Una recerca internacional amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) indica que els avantpassats dels bacteris moderns cultivats d’un llac ric en ferro de la República Democràtica del Congo podrien haver estat la clau per mantenir el clima càlid primitiu de la Terra i formar els jaciments de ferro mineral més grans del món (BIF) en els fons oceànics fa milers de milions d’anys. L’estudi s’ha publicat a la revista Science Advances i el treball ha estat encapçalat per investigadors de la Universitat de la Columbia Britànica (UCB), en col·laboració amb experts de la UAB, de les universitats d’Alberta i de Tubinga i de l’Institut Tecnològic de Geòrgia.

Els bacteris estudiats tenen característiques químiques i físiques especials que en completa absència d’oxigen els permeten convertir l’energia de la llum solar en minerals de ferro oxidat i en biomassa cel·lular, de forma que provoquen que altres microbis produeixin metà, el potent gas d’efecte d’hivernacle.

Usant tècniques geomicrobiològiques modernes, s’ha trobat que aquests bacteris tenen superfícies que els permeten expulsar minerals de ferro, fet que fa possible que exportin aquests minerals al fons marí, creant dipòsits. Separades dels seus productes minerals oxidats, aquests bacteris passen a alimentar altres microorganismes productors de metà. Aquest metà és el que probablement va mantenir calenta l’atmosfera de la Terra, malgrat que el sol era molt menys lluminós que avui dia.

El procés de generació de les BIF ha estat un enigma fins ara, en no existir en aquests dipòsits registres fòssils de biomassa cel·lular produïda durant l’oxidació del ferro. Ara s’ha demostrat que els avantpassats d’aquests bacteris van poder participar en la formació de les BIF i que l’excés de biomassa no dipositat en elles s’hauria dipositat en els sediments costaners, formant pissarres riques en materials orgànics i alimentant la metanogènesi microbiana.

L’estudi suposa una possible explicació a la paradoxa del sol jove i feble, originalment reconeguda per l’astrònom Carl Sagan. Aquesta paradoxa explica l’existència d’oceans líquids a la Terra primitiva tot i que les estimacions de la temperatura terrestre calculades a partir de la lluminositat del Sol primitiu i la química atmosfèrica moderna implicarien que la Terra hauria d’haver estat completament congelada. En aquest cas, una Terra congelada no hauria suportat molta vida.

Una atmosfera rica en metà, vinculada als dipòsits massius de ferro mineral i a la vida primerenca va ser proposada inicialment pel científic atmosfèric de la Universitat de Michigan, James Walker, el 1987. Aquest nou estudi aporta una forta evidència física per donar suport a la teoria i revela que les interaccions a microescala entre bacteris i minerals en van ser probablement la causa.