Aquest dijous es celebra al Regne Unit el referèndum sobre la sortida de la Unió Europea, coneguda com Brèxit. Fins fa molt poc les enquestes mostraven un lleuger avantatge del partidaris de la permanència, però els últims dies la tendència s’ha invertit i els partidaris d’abandonar la institució europea semblen anar per davant.

Tanmateix l’assassinat aquest dijous de la diputada laborista Jo Cox, partidària de la permanència, segons sembla per un partidari d’abandonar la Unió Europea, ha marcat els últims dies de campanya i podria ser fins i tot clau pel resultat.
Una campanya que encara no té guanyador.

La campanya s’ha centrat principalment en l’economia, la sobirania i la immigració. Els partidaris de seguir a la Unió Europea, sota el nom de Britain Stronger in Europe, han obtingut el suport de la gran majoria de partits, des de laboristes, Verds, liberal-demòcrates, així com els partits sobiranistes com Sinn Féin, Plaid Cymru i el Partit Nacional Escocès.

Zones més i menys partidàries del Brexit. Mapa de The Independent
Zones més i menys partidàries del Brexit. Mapa de The Independent

La campanya dels favorables al Brèxit té en canvi el suport principalment de polítics a títol individual – tant conservadors, laboristes i liberal-demòcrates-, com també de l’euroescèptic UKIP i tres partits nord-irlandesos. La campanya oficial és liderada per Vote Leave, més transversal i centrada principalment en l’economia, mentre Leave.eu, més propera a l’UKIP, centra els arguments en la immigració. Les dues campanyes estan liderades per conservadors, tant el primer ministre David Cameron pels partidaris de la permanència com l’ex alcalde de Londres Boris Johnson pels que volen abandonar la Unió Europea.

Un recull d’enquestes feta per “The Economist” mostra que prop d’un terç dels laboristes es posicionarien per sortir de la Unió Europea, fet que ha obligat als laboristes a demanar als votants que aquest referèndum no es converteixi en un plebiscit sobre el govern conservador. Jeremy Corbyn, líder laborista, ha tingut una participació discreta per desmarcar-se de Cameron, però també perquè va haver de reconèixer que va votar per sortir de la Unió Europea en el referèndum de 1975.

Cal destacar que, segons les dades, entre els conservadors la posició majoritària és la del Brèxit i a diferència del referèndum escocès, els joves són menys proclius al canvi que la gent gran. Els britànics amb millors ocupacions són més favorables a seguir a la Unió Europea, un fet que deu tenir una altra correlació amb l’educació.

L’economia, element clau.
Els contraris al Brèxit han centrat la campanya en la incertesa i en els que afirmen que seran les greus conseqüències econòmiques de la sortida, un discurs que ha estat titllat de ‘campanya de la por’ per part dels favorables a abandonar el projecte europeu.

Així el Tresor Britànic, el Banc Central Europeu o la banca d’inversió Goldman Sachs ha advertit de conseqüències catastròfiques si té lloc el Brèxit. Entre altres coses han pronosticat una caiguda del 20% de la borsa de Londres i de la lliura, així com la pèrdua de 100.000 llocs de treball a la City de Londres. Les afirmacions es sustenten en que els bancs i fons amb seu a Londres haurien d’obrir seus en altres ciutats europees per seguir operant dins la Unió Europea. Actualment un terç de la compravenda d’actius (bons i accions) en euros en el mercat s’operen des de Londres. Amb el Brèxit totes aquestes operacions estarien en perill.

La sortida també podria provocar noves barreres comercials. Actualment el 44% de les exportacions britàniques tenen com a destinació la Unió Europea i un 53% de les importacions provenen de la Unió Europea. A més segons la Confederació de la Indústria Britànica uns tres milions de llocs de treball al Regne Unit estan vinculats amb el comerç amb la resta d’Europa.

Finalment, la devaluació de la moneda provocaria, segons els contraris al Brèxit menys poder adquisitiu pels britànics, afectant als residents a l’exterior i al turisme. El ministre d’Hisenda britànic ha afirmat que el Brèxit obligaria a prendre fortes mesures d’austeritat, amb un pla d’ajustament de 38.000 milions d’euros amb la pujada d’impostos i retallades de despesa pública.

Els favorables al Brèxit en canvi asseguren que la sortida afavoriria la petita i mitjana empresa, en contraposició a la defensa de les grans multinacionals, que només representen menys d’un 0,1% de les empreses britàniques. L’argument és que un 95% de les empreses no comercien directament amb la Unió Europea, però estan obligats a complir amb una hiperregulació de directives, algunes moltes absurdes, que els costen 33.300 milions de lliures l’any. Si la majoria d’empreses fan tot el seu comerç a deu milles d’on es troben, per què han d’harmonitzar les regulacions amb països com Croàcia? mantenen els defensors de marxar.

A més, argumenten, el Regne Unit va fer una aportació neta a la Unió Europea de 12.200 milions d’euros el 2015 que tornarien a les arques britàniques. El Regne Unit també compra molt més que no ven als països europeus. Per tant, si tres milions de llocs de treball britànics depenen de la pertinença, els partidaris d’abandonar la Unió argumenten que molts més llocs europeus depenen de l’economia britànica. Des d’agricultors francesos a fabricants d’automòbils alemanys. Qualsevol estat voldria signar acords comercials amb el Regne Unit per evitar efectes negatius en la seva economia.

