El cartògraf mallorquí que va deixar el seu nom per mig planeta

Bauza Island, Nova Zelanda
Mapa a Google

Si pareu una mica d’atenció als mapamundis, veureu que hi ha força elements geogràfics que porten el nom d’algun explorador o navegant que hi va passar fa segles. Però ja no és tan habitual que un sol personatge hagi acabat cedint el seu llinatge a uns quants indrets ben allunyats entre si. Això és exactament el que va aconseguir el fill de Bartomeu Bauçà, un humil manobre de Deià, i de la catalana Maria Canyes. Felip Bauçà i Canyes, nascut a la cèntrica plaça del Banc de l’Oli de Palma el 17 de febrer de 1764, va ingressar ben jove a la Reial Escola de Navegació de Cartagena, des d’on amb poc més de vint anys ja va ser destinat a participar en dos episodis bèl·lics contra la Gran Bretanya: l’infructuós Gran Setge de Gibraltar (1779-1782) i la reeixida presa de Menorca (1782). En aquells anys de formació i fogueig, sota les ordres del tinent general Antoni Barceló –mallorquí com ell– també va participar en els atacs contra els pirates algerians i en el setge i el bombardament d’Alger.

Més enllà d’aquestes experiències d’armes, el pas per l’acadèmia naval de Cartagena també el va situar en l’òrbita dels oficials científics que en aquells moments començaven a destacar per les seves aportacions en cartografia. D’ençà del 1785, així, es va implicar en l’atles marítim de la península Ibèrica, amb el qual es va familiaritzar amb totes les operacions de la geografia matemàtica. I el 30 de juliol de 1789, en qualitat de director de cartes i plans, es va embarcar a Cadis en la circumnavegació del món encapçalada per l’explorador i militar Alessandro Malaspina. Durant cinc anys, aquella expedició marítima de caràcter científic i comercial va passar per una bona part de les possessions de la monarquia hispànica a Amèrica i el Pacífic: de Montevideo a Alaska, passant per l’illa de Guam i les Filipines, les Noves Hèbrides, Nova Zelanda i Austràlia. El 23 de juliol de 1793, amb atacs d’asma i exhaust, Bauçà va decidir d’abandonar l’aventura oceànica i tornar a Cadis, on va arribar el setembre de 1794 carregat amb centenars de cartes i esborranys, perspectives de costa, dibuixos de persones i llocs, càlculs astronòmics…

Però, en compte de deixar-lo treballar en tots aquests materials, les autoritats militars li tenien preparada una altra mena de rebuda: destinar-lo a un breu servei d’armes a les costes gaditanes. Va ser així com, a bord de la fragata Mahonesa, la tardor del 1796 va entaular combat amb el vaixell britànic Terpsichore al cap de Gata i fou fet presoner a Gibraltar durant vuit mesos. A la mateixa plaça britànica on va ser empresonat, curiosament, hi tornaria al cap de vint-i-cinc anys com a refugiat. Perquè, en paral·lel a la seva important tasca cartogràfica durant les primeres i convulses dècades del segle XIX espanyol, Bauçà també es va significar políticament al costat dels corrents liberals. Per això, quan el 1823 el rei Ferran VII va recuperar el poder amb l’ajuda militar exterior de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), fou condemnat a mort i va aconseguir de refugiar-se al penyal, d’on es va embarcar el novembre del mateix any, amb els seus baguls de llibres i mapes, cap a Londres.

Establert com a exiliat i amb ben pocs recursos al districte de Somers Town, Bauçà ben aviat va començar a col·laborar amb reconeguts cartògrafs i institucions de la Gran Bretanya, com ara la Hydrographical Office i la Royal Geographical Society. No va ser fins a la fi del 1833 que la reina governadora no li va permetre de tornar a Espanya, un desig que no va poder complir perquè el 3 de març de 1834 una hemorràgia cerebral se’l va endur. El van enterrar a la capella catòlica de Moorfields, actualment desapareguda. Però no va desaparèixer el seu nom, atès que en tres racons ben allunyats els uns dels altres del planeta, tres topònims el recorden: la Bauza Island, a l’extrem sud de Nova Zelanda; la punta Bauzá, a la Patagònia argentina, i Bauza Islet, a l’illa de Vancouver.

I una mica més: Tampoc no va desaparèixer la seva obra, una bona part de la qual es conserva a la British Library de Londres.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat