L'escriptora britànica Tessa Hadley. ©Mark Vessey 2015

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries Cap al tard, de la britànica Tessa Hadley (Bristol, 1956). Editada per Edicions de 1984, és la primera novel·la de l’autora que es tradueix al català, en aquesta ocasió a càrrec de Mercè Ubach. L’obra ens presenta quatre personatges (dos matrimonis) que fa trenta anys que són amics. Quan un d’ells es mor inesperadament, la relació de la resta queda trasbalsada i es reobren velles ferides i ressorgeixen pors i rancúnies que semblaven oblidades.

Podeu llegir un fragment de Cap al tard, de Tessa Hadley (Edicions de 1984).

Els editors d’Edicions de 1984 ens parlen de l’autora i de la novel·la:

Allò que només la literatura pot oferir-nos

A seixanta-quatre anys, Tessa Hadley és una escriptora promesa a casa nostra. Recomanada per autores internacionals reconegudes com ara Zadie Smith i Chimamanda Ngozie, a la Gran Bretanya natal Hadley és una autora de culte, amb set novel·les i tres llibres de relats publicats. El cas de Hadley és peculiar, perquè no va publicar la primera novel·la fins a quaranta-sis anys, després de moltes negatives i de molta perseverança i d’aprenentatge per part seva. Cap al tard és la primera novel·la de Hadley que es publica en català, i és la història de dos matrimonis i la seva amistat estreta.

La novel·la ofereix perspectives diferents sobre l’amor romàntic entre homes i dones. Ens obliga a preguntar-nos si els homes són capaços d’admirar i reconèixer intel·lectualment les dones i si elles encara es defineixen massa per les atencions i projeccions masculines. Cap al tard també mostra dues aproximacions diferents a la masculinitat i a la feminitat. La Lydia és la femme fatale, romàntica i decadent; la Christine, que s’ha fet adulta amb la Lydia, és més pràctica i reflexiva, en certa manera també empesa per la promesa de l’amor dels homes. En Zach i l’Alex, amics íntims com les dues dones, són la cara i la creu de la masculinitat.

La narradora omniscient de Hadley no sembla prendre partit per cap dels quatre personatges principals de la novel·la, ni tampoc per la resta de secundaris. Els protagonistes es defineixen a mesura que avança la història, i és en la seva evolució i canvis que les personalitats impecablement dibuixades d’uns i els altres es despleguen. En aquest sentit, Cap al tard té l’habilitat de recordar-nos que hi ha certes prestacions exclusives de la literatura, observacions que tan sols es poden fer de manera idònia mitjançant la forma escrita. Com diu la mateixa Hadley, el narrador de ficció té el gran poder d’acostar-se molt a l’interior dels pensaments de la gent, a la intimitat dels seus moments més privats; l’escriptor pot, si ho desitja, fer-nos veure cada escena des de diversos punts de vista alhora. A Cap al tard la psicologia dels protagonistes es materialitza, i la trama de les seves vides es desenvolupa amb una intel·ligència fina i gens pretensiosa, aparentment inevitable i natural.
Edicions de 1984

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.