ENQUESTES.001

Què passa amb la immigració i els residents a l’exterior?
Actualment, prop de tres milions de ciutadans de la Unió Europea resideixen al Regne Unit i 1,2 milions de britànics resideixen a Europa, 309.000 dels quals a l’Estat espanyol.

En aquest cas sense un acord entre estats els drets dels residents no estarien automàticament garantits, fet que provoca una gran preocupació. A més es podrien perdre beneficis com la gratuïtat del servei d’urgències a la resta d’Europa.
Els favorables a la sortida asseguren que cada anys molts britànics visiten la Unió Europea, i viceversa. Per tant ambdues parts estan interessades en assolir un acord, remarcant que la Unió Europea ha intentat estendre l’accés a la salut a estats com Suïssa o Noruega, així que no tindria sentit que no s’arribés a un acord entre el Regne Unit i la Unió Europea pels euroescèptics. Aquesta incertesa, en contraposició a la seguretat que dona la situació actual, ha provocat que els residents a l’exterior apostin massivament per la permanència.
Respecte la immigració, els contraris al Brèxit asseguren que sortir de la Unió Europea no aturaria l’arribada d’immigrants. Noruega o Suïssa, que no formen part de la Unió Europea, han d’acceptar la lliure circulació i tenen proporcionalment més immigrants que el Regne Unit. Els pro Brèxit, en canvi, aposten per tornar a prendre el control de les fronteres i reduir el nombre de nouvinguts creant, per exemple, un sistema de punts com el d’Austràlia. Si fins el 1997 el Regne Unit rebia entre 30.000 i 50.000 immigrants, el 2015 la xifra ascendia a 333.000 (20.000 més que el 2014), una xifra molt superior a la que estan disposats a acceptar una part dels britànics.

La sobirania, al centre del debat.
La campanya del Brèxit aposta per recuperar sobirania. Les seves critiques es centren en la presa de decisions de la Unió Europea. La meitat de les lleis britàniques s’elaboren a Brussel·les, a proposta d’una Comissió Europea que no és elegida pels ciutadans i es reuneix en secret. A més, asseguren que el Regne Unit mai ha aconseguit canviar Europa, i que les institucions europees estan dirigides per grans empreses, gran bancs i alta política. L’objectiu és lliure comerç però sense haver de pagar i controlant les fronteres.

Per contrarestar-ho, David Cameron va signar un acord que permetia posar fre a la lliure circulació de treballadors comunitaris, deixant-los sense ajudes socials. A més de la capacitat de eximir els britànics de major unió política, tenint la capacitat el Parlament de bloquejar legislació comunitària.

En quin marc quedaria el Regne Unit?
En tot cas la sortida de la Unió Europea no seria immediata i per tant es fa difícil de predir l’impacte real. S’establiria un termini d’uns dos anys per a negociar el nou marc de relacions i com s’hauria de produir. El procés es podria allargar cinc o sis anys, mentrestant hauria de seguir adoptant les directrius europees. Fins i tot Goldman Sachs considera que un vot favorable al Brèxit podria suposar un nou tractat que produís una Europa a diferents velocitats i no pas una sortida real.

El procés del Brèxit seria llarg. Un territori com Groenlàndia, que va decidir sortir de la Unió Europea el 1985 va necessitar dos anys de negociació per a abandonar la institució europea i encara és manté vinculada en molts aspectes.

Una alternativa seria que el Regne Unit tornés a l’EFTA, l’associació de lliure comerç que Londres va impulsar el 1960. Noruega, Islàndia i Liechtenstein (que formen l’EFTA juntament amb Suïssa), tenen un acord de lliure circulació de persones, bens, serveis i capitals a canvi d’aplicar legislació comunitària i fer una aportació al pressupost comunitari. Actualment implementen el 75% de la legislació Europea sense participar en la presa de decisions. Per tant aquesta solució podria ser considerada un engany pels britànics.

Una altra possibilitat seria un acord comercial i fronterer fet a mida. Suïssa té una lliure circulació quasi completa i Turquia té un acord de lliure circulació de bens. El model suís també pot lligar en excés als britànics, ja que el país helvètic té 210 tractats bilaterals amb la Unió Europea i per exemple es va considerar il·legal la creació de quotes pels immigrants. El model turc en canvi, exclou els servei financers, fet que podria ser nefast per la City de Londres.

Un punt d’inflexió pel projecte europeu.
Més enllà del Regne Unit, la sortida de la Unió Europea podria provocar que molts altres estats convoquessin referèndums similars, així com augmentar el suport als partits euroescèptics. Aquest temor podria perdre el sentit si realment la sortida de la Unió Europea fos tant desastrosa pels britànics.

A més, el Brèxit podria provocar el segon referèndum d’independència a Escòcia, ja que la primera ministre d’Escòcia ha assegurat que aquest es podria produir si el Regne Unit decideix abandonar la Unió Europea però els escocesos voten per la permanència. A la vegada, com avisava l’agència de qualificació Fitch, aquest fet podria intensificar la pressió de l’independentisme a Catalunya.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.