El 2021, un any de catàstrofes climàtiques

  • Si bé les catàstrofes naturals no han escassejat pas el 2021, el món continua sense encarar la crisi climàtica amb la urgència que exigeix

VilaWeb
Redacció
08.01.2022 - 21:50
Actualització: 08.01.2022 - 22:18

Si bé sovint pot ser fàcil de perdre’n la pista, atès el ritme frenètic a què s’ha mogut l’actualitat al llarg d’aquests darrers mesos, no hi ha dubte que el canvi climàtic ha estat –per bé, però sobretot per mal– un dels focus principals de l’actualitat del 2021, que tot just deixem enrere. En aquest article repassem alguns dels desastres climàtics que han acaparat titulars al llarg de l’any, refermant així la crisi climàtica com la principal emergència dels nostres temps, no solament per al país sinó també per al planeta.

Un any marcat per les inundacions

Les inundacions han estat segurament les grans protagonistes de l’actualitat climàtica del 2021. L’any va començar amb una concatenació de pluges torrencials a la part peninsular de Malàisia que va causar l’evacuació de més de 50.000 persones i va deixar mitja dotzena de morts. Al febrer, l’estat australià de Nova Gal·les del Sud va declarar l’estat de catàstrofe arran d’unes inundacions que van fer desplaçar milers de persones i van afectar béns per valor de milions de dòlars, en un desastre que la primera ministra de la regió va titllar d’esdeveniment que passa una vegada cada segle. El mes següent, l’arribada del cicló Seroja va fer miques tots els rècords de precipitació diària de la història d’aquest estat.

Al juliol, la Xina, l’Índia i Europa van tenir, gairebé simultàniament, inundacions d’una magnitud sense precedents. A la província de Henan, a la Xina, es va registrar en tres dies la mateixa quantitat de pluja que s’havia registrat en anys anteriors, en unes inundacions que van forçar a evacuar centenars de milers de persones i que van llevar-ne la vida a almenys 25 més. A la costa oriental de l’Índia, un monsó especialment intens va fer desplaçar gairebé 100.000 persones, i en va matar més de 115. A la regió de Renània, a l’oest d’Alemanya, les pluges torrencials van desbordar els rius i negar vil·les senceres, en unes inundacions que se saldaren amb més de 180 morts i milers de milions d’euros en danys materials. Les pluges també afectaren l’estat de Baden-Württemberg, al sud del país, i certes àrees dels Països Baixos i Bèlgica.

Al mes següent, les inundacions i les esllavissades feren desplaçar més de mig milió de persones en països tan distants com ara el Japó, Turquia, Colòmbia i els Estats Units, on es registraren nous rècord de precipitació diària.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Cases negades per l'aigua a la vi·la de Kreuzberg, a l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Inundació a les planes d'Estella, a Nova Gal·les del Sud, a Austràlia.
Devastació causada per les inundacions en una carretera de Zhengzhou, província de Henan, a la Xina.
Carretera arrasada per l'aiguat a Satara, a l'estat de Maharashtra, a l'Índia.

Al novembre, unes quantes tempestes van negar la província de la Columbia Britànica, al sud-oest del Canadà, en una catàstrofe també titllada d’esdeveniment que passa una vegada cada segle. Les inundacions van matar cinc persones i van arrasar moltes infrastructures clau, tot escombrant carreteres senceres. Setmanes més tard, unes altres inundacions negaren parts d’Anglaterra, Austràlia i el Kurdistan iraquià, tot causant centenars de desplaçats i danys materials per valor de milers de milions d’euros.

A casa nostra també hi ha hagut inundacions importants al llarg del 2021, sobretot durant la segona meitat de l’any. A l’agost, la comarca del Camp de Morvedre va tenir pluges inusitadament intenses que van negar-ne uns quants municipis i causar-hi grans danys materials, si bé no hi va haver morts. A principi de setembre, una tempesta de gran intensitat descarregà sobre el Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat, tot causant riuades que tingueren un efecte particularment devastador a Alcanar, on arrasaren unes quantes propietats. Pocs dies més tard, la gota freda causà aiguats considerables a diversos punts de Mallorca i Menorca, i a la rodalia d’Alacant.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Cotxes empesos per la riuada a Alcanar.
Desperfectes viaris ocasionats per les inundacions a Alcanar.
Inundació a Abbotsford, província de la Columbia Britànica, al Canadà.
Inundació en una carretera de la província de la Columbia Britànica, al Canadà.

