Canyes i gaiates a les festes de la Magdalena de Castelló

La festa major de la ciutat arranca aquest cap de setmana

VilaWeb
Redacció
21.03.2019 - 16:01
Actualització: 20.03.2019 - 19:32

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La llegenda fundacional de Castelló explica que els primers pobladors vivien dalt del turó de la Magdalena i que van baixar a la plana una nit molt fosca. Mentre en davallaven, s’il·luminaven amb fanalets i es recolzaven en canyes. I aquests dos elements han esdevingut els símbols més distintius de la festa major de Castelló, que arrenca aquest cap de setmana. Sempre s’escau el tercer diumenge de Quaresma. Dos dels actes més destacats en són la romeria de les canyes, que recorda el descens del puig de la Magdalena, i les gaiates, uns monuments il·luminats que són una evolució dels fanalets que duien els primers castellonencs.

Les festes comencen dissabte a migdia amb una gran mascletada. Al vespre es fa la cavalcada del pregó, una desfilada que es compon de diverses comparses i carrosses i que explica el mite fundacional de Castelló. També hi participen les reines de les festes i el pregoner, que va cantant uns versos. L’acte acaba amb l’anomenada ‘enfalorada del Fadrí’, un espectacle pirotècnic que es fa al campanar de la plaça Major. I diumenge hi ha la romeria de les canyes, una caminada popular que surt del centre de la vila per arribar a l’ermita del puig de la Magdalena. Seguint la llegenda, cada participant tragina una canya guarnida amb una llaçada verda, perquè segons el mite fundacional els primers pobladors van lligar els seus infants amb un fil a fi que no es perdessin durant el descens nocturn.

Finalment, al vespre s’encenen les gaiates, uns monuments il·luminats amb bombetes que fan uns sis metres d’alçada i són mòbils. Hi ha qui creu que són una influència de les falles de València, però també hi ha qui les vincula amb la llegenda fundacional de la vila, com una evolució dels fanalets que feien servir per il·luminar-se. Quan es fa fosc surten totes plegades en una desfilada pel centre de la ciutat i després són exposades i es van encenent progressivament. Representen els diversos sectors de Castelló i, durant la resta de festes, són traslladades als barris respectius, on presideixen tots els actes.

Però la festa no s’acaba pas aquí: s’allargarà fins el 31 de març, amb actes de tota mena. Hi haurà revetlles, concerts i mostres de cultura popular –com ara espectacles pirotècnics i mostres de dansa… De fet, hi ha moltes activitats perquè cada gaiata té al darrere una comissió de festes que organitza un programa d’actes. En trobareu tota la programació a la pàgina web de les festes de la Magdalena de Castelló 2019.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €