La via judicial de Rajoy a Catalunya s’esquerda: el president del TSJC també la qüestiona

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha dit que hi havia situacions o conflictes que no es resoldrien amb les resolucions judicials. Es referia la crida al diàleg polític que va fer l’ex-president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, durant el discurs de comiat del càrrec, el 15 de març. Després de dictar la sentència del 9-N, Barrientos ha dit que compartia les opinions de Pérez de los Cobos en un marc general. Quan va prendre possessió del càrrec de president del TSJC, Barrientos ja va demanar que ningú no cerqués als tribunals solucions al debat social de Catalunya.

Fa només una setmana,  Francisco Pérez de los Cobos va dir que problemes com ‘l’anomenat procés sobiranista’ català no podien ser resolts pels tribunals i que, ‘per desgràcia’, havia passat això. Es referia a les resolucions dictades d’ençà del març del 2014, quan es va anul·lar la declaració pel dret de decidir aprovada pel Parlament de Catalunya. Tot seguit, afegí que considerava ‘urgent i inexcusable’ el diàleg polític.

Segons Pérez de los Cobos, la resolució del 2014 i les que l’han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que han fracassat: ‘Salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional’ i reconduir ‘l’anomenat dret de decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la constitució’.

‘Els problemes d’aquesta índole no poden ser resolts per aquest tribunal, que té per funció vetllar per l’observança estricta de la constitució’, va dir. I afegí que els poders públics, especialment els territorials, són els que han de resoldre, amb diàleg i cooperació, els problemes d’aquest àmbit.

‘Des d’aquell pronunciament nostre, la tensió no ha cessat’, reconegué. I digués també que calia diàleg polític: ‘Crec que s’han convertit en una necessitat inexcusable i urgent. El diàleg polític en democràcia no pot ser una realitat episòdica o conjuntural, a la qual es recorre quan les circumstàncies l’imposen, perquè pertoca a l’essència mateixa del sistema. S’ha de practicar permanentment i a tots els nivells.’

El Consell d’Europa, crític amb la reforma del TC
A tot això s’afegeixen les conclusions de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Una reforma que el govern espanyol va admetre que feia a causa del ‘moviment separatista Catalunya.’ La comissió manifesta dubtes sobre la possibilitat de suspendre funcionaris o càrrecs electes: ‘La suspensió de membres del parlament que tenen un mandat democràtic del poble sobirà podria ser problemàtica.’ I ho raona dient que són protegits per prerrogatives constitucionals, com la inviolabilitat. La comissió també adverteix que atribuir al Tribunal Constitucional el poder d’executar les decisions pròpies, tot imposant multes o suspenent càrrecs, és contraproduent per a la reputació del tribunal.