Una Vall d’Andorra tropical al mig de l’oceà

Granja Val d’Endorre
Illa de Mahé, Seychelles
Mapa a Google

Entre Andorra i les Seychelles, així d’entrada, podríem trobar-hi semblances potser en termes d’extensió territorial (468 quilòmetres quadrats i 455, respectivament) i també poblacional (80.000 habitants la primera i 107.000 la segona). Però ben aviat s’acaba la llista d’elements comuns entre el microestat enclavat entre muntanyes i l’arxipèlag situat enmig de la mar i, de fet, s’hi imposa una distància tan abismal com els 7.500 quilòmetres que separen tots dos territoris. Cal filar molt prim i enfocar bé la lupa per trobar un petit racó a la principal illa de les Seychelles, Mahé, que de cop i volta ens acosta Andorra a la república insular de l’oceà Índic explotada i disputada els últims segles per portuguesos, francesos i especialment britànics fins a l’obtenció de la independència, el 1976. Parlem de la Val d’Endor.

Al sud de l’illa on hi ha la capital del país, Victòria, trobem en efecte una vall que va de l’Anse Royale (est) fins a la Baie Lazare (oest), delimitada al sud pel mont Parnel (378 metres) i al nord per Le Desert (330 metres), i que rep majoritàriament el nom d’Endor (o d’En Dor). Sobre l’origen del topònim, ens aporta una mica més de llum la versió alternativa del nom que apareix en una parada d’autobús interurbà que circula per l’estreta carretera de la vall i també en una explotació agrícola de la zona: Val d’Endorre. Ja queda una mica més clar, així, que aquest racó a l’extrem sud de Mahé deu el nom a Andorra, però per arribar a l’explicació definitiva cal retrocedir fins a la segona meitat del segle XIX, quan les Seychelles eren un territori insular administrat per la Gran Bretanya. A Mahé van arribar aleshores nous colons directament d’Europa o bé de possessions veïnes. És el cas d’Édouard Sauzier, provinent de la Reunió, i especialment de Camille Lemarchand, embarcat a Marsella: en poc temps “van crear autèntics imperis terrestres”, en paraules de Jean-Louis Guébourg al llibre Les Seychelles, i es van convertir en els principals propietaris de l’arxipèlag índic.

Així com el primer va establir plantacions a la zona de Forêt Noire, el segon va aixecar una gran explotació d’oli de coco (de la qual es calcula que arribava a obtenir 225 hectolitres l’any) a la zona de la Baie Lazare i a la vall que hi desembocava, que va decidir d’anomenar-la Val d’Andorre, suposadament per les semblances que hi va observar amb la pirinenca. Costa de veure-les, amb un cop d’ull a les imatges d’aquesta àrea meridional de Mahé, una illa amb turons suaus i vegetació frondosa i tropical. Com també costa de saber per quin motiu es va inspirar en Andorra Camille Lemarchand: potser hi tenia negocis o família? Potser hi havia passat? Potser li n’havien arribat esments llunyans? Sigui com sigui, Danielle de St. Jorre i Guy Lionnet, a Esquisse d’un dictionnaire toponymique des Seychelles, ens diuen clarament que “un tal M. Lemarchand va batejar Val d’Andorre, al sud de Mahé, en record de la Vall d’Andorra”. Seguidament, els dos autors afirmen que Lemarchand, “d’origen suís”, va posar a l’altra propietat agrícola que tenia a l’illa el nom de Walmer, conservat actualment en la toponímia amb la forma Valmer.

Sobre Lemarchand, es pot afegir que va formar part del grup de colons que es van dedicar a explotar l’oli de palma, la vainilla, la canya de sucre, la destil·lació de rom i el cafè a les Seychelles fins al principi del segle XX, un període de gran prosperitat econòmica de l’arxipèlag gràcies, en bona part, a la mà d’obra de lliberts africans. La família Lemarchand, de fet, va arribar a comprar l’illa de Sainte Anne el 1880 per a aixecar-hi una gran casa colonial, però amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial l’exèrcit britànic va confiscar-la per convertir-la en una base militar. I l’octubre del 1948, amb les primeres eleccions parlamentàries a les Seychelles, un descendent d’en Camille, Marcel Lemarchand, va guanyar un dels quatre escons de Mahé amb la formació Seychelles Taxpayers and Producers Association.

I una mica més: Per a resoldre el misteri de la Vall d’Andorre de Mahé ha estat de gran ajuda el biòleg català Gerard Rocamora, establert a l’arxipèlag d’ençà de fa tres dècades i a qui agraeixo la col·laboració. Com a director científic del centre Island Biodiversity & Conservation (IBC) de la Universitat de les Seychelles, comenta respecte al valor biològic del “racó andorrà” al sud de l’illa: “La vall té un cert interès natural, però més aviat paisatgístic i agrícola, no tant de fauna i flora. S’hi va fer un petit embassament fa uns quants anys per a afavorir-hi l’agricultura i l’arboricultura local i recrear-hi una petita zona humida d’altitud.”

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat