Avançament editorial: ‘Mostel·lària, una de fantasmes’, de Plaute

  • Una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma, diu l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós

VilaWeb
Redacció
06.05.2023 - 21:40
Actualització: 06.05.2023 - 21:50

Aquest mes de maig arribarà a les llibreries Mostel·lària, una de fantasmes, obra de Plaute, en una nova traducció d’Esther Artigas editada per Adesiara. L’argument: després de tres anys fora en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis i de disbauxes. Les gresques contínues i els serveis sexuals de Filemàcia, una meuca que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna del pare. I, quan és amb l’aigua al coll, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, veritable protagonista de la peça, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys, com us podeu imaginar pel títol del llibre, és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma. A partir d’ací, és clar, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç final.

Llegiu un fragment de Mostel·lària, una de fantasmes, de Plaute (Adesiara).

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, ens parla de l’obra, de l’autor i reivindica aquesta traducció nova:

Una nova traducció de Plaute, el gegant de la comèdia romana

“D’aquí a pocs dies arribarà a les llibreries Mostel·lària, una de fantasmes, considerada pels entesos una de les millors peces teatrals que ens va deixar l’antiga Roma. En efecte, Titus Macci Plaute (c. 250-184 aC) va ser el més gran comediògraf de la Roma antiga, i les seves obres han estat imitades pels més grans dramaturgs de tots els temps (Shakespeare, Molière, Goldoni, Lope de Vega, etc.) i continuen essent representades arreu del món més de dos mil·lennis després de la seva creació, una mostra ben evident de la seva vàlua literària.

Sóc dels qui estan convençuts que cal renovar les traduccions i que cada generació ha de tenir la ‘seva’ traducció; encara més si es tracta d’un autor clàssic, i encara molt més si es tracta de Plaute, la llengua del qual és capaç, com cap altra, de reproduir la llengua viva i quotidiana del seu temps amb un gavadal d’elements espontanis i altament expressius. I vull pensar que aquesta meva convicció es comença a manifestar en el catàleg de l’editorial, en què aquesta nova Mostel·lària s’afegeix als Bessons (2012) i al Soldat fanfarró (2018), totes tres traduïdes de manera modèlica per Esther Artigas, que, a més de traductora de llatí, fa un bon nombre d’anys que ensenya Plaute i les seves comèdies als alumnes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, i, per tant, al meu entendre, és ara per ara la millor coneixedora d’aquest autor a casa nostra, com ho demostra a bastament la interessantíssima introducció que s’inclou en aquest volum. 

L’argument de la Mostel·lària és força senzill i, com passa sempre amb les comèdies de Plaute, està farcit d’episodis hilarants que han provocat, provoquen i provocaran les rialles del públic i dels lectors. Sovint he sentit dir que, en qualsevol obra literària, és molt més difícil fer riure que fer plorar. I Plaute va superar amb escreix aquesta dificultat en aquesta comèdia eterna. Espero, doncs, que Mostel·lària, una de fantasmes, amb la gran traducció que n’ha fet Esther Artigas, us faci riure tant com als milers i milers de lectors de totes les èpoques que han passat una estona d’allò més agradable amb les peripècies de Teopròpides, Filòlaques i companyia.”
Jordi Raventós, fundador editor d’Adesiara

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any