El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Cada vint-i-cinc anys es fa una Patum fora de temporada que uneix aquesta festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb l’altre gran símbol dels berguedans: el santuari de Queralt. Aquesta Patum extraordinària comença avui amb la versió infantil de la festa, seguirà demà amb els salts i els tirabols i acabarà dissabte amb una Patum completa al migdia i una de lluïment al vespre. A més el fet que la festa s’escaigui en cap de setmana, que només es faci una Patum completa i amb molta gent jove encara de vacances ha obligat a l’Ajuntament a reforçar la seguretat, sobretot per l’aforament de la plaça de Sant Pere.

Però per què es fa una Patum si no és Corpus? La festa es fa cada vint-i-cinc anys per recordar la coronació de la Mare de Déu de Queralt i més, aquest any és especial perquè precisament se celebra el centenari d’aquesta coronació, que es va fer el 3 de setembre de 1916. El folklorista berguedà Ramon Felipó explica que la festa de la coronació, un costum que va estar molt de moda al tombant del segle XX, va ser un gran impuls per modernitzar Berga: ‘Amb motiu de la coronació es va inaugurar la xarxa d’enllumenat públic, la Caixa va obrir la primera sucursal a la ciutat, hi va haver una programació especial d’òpera i sarsuela’.

I com a colofó final es va fer el que millor saben fer els berguedans: una Patum. Felipó explica amb ironia que els berguedans tenen el costum de fer Patum per qualsevol cosa: ‘Se’n va fer una al final de la Segona Guerra Carlina, n’hi ha hagut davant de reis i dictadors com ara el general Franco… Per tant la Mare de Déu de Queralt també se’n mereixia una’. Així doncs des de 1916, cada vint-i-cinc anys es baixa la imatge de la marededéu a la ciutat i se li dedica una Patum, tal com ja va passar el 1941, el 1966 i el 1991.

Però la celebració del centenari no ha estat exempta de polèmica i a Berga s’han pogut sentir diverses veus que es queixen del marcat caràcter religiós dels actes. La mateixa regidora de Patum, Mònica Garcia, va declarar durant la presentació que els hauria agradat ‘una celebració més global, de la muntanya, del santuari i de tot el que significa pels berguedans perquè Queralt i la muntanya van molt més enllà d’un símbol religiós’. Per això el govern municipal de la CUP ha decidit no assistir a cap dels actes religiosos previstos per les festes de la Coronació.

Sobre aquest tema Felipó matisa que sí que s’han fet actes de caràcter cívic com ara col·loquis, presentacions i exposicions però que no han quedat inclosos en el programa oficial. Ell mateix s’ha encarregat de recuperar i digitalitzar una filmació inèdita del dia de la coronació i també ha reeditat un llibret Cristóbal Jurado que projectava al detall com havien de ser els actes protocol·laris.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.