El greuge dels alumnes de català en una escola de Matarranya

Un canvi legislatiu ha fet que els alumnes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures que volen cursar català a primer d’ESO hagin de romandre-hi una hora més dos dies a la setmana · No poden accedir al transport escolar i les famílies han d’assumir-lo amb unes beques que encara no han cobrat

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
20.10.2022 - 21:40
Actualització: 21.10.2022 - 08:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Alguns alumnes de català no tenen més opció que romandre una hora més al centre. Aquesta és la situació que es viu a l’IES Matarranya de Vall-de-roures (Matarranya) arran d’un canvi legislatiu. Fins ara, aquesta assignatura s’havia d’escollir entre unes quantes optatives, però el govern aragonès, a l’hora d’establir com s’ha d’aplicar la LOMLOE –la nova llei d’educació espanyola– ha fet un canvi en aquest sentit: ha decidit que a partir d’enguany a primer d’ESO s’imparteixi en horari ampliat, en una setena hora de classe després de les sis habituals.

Això podria ser positiu per a la llengua perquè els alumnes tenen l’opció de triar el català sense haver de renunciar a cap assignatura. De fet, no ha comportat cap entrebanc en la majoria de centres, perquè molts ja aplicaven aquesta ampliació horària alguns dies de la setmana. Però sí que ha comportat algunes complicacions en aquest institut que, per la seva situació geogràfica, entre més raons, no té ampliat l’horari de manera general. L’única manera d’assistir a classe de català a primer d’ESO, per tant, és romandre-hi una hora més dos dies a la setmana, mentre la resta de companys se n’han anat.

“Per a implantar l’ampliació horària a l’institut caldria fer un debat amb tota la comunitat educativa, i l’inconvenient és que la nova llei s’ha hagut d’aplicar d’un dia per l’altre”, explica Pepa Nogués, portaveu de Clarió, l’Associació de Famílies del Matarranya en Defensa del Català. El centre s’havia proposat aquest model alguna vegada, però l’havia descartat, entre més motius, per les dificultats en el desplaçament dels alumnes. És un centre en què hi ha alumnes provinents de moltes poblacions, i ampliar l’horari per a tothom faria que alguns arribessin molt més tard a casa. “L’administració ha rebutjat una moratòria i l’única solució ha estat que els alumnes que fan català s’hagen de quedar una hora més quan tothom marxa, perquè la resta no hagen d’esperar-los”, afegeix Nogués.

Que es quedin una hora més és un greuge per a aquests alumnes també pel transport escolar, que no pot ser el mateix que utilitzen els alumnes que se’n van una hora abans. “Quan l’Aragó va fer l’aplicació d’aquesta llei, no va preveure com tornarien a casa aquests alumnes, amb quina partida pressupostària i quin servei”, diu Nogués. De fet, algunes famílies que no viuen a Vall-de-roures de moment paguen el transport dels seus fills. És el cas de la filla de la Susanna Agud, de Mont-roig, que ha de tornar en taxi: “L’institut, en un primer moment, va mirar rutes que pogueren transportar els nens apuntats a català i cobrir-ne el cost. Després ens van dir que el Departament d’Educació els havia comunicat que l’institut no podia fer unes rutes escolars fora de les fixes. De moment, ens hem hagut de buscar un transport a càrrec nostre, amb una subvenció que rebrem més tard. La subvenció no eixirà fins a final de juny i ens la donaran el novembre del 2023, i no sabem si serà parcial o total. És una optativa que paguem els pares, com si fos una extraescolar, i no totes les famílies s’ho poden permetre.”

Tant Nogués com Agud entenen que el centre no ha pogut fer res més arran d’aquests canvis i amb les opcions que oferia l’administració, però creuen que el govern hauria pogut tenir en compte les característiques d’alguns centres com el seu. “Està molt bé que mantinguen el català amb aquesta opció, però no s’han tingut en compte les característiques de la província, en què hi ha molts pobles petits i separats”, afegeix Agud. “No és un problema individualitzat i, per tant, no se soluciona amb ajudes individualitzades, és un dret que tenen de rebre classes en la seva llengua, i aquestes famílies no haurien de veure’s obligades a fer res de diferent”, diu Nogués.

Les dificultats de l’ensenyament en català a la Franja

Segons que explica Nogués, aquest maldecap s’explica per una manca de temps a l’hora de gestionar els canvis, però no és la primera vegada que topen amb entrebancs semblants: “Som l’únic institut que depèn de la inspecció de Terol, i no és la primera vegada que tenim dificultats respecte de l’ensenyament del català. El 2014, arran d’un canvi de llei, l’inspector va dir que l’assignatura de català no es podia impartir perquè s’havia de fer francès, perquè estaven obligats a impartir llengües estrangeres. Es va acabar solucionant, però, no sabem per què, a la resta de centres no va afectar.”

De fet, Clarió diu que el català no sigui cooficial en la legislació aragonesa acaba essent molt limitant per a garantir-ne l’ensenyament. A més, que tampoc no sigui considerat llengua estrangera el col·loca en uns llimbs legals que més d’una vegada han desencadenat problemes en diferents centres. Nogués també assenyala que, a tercer d’ESO, el català ha passat en alguns casos de tres hores setmanals a dues, i que, en cursos com aquest, l’opció d’escollir el català entre unes quantes optatives –que enguany han augmentat– sovint va en detriment de la llengua. “Quan solament es pot escollir el català entre la franja d’optatives, com que n’hi ha unes altres que també poden ser atractives per a l’alumnat, només els queda l’opció d’haver de renunciar a alguna cosa.”

A vegades aquestes dificultats per a cursar el català a secundària fan que alguns alumnes que sí que feien català a primària l’acabin deixant. “Cal treballar-hi perquè, si l’assignatura s’ofereix bé, els alumnes no abandonen”, assegura Nogués. Arran d’aquesta situació, també hi ha casos de pares que acaben canviant els fills a escoles del Principat per assegurar-se l’aprenentatge de la llengua. És el cas de Magda Aragonès: “La nostra filla anava a una escola del Matarranya i vam marxar, entre més motius, per la part lingüística. Tan sols feien una hora i mitja de català la setmana i no ens agradava com s’ensenyava. Hem acabat anant a Catalunya perquè tingui el català de vehicular. Ara l’únic inconvenient és que té algunes mancances en l’escriptura en català.”

Tanmateix, Nogués diu que hi ha hagut un canvi en positiu en el reconeixement de les llengües de l’Aragó. “Abans quan deies que eres la professora de català d’un institut de la Franja et demanaven què hi feies, allà. Dins les limitacions, el català s’ensenya de la millor manera possible. Tot anava força bé, però això ha estat una gerra d’aigua freda.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes