Ha estat el primer moviment d’un intent de refundar el centre-dreta en un nou espai polític que consideren que va restar orfe amb la desaparició de CiU. La secretària general del PDECat, Àngels Chacón, s’ha erigit en futura dirigent d’aquesta nova organització política, en una conferència convocada a títol personal en què l’escenificació, més que no la verbalització explícita, era el missatge. Aquesta ha estat la primera expressió pública per a mirar de fer reeixir la unió de partits com ara Lliures, la Lliga Democràtica i el PNC –que va deixar de participar en les negociacions el setembre passat– amb les bases del PDECat, i resoldre així una suma que els permeti de guanyar representació institucional. Ho intentaran primer a les municipals, amb l’objectiu prioritari de l’Ajuntament de Barcelona i, després, a les eleccions del parlament.

Tal com va explicar VilaWeb, els actors negociadors treballen amb l’objectiu de convocar un congrés fundacional, amb el mes de febrer en l’horitzó. A la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, Chacón s’ha ofert a treballar per articular acords des d’on pugui ser més útil i ha convidat els associats del PDECat i els membres d’altres partits a ser “generosos” perquè aquest nou espai sigui una realitat. L’objectiu: bastir un centre integrador amb un projecte de país i de societat definit en termes clàssics de la dreta moderada, que vetlli per una “identitat compartida” d’una catalanitat que també encaixi dins del projecte espanyol i que prioritzi el progrés econòmic i social. Tanmateix, no ha concretat la proposta organitzativa. No ha detallat si vol fundar un nou partit ni quin ha de ser el futur immediat del PDECat.

S’ha centrat a emmarcar el projecte polític. La secretària general del PDECat renega la unilateralitat, critica la judicialització, defensa una solució pactada del conflicte i defensa d’explorar propostes d’una tercera via que es puguin sotmetre a votació. Aquest camí podria incloure una reforma de la constitució espanyola, la millora de l’autogovern i del sistema de finançament i el reconeixement d’un nou estatus per a Catalunya. Ha parlat de l’amnistia però alhora s’ha manifestat partidària d’estudiar unes altres vies, com ara una reforma del codi penal, indults o diverses modificacions legislatives. És la definició del programa en l’eix nacional allò que més tesa les costures de la formació d’aquest nou espai. La convivència d’una part de les bases del PDECat, que han defensat la independència i els presos polítics, amb membres de la Lliga Democràtica, com ara l’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, ho fan complicat.

“Hem d’acceptar que una part de la població de Catalunya es va sentir exclosa d’aquest procés i que segur que alguna cosa no es va fer bé”, ha dit Chacón, que ha esmentat com a referents Pau Casals, coincidint amb el cinquantè aniversari del seu discurs a l’ONU, la carta del darrer president del parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, i el decret del 1977 de restabliment provisional de la Generalitat, que diu que la Generalitat “és una institució secular, en la qual el poble català ha vist el símbol i el reconeixement de la seva personalitat històrica dins la unitat d’Espanya”. Tres referents que eren tres missatges definitoris: consciència nacional, personalitat històrica i unitat d’Espanya.

Es pot ressuscitar Convergència? Moviments per a la fundació d’un nou partit aquests mesos vinents

Caldrà veure qui i com segueix, d’ara endavant, Chacón. A l’auditori hi havia els màxims dirigents del PDECat, començant pel president, David Bonvehí, i el secretari general adjunt, Marc Solsona, els diputats al congrés espanyol i uns quants batlles. La pressió de Junts per la formació de candidatures a les municipals és forta per a un partit sense representació al parlament que treballa, en plena pre-campanya, per una refundació, i amb dificultats econòmiques que l’han portat a executar un nou ERO. El PDECat també resta en espera de la sentència de l’Audiència de Barcelona sobre la reclamació del Palau de la Música en què el PDECat i Junts poden ser declarats successors de Convergència, cosa que implicaria l’estocada definitiva per al partit, que també va ser considerat una simple transformació de CDC pel jutge instructor del cas del 3%. L’ex-president Artur Mas, que ha treballat per mirar de tornar a aplegar el PDECat i Junts, ha presenciat el discurs de Chacón en un auditori en què també s’han deixat veure alguns destacats ex-consellers convergents, com ara Andreu Mas-Colell, Felip Puig i Francesc Homs, a més de l’ex-vice-presidenta Joana Ortega. No hi ha assistit cap membre de Junts.

Àngels Chacón saluda l’ex-president de la Generalitat Artur Mas després de la conferència (fotografia: EFE / Toni Albir).

En canvi, sí que hi havia representants de Convergents (una formació que ja es va integrar en el PDECat), com ara Germà Gordó; de Lliures, com Roger Montañola; i de la Lliga Democràtica, com ara Àstrid Barrio. A les butaques també escoltaven Chacón Jordi Gregori i Oriol Puig, del PNC, partit que ha agafat distància del nucli negociador en espera de l’evolució d’unes converses capitalitzades sobretot pel PDECat i la Lliga. D’Units per Avançar, hi havia Ramon Espadaler i Albert Batlle. Units, de fet, observa els moviments de lluny, alhora que manté oberta una interlocució amb el PDECat. En contraposició a la notable absència de membres de Junts, en representació d’ERC sí que hi havia el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové; i en la del PSC, la portaveu parlamentària, Alícia Romero, a banda la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que també s’ha deixat veure a les primeres fileres. Com a ex-consellera d’Empresa, Chacón aporta al futur espai connexions amb el món empresarial. Han assistit a la conferència el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el de PIMEC, Antoni Cañete, per exemple.

Precisament Chacón ha dedicat la major part del discurs a definir el model de país i societat, fonamentat en els paràmetres clàssics de centre-dreta i amb alguns ressons de l’antiga CiU, de quan Convergència encara no havia fet el tomb independentista: una disminució de la pressió fiscal; simplificació burocràtica; impuls del turisme, el comerç i l’esport; promoció de l’economia productiva i de l’equilibri territorial; reconeixement de la importància de l’escola privada i concertada, a més del dret dels pares a elegir els centres que més s’adeqüin a les seves conviccions; i una formació professional lligada a les necessitats formatives de les empreses. Quant a la llengua, ha defensat la immersió lingüística “atenent la realitat sociolingüística de l’alumnat”. En els detalls hi havia bona part del missatge. Detalls i gests implícits per a l’ambiciós objectiu de fer renéixer de les cendres un espai electoral que es va morir amb el procés.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.