Cinc anys de l’arribada de l’Aquarius: “Som valencians de cor, però continuem esperant la regularització”

  • El 80% de les sol·licituds han estat rebutjades malgrat que el govern espanyol els "va convidar" a venir, diu el president d'Aquarius Supervivents

VilaWeb
Europa Press
16.06.2023 - 19:39
Actualització: 16.06.2023 - 19:50

El buc Aquarius va desembarcar el 17 de juny del 2018 al Port de València les sis-centes vint-i-nou persones que portava a bord, rescatades davant de la costa de Líbia i després de setmanes a la deriva per la Mediterrània per la negativa d’estats com ara Malta o Itàlia a oferir-los un port. Cinc anys després se senten “molt agraïts” per aquest acolliment: “Ens sentim ja d’ací, som valencians de cor”. Però encara continuen a l’espera de poder regularitzar la seva situació.

El 80% de les sol·licituds de protecció internacional han sigut rebutjades tot i que van arribar “convidats” pel govern espanyol. Així, ho ha assenyalat el president d’Aquarius Supervivents 2018, Moses Von Kallon, en una entrevista a Europa Press, en la qual recorda la felicitat que van sentir en arribar a València després d’un viatge molt dur i veure “a tanta gent esperant-nos que ens obrien els seus braços”.

Cinc anys després, diu que solament pot donar les gràcies per aquesta rebuda i acolliment. Però la situació “ara és diferent”: el 80% de les seves sol·licituds de protecció internacional han sigut rebutjades. Per això, exigeix al govern espanyol que obri altres vies per a poder regularitzar la seva situació administrativa i poder accedir així a un treball i habitatge: “Vam vindre ací convidats, no entrem de forma irregular”.

En concret es van tramitar tres-centes seixanta-vuit sol·licituds de protecció internacional, de les quals setanta-cinc van ser acceptades, i seixanta-tres d’aquestes han aconseguit l’asil.

D’aquesta manera, assenyala, davant el canvi de govern al País Valencià amb l’entrada de Vox, que ells no entenen de partits polítics, sinó que a tots els reclama “humanitat, igualtat i respecte a la diversitat” perquè és una qüestió de “drets humans”. “Qualsevol migrant que ve a Espanya solament vol contribuir a l’economia, no volen viure d’ajudes, sinó del seu treball, ser autònoms i pagar impostos”, recalca.

A més, insisteix que van arribar “legalment amb una invitació espanyola”. Va ser el president Pedro Sánchez qui va donar instruccions perquè l’estat espanyol acollís l’Aquarius, després de l’oferiment de l’Ajuntament de València i la Generalitat, en una Operació sense precedents denominada ‘Esperança del Mediterrani’. Més de dues mil tres-centes persones van integrar el dispositiu d’acolliment que va ser seguit en directe per un total de cinc-cents noranta-vuit periodistes de cent trenta-vuit mitjans de comunicació i quinze freelance. L’Aquarius es va convertir en un símbol de solidaritat.

Solament la Generalitat va rebre en dos dies dues mil cinc-centes quinze telefonades i correus de ciutadans que volien ajudar, setanta advocats i més de vuit-cents intèrprets al País Valencià d’anglès, francès i àrab s’ofereixen a prestar servei. Les ONG i col·legis mèdics també es van bolcar.

El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social espanyol explica a Europa Press que es va realitzar un itinerari de seguiment pels que es van quedar, que va durar uns dos anys, en el qual se’ls va ajudar amb l’aprenentatge del castellà, i se’ls va donar suport psicològic, jurídic i laboral.

També des de la Generalitat, diu el director general d’Igualtat en la Diversitat, José de Lamo, se’ls va acompanyar per a garantir els seus drets socials, educació i sanitat i en aquest temps han estat en contacte permanent amb l’associació per a atendre les seves necessitats i traslladar al govern espanyol, a través de delegació, “la necessitat que se’ls done una solució a la seua situació administrativa”, subratlla a Europa Press.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any