L’avantatge de ser més gran: cobrar a 60 dies i pagar a 120!

  • Les companyies no financeres de l'Íbex-35 i la resta del mercat continu liquiden les factures en un període mitjà de cent vint dies, el doble del termini legal · D’ací a uns pocs mesos, el Parlament Europeu validarà un reglament amb sancions i un termini màxim de pagament de trenta dies

Jordi Goula
01.12.2023 - 19:50
VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

No cal haver estudiat gaires anys en una escola de negocis. Ni ser una llumenera en el món financer. Simplement, cal saber les quatre regles. Amb això, n’hi ha prou. Pagar a un termini que sigui el doble del termini en què es cobra ho sap fer tothom. Són diners a caixa. Això sí, cal tenir prou poder econòmic per a collar i retenir els proveïdors i fer lobby a la vora de les autoritats, per a impedir la creació d’un règim sancionador per a qui vulneri la llei. No cal dir que d’aquesta manera es pot gaudir de molts avantatges a l’hora de competir en un mercat imperfecte com el nostre i sotmetre els més petits. Què els pot passar, als petits, amb els problemes que aquest comportament els crea, sembla que és igual. Al capdavall, és cosa seva, oi? Un raonament senzillament indignant, sobretot, quant a les autoritats, que fan els ulls grossos.

Aquí, de temps immemorial, les grans empreses s’aprofiten de la seva potència per allargar els terminis de pagaments als proveïdors, habitualment, pimes i autònoms. Sempre ha estat així, i així continua, malgrat els esforços que s’han fet d’ençà de la llei del 2010 per a nodrir-la d’un reglament sancionador, que no ha arribat. Evidentment, les empreses més petites són les que sofreixen més l’incompliment dels terminis de pagament. Les grans tenen una posició de fortalesa davant el proveïdor, especialment, si és una petita empresa, i, en conseqüència, són les que generalment presenten uns terminis de pagament més elevats.

D’aquesta manera, les empreses més petites han de compensar el cost financer i la incertesa causats per aquestes pràctiques, que influeixen negativament sobre els seus projectes, la seva capacitat d’inversió o, fins i tot, la seva solvència. Entre les conseqüències principals dels retards en els pagaments, sabem que hi ha la necessitat addicional de finançament, l’increment de costs financers, la incertesa davant l’assumpció de riscs, la reducció dels marges, la pèrdua de clients, l’empitjorament de la solvència empresarial…

Aquesta setmana, la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM) ha presentat una anàlisi de l’informe “Central de balanços. Resultats del primer semestre dels grups financers no cotitzats”, elaborat pel Banc d’Espanya sobre els balanços de les empreses cotitzades, a partir de les dades no auditades, publicats per la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) i referits al primer semestre del 2022. S’ha treballat, doncs, amb dades contrastades i oficials. La revisió de la PMCM ha acabat amb resultats molt similars als estudis que sol fer, i ha detectat que les companyies del sector no financer de l’Íbex-35 i la resta del mercat continu van liquidar les seves factures en un període mitjà de cent vint dies, cosa que duplica el termini legal permès, de seixanta dies.

A tall d’exemple, el sector d’informació i comunicacions és el que presenta més demora a l’hora de liquidar factures. Els seus terminis mitjans de pagament van arribar a 337 dies el primer semestre del 2022 (i en el mateix període de l’any anterior, a 275), un augment del
23%. En canvi, el termini mitjà de cobrament de les mateixes companyies del sector va ser de 68 dies. Déu n’hi do!

El problema addicional és que tot això fa massa temps que dura. D’aquí, l’enèsima denúncia que feia el president de la PMCM, Antoni Cañete: “Algunes d’aquestes grans companyies van acumulant liquiditat en comptes de destinar-la a pagar dins el termini als seus proveïdors, i en certa manera es financen a costa d’ells, cosa que vulnera la llei, mitjançant l’ús de la posició de domini.”

Així mateix, va denunciar que dues de les millores substancials que la llei anomenada “crea i creix” (setembre del 2022) va aportar a la lluita contra la morositat estaven aturades. D’una banda, la constitució de l’Observatori de la Morositat, que hauria d’analitzar exhaustivament la realitat d’aquesta xacra i publicar la llista de grans morosos. I, d’una altra, tot i haver-se aprovat que en el consell estatal de la PIME s’inclourien representants d’associacions especialitzades en l’àmbit de la morositat, “encara esperen de rebre la invitació, segons que va lamentar.

Mentrestant, la PMCM ha presentat l’anàlisi dels terminis de pagament de les empreses cotitzades amb motiu de la seva assemblea oberta, a l’oficina del Parlament Europeu a l’estat espanyol, en què han participat alguns eurodiputats i autoritats de la Comissió Europea. La trobada ha estat “de vital importància per a desgranar els avenços que es van fent en el nou reglament, que serà de compliment obligat per a tots els països membres de la Unió Europea i preveu de sancionar les empreses i administracions públiques moroses, a més de fixar un termini de pagament màxim de trenta dies, en compte de seixanta dies, com s’establia fins ara”, explica Cañete, que també és president de PIMEC i vice-president de la patronal europea SME United.

Segons la proposta, cada estat membre designarà una autoritat, o més d’una, responsable de l’aplicació del reglament, que adoptarà les mesures necessàries per a garantir el compliment dels terminis de pagament. Entre més, podran imposar multes –o iniciar-ne els procediments– i altres sancions i mesures cautelars als subjectes responsables de la infracció, a més de fer inspeccions in situ sense previ avís amb motiu de les seves investigacions i exigir al deutor que posi fi a la infracció. Així mateix, els estats membres determinaran el règim de sancions aplicable a les infraccions del reglament i adoptaran totes les mesures necessàries per a garantir-ne l’aplicació. Cañete, que sempre ha cregut que “un règim sancionador és l’únic camí per a eliminar definitivament la morositat”, espera que vagin en línia amb la decisió de la UE i que siguin “sancions efectives, proporcionades i dissuasives”, tal com es descriu al reglament.

No cal insistir que els retards en els pagaments en la situació actual de tipus d’interès alts penalitza molt les pimes i els autònoms. Potser, finalment, ara s’arribarà a un punt de solució amb aquesta xacra i veurem l’equitat. El fet que el text que es prepara a Brussel·les sigui un reglament i no una directiva, que es validarà els mesos vinents, en garanteix la ràpida i obligada aplicació, i de manera harmonitzada, a tots els estats de la Unió Europea. Per això, moltes grans empreses d’aquí, que fins ara han actuat lliurement, s’hauran de començar a espavilar.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any