“Els nostres companys de castellà no expliquen Lorca i Machado? Sí que els expliquen, encara que siguen andalusos, i no valencians”, diu Dèlia Amorós, professora de català i cap de departament a l’IES Jorge Juan d’Alacant. I ho diu, simplement –i amb cansament–, per evidenciar l’enèsima absurditat d’aquesta Conselleria d’Educació en mans del PP.

Aquesta setmana s’ha sabut el canvi que vol fer en el currículum de l’assignatura al batxillerat. Fent un pas més enllà en el seu anticatalanisme, ara pretenen eliminar del temari els autors que no són valencians, a més de restringir l’àmbit de la dialectologia, que se circumscriuria únicament a les varietats pròpies del País Valencià, bandejant el conjunt lingüístic del català.

Poc després de fer-se públic, la conselleria va dir que deixaria en mans dels docents la possibilitat d’ensenyar autors no valencians, però no era pas cap rectificació, això. Marc Candela, de l’STEPV, matisa que el currículum és el mínim que han d’aplicar els professors a l’aula, però que sempre hi ha un article que diu que el centre, en virtut de la seua autonomia, pot ampliar-lo si ho considera adient. “La qüestió és que el fet d’ampliar el currículum o no ja depèn de la militància del professor”, diu. En vista d’aquest greu atac contra la unitat de la llengua, el món educatiu i acadèmic s’hi ha pronunciat rotundament en contra i consideren que la mesura és un desficaci.

Amorós diu que aquest canvi és una censura del cànon de la literatura, de les obres cabdals dels nostres clàssics, i ho diu ras i curt: “Els polítics no s’han d’immiscir en la decisió de quins són els clàssics d’una literatura, ni de la nostra, ni de cap altra.” Afegeix que és una mesura ideològica que respon a “un fanatisme i un autoritarisme de la dreta” i que perjudicarà els alumnes perquè no podran accedir al cànon de la literatura del territori on viuen.

“Evidentment, no defugirem d’explicar Rodoreda, o Llull, o la crònica de Jaume I, que estrictament tampoc no la podríem explicar, perquè Jaume I no era valencià. I com explique Ausiàs Marc si no em deixen explicar els trobadors? I com explicaré els parlars dels Ports, si no puc explicar el parlar de l’Ebre? La línia administrativa no existeix en literatura ni en llengua. I ho saben de sobres. La mesura cau pel seu pes. Deixeu-nos en pau, ja”, diu la professora.

El Consell, contra la ciència

Irene Mira, doctora en filologia catalana i professora de la Universitat d’Alacant, també considera que la proposta de la conselleria és regressiva en molts sentits perquè, diu, “empobreix moltes de les qüestions en què s’havia avançat en el currículum anterior per aterrar-lo a la realitat valenciana i a la realitat de les aules del segle XXI per a ensenyar llengua i literatura catalanes”. I afegeix: “A part, el currículum presenta problemes quant a la manera de tractar el valencià com una llengua independent del conjunt general de la llengua catalana.”

A més, assenyala que es barregen criteris, en comparació amb l’assignatura de castellà, per exemple, en què sí que es parla de literatura espanyola i hispanoamericana; en canvi, en l’assignatura de “valencià” es parla de literatura escrita per autors valencians. “Tothom sap que l’educació és un terreny polític més de la vida social, però el problema ve quan tot això col·lideix o entra en contradicció amb la ciència”, adverteix Mira.

Considera que, del punt de vista de la comprensió de la llengua com a eina de comunicació i de cohesió social, la deixa malmesa perquè es perd informació per entendre la situació sociolingüística del català al País Valencià. “El currículum, entre altres coses, dóna per fet que hi ha una normalitat lingüística que és inexistent. Llavors, si tu això no ho expliques a classe, no expliques la realitat sociolingüística real en què viuen els teus alumnes”, diu. I afegeix que tindran una formació deficient si són separats del cànon general de la literatura catalana.

“Per tant, afecta una qüestió social, la unitat de la llengua, però afecta també la formació bàsica dels estudiants valencians, perquè els escapça la possibilitat d’accedir a un repertori lingüístic i literari que és seu”, diu. Mira està preocupada no tan sols pel menysteniment de l’assignatura de català, sinó també del català com a llengua del sistema educatiu.

I les PAU?

Un interrogant que s’obri arran d’aquest canvi en el currículum de l’assignatura és l’efecte que tindrà en les proves d’accés a la universitat (PAU). El contingut d’aquests exàmens és responsabilitat de les universitats públiques, però ha de tenir vinculació amb el temari que s’imparteix al batxillerat. “De moment, es pot fer la lectura que la literatura valenciana és aquella escrita en valencià, és a dir, en català, i inclou els autors de tots els territoris de la llengua catalana”, diu Mira. No obstant això, hi ha incertesa sobre què podria passar si, finalment, s’aplicàs el canvi que proposa la conselleria.

Arran d’aquesta situació, la Universitat d’Alacant, la Universitat de València, la Universitat Jaume I i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana han emès un comunicat conjunt ben contundent contra la mesura i demanen a la Conselleria d’Educació que rectifique. Consideren que el text presenta deficiències significatives en el tractament de la llengua i la literatura catalanes, tant del punt de vista científic com normatiu i pedagògic.

Els llibres de text també se’n podrien ressentir, però l’editorial Andana, amb el 42% del mercat, ja ha avançat que no pensa fer cap modificació en els seus materials. “Estem molt tranquils perquè és el docent qui triarà i, per sort, al País Valencià hi ha uns docents dels departaments de valencià que tenen clars els criteris filològics”, diu l’editor Ricard Peris.

Vulneració de drets

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també ha condemnat rotundament la intenció del Consell. “Feliçment, som una literatura amb segles d’història, amb deu milions de parlants potencials en l’actualitat. I és així com ha de ser ensenyada, difosa i celebrada al sistema educatiu públic, que és la responsabilitat de les institucions. Per tant, qualsevol decisió que impliqui fragmentar, censurar o descontextualitzar aquesta literatura, la nostra cultura, serà una errada i la combatrem”, ha advertit Sebastià Portell, president de l’entitat.

Per ell, implicaria unes quantes vulneracions de texts legals i de referència en l’àmbit internacional, com ara la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Portell matisa: “La nostra llengua no és minoritària, és minoritzada.” Recorda que l’estat espanyol va subscriure aquesta carta i que es vulnerarien dos compromisos recollits en l’article 7: el de donar accés als parlants a l’ensenyament de la seua llengua i cultura i el de facilitar el contacte entre els territoris que, per motius administratius, poden estar dividits, però que formen part d’un tot unitari.

“Amb aquesta mesura, el govern de la Generalitat Valenciana negaria l’accés a la pròpia cultura als valencianoparlants i, encara pitjor, a tots els qui potser no tenen el valencià com a primera llengua però que la volen adquirir o volen incorporar la literatura escrita en català al seu imaginari. Cosa que es fa amb tota normalitat arreu del món, als lectorats de català, a les universitats, etc. Per tant, ens trobam davant una situació absolutament aberrant i excepcional. Això és un atac, és una vulneració de drets i hem de donar-hi la resposta que hi correspon.”