La setmana passada vam estar molt distrets –informativament parlant–, amb tot allò que passava a Glasgow en relació amb el canvi climàtic, i potser no vam donar tanta importància com tenien a alguns fets importants. Concretament, em va semblar molt forta la clatellada que va clavar la Comissió Europea a les previsions de creixement del 2021 a l’estat espanyol. Van ser 1,6 punts percentuals (pp), la retallada més forta de tots els països, cosa que –si es compleix– col·loca l’estat espanyol entre el pilot de cuers a l’hora d’assolir la xifra d’activitat que hi havia abans de la pandèmia –que, si res no es torna a espatllar, serà el 2023. Pensem que a l’estat espanyol li manquen més de 6 pp de PIB per a arribar a aquesta xifra, i en canvi a la mitjana de la zona euro li manca mig punt i prou. Dit d’una altra manera, l’estat espanyol va perdre més punts de PIB que ningú i serà l’últim a recuperar-los. Ben entès que parlem d’una xifra global, una mitjana amb desviacions importants per sectors.

Ve’t aquí, doncs, que la Comissió Europea va rebaixar dijous passat les estimacions de creixement de l’estat espanyol per a aquest exercici i el vinent i ha deixat la previsió en un 4,6% per al 2021 i el 5,5% per al 2022, és a dir, 1,6 pp  i 0,8 pp menys, respectivament, en comparació amb els seus càlculs d’estiu. I –cosa que és més important– gairebé dos punts menys que el 6,5% i el 7% que encara defensa el govern espanyol. Crec que està lligat de mans peus, perquè veu que tot l’edifici que ha construït es fonamenta en una previsió molt optimista (data de l’abril) i tocar una peça vol dir ensorrar-ho tot. A tal d’exemple, val a dir que com menys activitat, menys ingressos per a Hisenda…

De fet, dimarts passat, la ministra Calviño deia a Brussel·les: “Hem adoptat una actitud prudent a l’hora de preparar el pressupost de l’estat del 2021 i també del 2022, de manera que, de fet, el millor comportament dels ingressos fiscals ens permet, fins i tot en un panorama macroeconòmic no tan positiu, poder complir l’objectiu de reducció del dèficit públic i del deute públic sobre el PIB, ja des del 2021 i per descomptat també el 2022.” Doncs bé, sembla que no passa res. Això ho deia quaranta-vuit hores abans de la clatellada de la Comissió.

El fet és que la retallada no ha estat cap sorpresa, llevat del fort volum. Moltes institucions ja havien fet el mateix pas. Parlem de FUNCAS, del Consell General d’Economistes, dels serveis d’estudis de CaixaBank i BBVA, que aquestes últimes setmanes havien anat anunciant la rebaixa de les previsions de creixement, no sols del 2021, sinó també de l’any vinent, entre més causes, pel retard de l’arribada dels fons europeus. Cal dir que organismes com el Fons Monetari Internacional i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) també han fet servir les tisores. Però la Comissió és especial, perquè té l’aixeta dels fons esperats. Per cert, havien dit que no hi hauria condicions, però, de moment, si els volem, s’hauran de retocar –i de pressa– les pensions…

I també és especial el Banc d’Espanya. En la compareixença davant la Comissió de Pressupostos del congrés espanyol, el dia 25 d’octubre, el governador del banc, Pablo Hernández de Cos, ja va avançar que les coses s’havien torçat. De fet, va anticipar que faria una revisió “significativa” a la baixa de les previsions de creixement econòmic d’Espanya per a enguany i, en menor mesura, de les del 2022. Això sí, va avançar: “El Banc d’Espanya no publicarà noves projeccions macroeconòmiques fins el mes de desembre.”

