20.06.2022 - 16:01
|
Actualització: 20.06.2022 - 17:35
La companyia valenciana Air Nostrum ha signat un acord amb l’empresa britànica Hybrid Air Vehicles (HAV) per a fer servir els dirigibles Airlander 10 amb l’objectiu d’establir una ruta entre Barcelona i Palma.
L’acord és que el primer zepelí sigui operatiu el 2026, després d’obtenir el certificat. HAV continuaria lliurant unitats a Air Nostrum durant els anys cinc vinents fins a arribar a deu aeronaus. L’Airlander 10, amb capacitat per a noranta passatgers, esdevindria l’aeronau comercial més gran del món, amb noranta-un metres de longitud, trenta-quatre d’ample i una altura equivalent a un edifici de deu pisos.
El president d’Air Nostrum, Carlos Bertomeu, explica que l’objectiu d’aquesta associació pionera és “explorar totes les vies per a reduir la petjada de carboni” i diu que “l’Airlander 10 baixarà dràsticament les emissions”. Per la seva part, el director general d’Hybrid Air Vehicles, Tom Grundy, comenta que la producció de l’Airlander començarà enguany i que “això crearà milers de llocs de feina”.
Barcelona-Palma en poc més de quatre hores
El temps total del viatge per a fer el trajecte entre Barcelona i Palma en dirigible és previst que sigui similar al dels avions comercials: poc més de quatre hores si es calcula el trajecte de centre a centre de les ciutats, malgrat que el trajecte d’aeroport a aeroport no arriba a l’hora. Tanmateix, l’atractiu del zepelí és que contamina molt menys.
L’Airlander 10 produeix tan sols el 8,6% del CO₂ que produeix un avió. El zepelí expulsa 4,54 kg de CO₂ per passatger i l’avió, 52,8. A més, l’objectiu d’HAV és que els motors híbrids-elèctrics que utilitzen ara passin a ser totalment elèctrics a partir del 2030, fet que proporcionaria viatges sense emissions.
De la mateixa manera, en comparació amb els transbordadors, trobem que hi ha una quantitat similar de CO₂ per passatger, però el recorregut es fa en la meitat de temps: quatre hores i mitja en lloc de gairebé deu del vaixell.
Aquest zepelí és pensat principalment per a fer rutes curtes, encara que té una autonomia de 3.700 quilòmetres. Les rutes curtes són actualment els viatges més contaminants i, tot i tenir una velocitat màxima de 130 km/h, el fet de no necessitar una llarga pista per a aterrar i enlairar-se és un avantatge. Només cal una superfície raonablement plana on es pugui allotjar l’estructura i poca cosa més. A més, això faria que fos una alternativa en localitats que no tenen aeroport o en illes.
Els zepelins van viure l’època daurada durant les tres primeres dècades del segle XX, fins a l’incendi del dirigible Hindenburg el 1937. D’ençà de llavors, han tingut una funció secundària dins el món del transport, amb aplicacions especialment en la publicitat, però no en el transport de mercaderies ni en el de passatgers. No obstant això, en pocs anys podria canviar tot i els zepelins podrien tornar a solcar el cel com feien fa un segle.