treballar per desmuntar els estereotips i per la presa de consciència del professorat”, ha dit.
Empar Navarro
El congrés d’Escola Valenciana també ha homenatjat a Empar Navarro, que va ser una mestra i una política valenciana de la Segona República. “Tenim l’obligació de continuar la tasca de les mestres que van lluitar i transformar l’ensenyament, oblidades fins ara perquè eren compromeses i rebels”, ha destacat Carmen Agulló.
La coeducació, un dels eixos del congrés
Escola Valenciana vol trobar solucions a alguns límits i problemes que crea la coeducació com a ideal formatiu. “Avui perviuen hàbits i estereotips que són darrere de fenòmens com ara les diferents trajectòries educatives de xics i xiques o la persistència del sexisme i la violència de gènere entre els adolescents”, afirma l’organització del congrés. Es qüestionen si es pot delimitar a fons on s’ha aconseguit arribar amb la coeducació, quins han estat els obstacles, i, entre més, per què no s’han assolit els objectius esperats?
Entre els ponents que participen en aquests debats hi ha l’escriptora i traductora Bel Olid, que presentarà la ponència titulada “La diversitat sexual és una realitat”; la professora de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de València, Carmen Agulló; l’escriptora Najat El Hachmi, que parlarà sobre el desafiament d’educar en una societat multicultural, i la periodista Lorena Escandell. I s’exposaran les experiències de centres com ara el CEIP Ausiàs March de Picanya i els instituts Ribalta de Castelló i Tirant lo Blanch de Gandia.
La diversitat i el plurilingüisme
En un congrés d’Escola Valenciana no hi podia faltar una anàlisi de la situació lingüística a les escoles del País Valencià. Situació lingüística equival, en aquest cas, a la convivència entre col·lectius que pensen i parlen de manera diferent. Sense perdre de vista l’objectiu de situar el català com a llengua vehicular i vertebradora del sistema, en aquest congrés se cercaran eines per a posar en marxa enfocaments inclusius, plurilingües i interculturals.
Entre més preguntes que es formulen hi ha com es pot aconseguir que l’alumnat acabe l’educació obligatòria amb un bon domini de les llengües. Com es pot reforçar el paper del català com a llengua de referència al sistema educatiu, i quin és el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en l’aprenentatge i l’estima de la llengua. Un altre dels desafiaments és descriure quines implicacions ha de tenir la Generalitat i els governs locals per a assolir-ho.
Les ponències d’aquest eix les exposaran Avel·lí Flors i Raquel Casesnoves, que parlaran de la situació sociolingüística al País Valencià, i Vicent Pasqual i Josep Maria Baldaquí, amb una exposició titulada “La gestió de les llengües: pedra angular de la didàctica plurilingüe”.
Jaume Fullana, Vicenta Tasa i Oreto Trescolí debatran en una taula redona sobre l’educació plurilingüe i el desenvolupament normatiu. I Patrici Baccou explicarà en una comunicació la realitat de les Calandretas, les escoles occitanes.
La transformació digital
Aquest eix d’estudi del congrés neix de la constatació que la transformació digital és molt més ràpida que no ho és la capacitat de ser digerida per la comunitat educativa. Es pretén de reflexionar sobre què significa tenir un jo digital. “No és tan sols triar una fotografia per posar al perfil, sinó també ser conscients de la petjada digital i del rastre que deixa tot allò que diem, fem, sentim i cerquem a internet.”
Es pretén també de reflexionar sobre el biaix de gènere, saber si l’escletxa digital és femenina. Es parteix de la base que és imprescindible que promoga la igualtat entre homes i dones.
Una de les ponències d’aquest eix l’exposarà Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació, especialista en tecnologies aplicades a l’educació i professora de la Universitat Rovira i Virgili. Es titula “Què puc fer o no l’aula amb la tecnologia”. Ana Albalat, subdirectora general de Recerca i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya, llegirà la ponència “Aprendre en un món digital”.
Experiències
Una part de preparació d’aquest congrés ha consistit a recopilar unes quantes experiències de centres educatius sobre els diferents eixos de debat. Moltes d’elles, acompanyades de materials diversos, es poden consultar al web d’Escola Valenciana.