Diu el govern espanyol que Catalunya rebrà una inversió “històrica” que corregirà el dèficit en infrastructures. Un dèficit que també és històric i que, més enllà de les promeses per a l’any vinent, no sembla que la realitat d’enguany hagi de començar a revertir. I és que les presumptes pluges de milions acostumen a portar poca aigua. És un fet que el govern català ha denunciat insistentment de fa anys i que aquesta vegada el conseller d’Economia ha calculat en un auster 13,1%. Aquest és el percentatge d’execució de les previsions establertes en el pressupost d’enguany fins al mes de juny. Si es comparen les dades de l’execució del primer semestre del 2021 a tot l’estat, es pot concloure que el govern de Pedro Sánchez no s’ha sortit del patró del dèficit inversor: Catalunya és el territori amb el percentatge d’execució més baix de tot l’estat espanyol i la Comunitat de Madrid n’ostenta el més alt (amb un 37,1%).

 

Si continuem per la part alta, en segon lloc hi ha les Illes Balears, amb un 36,8%, i el País Valencià és el segon per la cua, amb un 15,4%. En el grau d’execució de les promeses hi ha la trampa pressupostària, i les dades són contundents, malgrat els compromisos adquirits pel PSOE. ERC va avalar el pressupost d’enguany al congrés espanyol a canvi d’una inversió abundant i una clàusula de compliment, entre més condicions, que han quedat a l’aire. Dels 2.102 milions compromesos enguany, tan sols se n’han invertit 276 fins al juny. La falta d’execució és del 86,9%. La Comunitat de Madrid, en canvi, ha rebut 467 milions dels 1.257 prevists. Les Illes, 74 dels 201 que hi havia al pressupost i el País Valencià, tan sols 179 dels 1.165. El Principat i el País Valencià són lluny de la mitjana d’execució a tots els territoris, que és del 21% durant el primer semestre.

 

Aquestes són les últimes dades disponibles per a comparar el compliment dels compromisos pressupostats. El 2019 i el 2020 el pressupost espanyol es va prorrogar i no se’n pot fer una comparació homogènia. Les dades dels exercicis anteriors ja van retratar aquest dèficit d’execució de les inversions, que a Catalunya s’afegeix a l’incompliment reiterat de la disposició addicional tercera de l’estatut, que fixava que l’estat espanyol havia d’invertir l’equivalent al pes del PIB català sobre l’espanyol. Un informe del Departament d’Economia de fa dos anys, calculava en un 65,9% la mitjana d’execució de les inversions entre el 2015 i el 2018 al Principat. El percentatge encara va ser menor per al País Valencià, del 64,1%, i les Illes Balears es mantenien a la franja alta, amb un 74,1%. No gens comparable a la Comunitat de Madrid, on es van gastar més diners dels pressupostats: un 113,9%.

La presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, no va esmentar aquestes dades ni les va tenir en compte ahir a l’hora de carregar contra la previsió d’inversions del projecte de pressupost espanyol d’enguany, en tràmit al congrés. “Hem passat del lema dels independentistes d’Espanya ens roba a realment robar a Madrid”, va dir, tot allunyant-se de la realitat contundent que retraten les dades respecte del tracte de favor que ha rebut històricament la comunitat que presideix. Entre els territoris més beneficiats d’aquesta política d’execucions d’aquests darrers anys hi ha també l’Aragó (101,9%), Castella-la Manxa (83,5%), Ceuta (79,1%), Castella i Lleó (77,2%) i Andalusia (76,8%). Els més perjudicats, en canvi, van ser el País Basc (40,3%) i Navarra (55,8%), amb sistemes de finançament fora del règim comú.

 

Malgrat la realitat, el PSOE i Ayuso retroalimenten una mateixa imatge. Els primers, en positiu i, la segona, en negatiu: el presumpte privilegi de Catalunya als pròxims comptes de l’estat es basa en la previsió d’invertir-hi més de 2.230 milions. La xifra no supera la d’Andalusia ni arriba al 19% que representa el PIB català sobre l’espanyol i, a més, no té a veure amb la política d’execució pressupostària que els socialistes espanyols han aplicat enguany, i que ha deixat el Principat a la cua de l’execució de les inversions.

La previsió d’inversions per al País Valencià, el projecte de pressupost per al 2022 (el 9,3% del total), no arriba al llindar del 10% que exigia el govern d’acord amb el seu pes en població. Malgrat això, el president Ximo Puig se’n va declarar satisfet amb l’argument que, després d’anys d’infrainversió, les xifres milloren. Unides Podem també en va fer una valoració positiva, a diferència de Compromís. I és que els comptes han obert un nou front de discrepàncies entre els partits del Botànic. Compromís ha posat el focus a la inversió en rodalia, de 59,8 milions, molt per sota de la prevista per a Barcelona (1.300) i Madrid (1.224), segons que va denunciar Joan Ribó. També aquí, en l’execució hi ha la trampa: segons el batlle de València, l’any passat tan sols es van executar 8,8 milions dels 200 prevists.

Quant a les Illes Balears, les partides en inversions són de 172 milions, però en rebran 182 més per compensar el factor d’insularitat del Règim Especial de les Balears (REB), que queda inclòs al pressupost, a partir d’un mètode de càlcul que van acordar el govern balear i l’espanyol en una reunió de la comissió bilateral d’Economia i Hisenda el setembre passat. Això ha de situar la inversió per càpita per sobre la mitjana. El grau d’execució pressupostari a les Illes, a més, ha estat més gran que el del Principat i el País Valencià aquests darrers anys.

 

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.