Les temperatures extremes, un altre maldecap recurrent

El 2021 ha estat un any marcat per les temperatures extremes, tant de fred com de calor. Al febrer, les altes temperatures registrades a la regió de l’Àrtic van moure una gran massa d’aire gèlid cap al sud, tot originant grans tempestes de neu que causaren afectacions significatives a bona part d’Europa. La massa d’aire gèlid tingué conseqüències particularment funestes al sud dels Estats Units i sobretot l’estat de Texas, en què les gelades van deixar més de deu milions de persones sense llum, aigua ni calefacció durant dies i van matar-ne almenys dues-centes, una xifra que es podria arribar a les set-centes segons alguns càlculs.

Al llarg dels mesos següents, els registres de temperatura s’enfilaren fins a extrems mai vists. Al mes de juny es registrà una de les onades de calor més extremes i longeves de la història del continent americà, fins i tot en indrets poc proclius a les altes temperatures: al Canadà van arribar als 49,9 °C, temperatura que va fer miques tots els rècords. Europa i l’Àsia, per la seva banda, registraren el segon mes de juny més càlid de la història, mentre que l’Àfrica n’experimentà el més calorós d’ençà que se’n tenen registres. Al mes següent, per si no fos poc, la vall de la Mort de Califòrnia assolí la temperatura més alta que s’ha registrat mai: uns esfereïdors 54,4 °C. No fou pas l’únic rècord de l’estiu: al poble de Verkhoyansk, a l’extrem nord de Rússia, es registrà la temperatura més alta de la història de l’Àrtic: 38 °C.

Aquesta enfilada inclement de les temperatures inevitablement s’ha traduït en incendis en molts indrets del planeta, que l’any passat van emetre més diòxid de carboni que mai a l’atmosfera. La regió de la Mediterrània ha estat especialment afectada, amb grans incendis al Marroc, Itàlia, Turquia, l’estat espanyol, l’estat francès i, sobretot, Grècia, que ha tingut uns focs que el primer ministre va descriure com el desastre ecològic més gran al país en dècades. El foc també ha cremat vastes superfícies a Sibèria, on les autoritats hagueren de declarar un semiconfinament a mitjan agost arran de la contaminació atmosfèrica causada pel fum dels incendis.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Advertiment de calor extrema al parc nacional de la vall de la Mort, a Califòrnia.
Incendi forestal al sud de Turquia.
Casa en flames en un incendi forestal al sud de Grècia.
Tempesta de neu a Dallas, Texas.

El país, dissortadament, no ha estat pas exempt de la xacra dels incendis. L’any 2021, el foc va ser particularment inclement amb el Principat, que va registrar l’estiu més dur d’aquests darrers vint anys, amb incendis importants a la Conca de Barberà i l’Anoia, on cremaren més de 1.600 hectàrees, i també a l’Alt Empordà, en un foc que estigué vigent ininterrompudament durant gairebé un mes sencer. Al País Valencià, per una altra banda, cremaren durant l’estiu més de 850 hectàrees, corresponents a un total de 1.331 incendis.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Vista nocturna de l'incendi entre Llançà i el Port de la Selva.
Terrenys forestals i agrícoles afectats per l'incendi de la Conca de Barberà i l'Anoia.
Un hidroavió, durant les tasques d'extinció de l'incendi de la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta.
Terreny forestal calcinat durant l'incendi de Llançà.
Columna de fum de l'incendi de la Conca de Barberà i l'Anoia, vista de Santa Coloma de Queralt estant.

Tot i que els advertiments sobre el canvi climàtic no van escassejar pas al llarg de l’any, el món continua sense prendre decisions fermes per afrontar aquesta crisi amb la urgència que exigeix. Més enllà de la catàstrofe incessant, el 2021 també va ser marcat per la cimera climàtica de Glasgow (COP26), que tot i l’expectació suscitada va ser incapaç d’aconseguir dos propòsits clau: renovar els objectius del 2030 per limitar l’escalfament planetari a 1,5 °C i accelerar l’eliminació del carbó. A casa nostra, malauradament, també sembla que la inacció continua essent l’eix central de la resposta governamental a l’emergència climàtica, per més grandiloqüents que sovint puguin ser les promeses de les autoritats. Enguany, la COP27, que es farà al novembre a Egipte, serà una nova oportunitat perquè els governs del món puguin passar, d’una vegada per totes, dels dits als fets. En cas contrari, el planeta restarà condemnat a reeditar el 2021, o fins i tot empitjorar-lo. La finestra de què disposem, malauradament, és com més va més petita.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any