El discurs que va fer va ser molt interessant. Va apuntar les set incerteses més importants que, ara com ara, veu en l’economia de l’estat espanyol. Suposo que a Brussel·les en van prendre bona nota. En primer lloc, va dir que les perspectives de recuperació resten subjectes al supòsit que es prolongarà la reducció de la incidència de la pandèmia. Ara, això, no exclou una evolució epidemiològica més desfavorable, cosa que podria implicar la reintroducció de mesures de contenció que entrebanquessin la recuperació. I avui sembla que ho veiem a Àustria, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica…

En segon lloc, va esmentar el ritme i l’abast amb què les cases gastaran el notable volum d’estalvi acumulat durant la pandèmia. D’acord amb les seves estimacions, aquesta bossa d’estalvi podria voltar els 6 pp del PIB (que equivalen a uns 80.000 milions d’euros). En principi, el Banc d’Espanya troba diverses raons per a considerar que les famílies faran un ús parcial d’aquest estalvi a mitjà termini. La principal és que aquest estalvi ha tendit a concentrar-se entre les cases amb nivells de renda més alts, que són les que tenen menys tirada al consum.

També hi ha molta incertesa quant a l’evolució dels fluxos turístics, que són vitals per a l’activitat econòmica a l’estat espanyol. Segons el governador, a les projeccions que es van fer al setembre, es va assumir que el volum de turisme no resident, previ a la pandèmia, no es recuperaria plenament fins el 2023. De totes maneres, va admetre: “No és senzill d’anticipar els patrons de comportament del turisme internacional.”

La quarta incertesa fa referència al retard dels fons Next Generation. Això és molt important –va recordar–, tant pel que fa al moment d’execució dels projectes com per l’efecte multiplicador sobre l’activitat i l’ocupació, cosa que condicionarà decisivament l’evolució econòmica dels anys vinents. Aquí va matisar que el retard en l’execució dels projectes pot ser que no sigui cap inconvenient, sempre que la selecció prioritzi els que tenen un efecte multiplicador més gran. Però va deixar clar que un eventual retard en l’execució de la despesa projectada per al 2022 faria que l’augment del PIB fos menor.

Segons el governador, continua havent-hi molta incertesa sobre l’impacte final de la crisi en el teixit productiu. Va dir que fins ara ja havien detectat un cert deteriorament de la qualitat creditícia en algunes carteres de préstecs dels bancs i un repunt en el nombre d’empreses en concurs de creditors, malgrat la moratòria d’aquests procediments, en vigor fins a final d’enguany. I tot seguit va expressar un temor: “L’acabament de les mesures públiques de suport a les empreses pot fer emergir nous deterioraments de la solvència empresarial en el futur.”

El sisè risc que va esmentar va ser la por de la persistència d’una intensitat més gran en els colls d’ampolla en el subministrament de determinats béns intermedis, energètics i no energètics. “També pot posar en risc la intensitat de la recuperació. I, de fet, segons algunes estimacions, l’existència dels colls d’ampolla ja ha reduït el nivell de les exportacions del primer semestre del 2021 d’un 7% per al conjunt de l’àrea de l’euro”, va apuntar.

En setè i darrer lloc, va fer referència al repunt recent de la inflació, que ja tenim més enllà del 5%. Tot seguit va advertir: “Si bé aquest repunt obeeix fonamentalment a factors de naturalesa transitòria, encara és aviat per a saber quin serà el grau final de persistència d’aquest fenomen, tot i que, els mesos vinents, continuarem observant taxes relativament altes.” D’això en parlarem a la píndola un altre dia, perquè és un dels punts més punyents i que més nervis comença a suscitar als mercats.

A mi em sembla un bon resum de la situació, el que fa el governador. És una repassada sistemàtica i bastant completa dels riscs que tenim davant i que fan que diverses institucions els valorin fins al punt de rebaixar substancialment les previsions de creixement. Ara, el govern espanyol haurà de fer-hi alguna cosa. I no és fàcil. La clatellada de la CE és un advertiment indirecte sobre la credibilitat de les xifres que ha presentat. I tots ens hi juguem molt. Cal esperar…

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.