‘La tertúlia proscrita’

Bons catalans: molts dubtes, poques certeses

  • L'augment dels tipus d'interès i l'incompliment dels objectius de dèficit dificulten els plans de la Generalitat de reactivar l'emissió de bons

VilaWeb
Redacció
16.08.2022 - 21:40
Actualització: 16.08.2022 - 21:46

La Generalitat de Catalunya diu que vol tornar als mercats, passada una dècada des que els inversors es tombessin d’esquena als bons catalans durant la crisi europea de deute del 2012. Aquesta, si més no, és la intenció de la Conselleria d’Economia, que fa anys que demana –en un clam que n’ha unit els darrers responsables– de reduir la dependència dels mecanismes de finançament espanyols mitjançant la inversió privada. Però els plans de Jaume Giró, anunciats al darrer informe d’orientacions pressupostàries, arriben enmig d’una tempesta perfecta d’adversitats econòmiques que sembla dificultar la concreció d’un full de ruta que, fins i tot en si mateix, genera més dubtes que no pas certeses.

Els bons catalans, escombrats per la crisi de deute

L’emissió de bons per a finançar el pressupost públic no és, ni de bon tros, un fenomen inaudit a Catalunya. La Generalitat, de fet, ja es va finançar amb aquest mecanisme els anys vuitanta i entre el 2010 i el 2012, quan l’esclat de la crisi de deute de l’eurozona va relegar els valors catalans al rang de bo porqueria, tot tancant la porta de la inversió privada per al govern català. El daltabaix se saldà amb la creació per part de l’estat espanyol d’un seguit de mecanismes de liquiditat, els més destacables dels quals són el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i el Fons de Facilitat Financera (FFF), amb l’objectiu d’assistir les comunitats autonòmiques que es desviïn dels objectius de dèficit. Conjuntament, el FLA i l’FFF han finançat pràcticament tots els dèficits i amortitzacions de la Generalitat durant aquesta darrera dècada.

“La idea és tornar a la situació anterior al 2012“, expliquen fonts d’Economia en declaracions a VilaWeb. Insisteixen que es tracta d’un objectiu que comparteixen tots els consellers i governs que han passat pel Palau de la Generalitat d’ençà del 2012: “Si hi ha una cosa en relació amb el deute de la Generalitat que sempre s’ha dit i repetit és que la Generalitat vol tornar als mercats.”

I és que, tal com recorden, els mecanismes de liquiditat FLA i FFF “són fruit d’un moment concret, d’una situació molt complicada en què no es podia sortir als mercats”. Ara, expliquen, la situació és diferent: tant DBRS com Fitch, dues de les tres agències que avaluen el deute de la Generalitat, han atorgat fa poc el grau d’inversió als bons catalans, cosa que els allunya del terreny de bo porqueria i obre la porta a la inversió privada.

En mans del govern espanyol

Tanmateix, aquesta millora de les perspectives financeres és tan sols un dels dos requisits que el govern català ha de satisfer per a comercialitzar els seus valors als mercats financers. L’altre és complir els objectius d’estabilitat pressupostària, una exigència que Catalunya va satisfer l’any passat (i l’anterior), però no pas el 2019, l’últim any de referència vàlid a comptables arran de la suspensió de les regles fiscals d’ençà de la pandèmia de la covid-19.

L’esperança del govern és que l’estat espanyol es mostri comprensiu amb les ambicions financeres de la Generalitat. “Creiem que existeix la possibilitat que en algun moment hi hagi una flexibilització dels criteris, perquè regir-se per uns resultats del 2019 el 2022, o bé el 2023, no té cap sentit”, expliquen les mateixes fonts. El mateix informe de la Conselleria d’Economia remarca que, si bé Catalunya no compleix tots els criteris necessaris, des d’un punt de vista estrictament tècnic existeixen algunes excepcions mitjançant les quals es poden fer operacions de mercat de manera puntual, com ara l’emissió de bons.

Els autors del text confien que el fet que Catalunya hagi complert tots els objectius de referència per a l’any 2021 permet de pensar en la possibilitat que s’introdueixi alguna mena de flexibilització en aquest impediment de combinar totes dues vies de finançament: l’emissió de bons per part de la Generalitat, per una banda, i l’adhesió als mecanismes de liquiditat de l’estat espanyol, per una altra banda. Les fonts consultades per VilaWeb també esperen que l’estat espanyol sigui receptiu amb els plans de Giró, si bé es resisteixen a fer previsions sobre l’actitud que mostraran.

Un objectiu encara hipotètic

Sigui com sigui, s’afanyen a insistir que la sortida al mercat serà molt progressiva. “Parlem de quantitats molt petites: la idea és sortir a poc a poc i anar veient com va a tot.” L’emissió començaria l’any vinent, en què el govern aspira a finançar un 5% del passiu total –”un percentatge molt petit”, puntualitzen– mitjançant bons. La xifra aniria augmentant progressivament: un 5% el 2023, un 10% el 2024, un 15% el 2025 i, finalment, un 20% el 2026.

Però reconeixen que aquest calendari és hipotètic. Més enllà de la voluntat de les autoritats espanyoles, l’impuls del programa de bons de la Generalitat “també està subjecte a com estigui el mercat“. Certament, l’anunci no ha arribat en el moment més prometedor d’aquests anys en matèria econòmica. “Quan semblava que la situació del deute es començava a normalitzar, va arribar la pandèmia i, després, la guerra d’Ucraïna“, lamenten. “No s’agafa el ritme, no”, afegeixen.

Els tipus d’interès, la gran incògnita

Més enllà de com les oscil·lacions del panorama econòmic puguin afectar la cotització dels bons de la Generalitat al mercat, hi ha també la qüestió dels tipus d’interès. Els tipus s’han mantingut remarcablement baixos durant aquests deu anys, però el 2022 han emprès una alça imparable per a fer front a una inflació històrica que no sembla que hagi d’afluixar a curt o mitjà termini.

La mateixa Conselleria d’Economia preveu un augment sostingut dels tipus d’interès aquests anys vinents, cosa que implicaria un sobrecost a l’hora de retornar els deutes contrets al mercat. Un augment dels tipus d’interès de l’1,54% actual a un 3,10%, la previsió amb què Economia treballa amb vista al 2026, comportaria doblar els costs d’endeutament –i, consegüentment, representaria un creixement substantiu del volum de diners públics que s’hauria de destinar a repagar els deutors.

Així, per a una xifra hipotètica de 4.186 milions d’euros (un 5% dels 83.722 d’euros de deute públic català el primer trimestre d’enguany), l’augment dels costs d’endeutament seria entre 64,46 i 129,77 milions d’euros. Són 65,31 milions d’euros addicionals, una quantitat superior als costs d’endeutament originals.

Així i tot, la Generalitat es referma. “L’objectiu continua essent emetre deute aquesta legislatura, que és el missatge que sempre hem anat repetint.” Tanmateix, l’economia no sembla que hagi de donar treva.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any