Les assemblees de docents es reactiven per frenar el conflicte lingüístic que PP i Vox volen ressuscitar

Al Consolat de Mar s’hi fan malabarismes per mirar de relativitzar una situació que al Partit Popular se li ha complicat més que no preveia. La presidenta Marga Prohens esperava passar de puntetes damunt un conflicte que s’ha tornat a encendre per les polítiques lingüístiques de Vox contra el català. A més d’un ja li recorda l’època de Juan Ramon Bauzá, el TIL i la gran riuada verda als carrers de Palma. Va ser un fet històric que el PP sap que no es pot repetir, però la segregació d’alumnes per motiu de llengua ha encès totes les alarmes als centres educatius de les Illes. És per això que les assemblees de docents es reactiven.

Aquests darrers dies, mig miler de professors s’han adherit a un manifest que cerca aquesta reactivació. I és mig miler i no més perquè ja no apleguen més signatures. L’objectiu, segons conten alguns docents que ho van començar a moure, era tornar a despertar la comunitat educativa i llançar un avís: cal estar preparats per a allò que pugui passar. De moment, la llavor ja s’ha tornat a sembrar.

“Serà imprescindible de tenir els centres actius i havent treballat en tota una colla de qüestions si, al final, les coses van legislativament cap on creim que aniran: l’articulació de la lliure elecció de la llengua.” Són paraules de Guiem Barceló, docent de l’IES Santa Margalida i una de les primeres persones que es va adscriure al manifest. De la mateixa manera pensa Cati Tous –que s’estima més no esmentar el centre on treballa: “El pacte entre PP i Vox ha significat afegir un altre cavall de batalla en el nostre dia a dia.” I Joan Ramon Xamena, director de l’IES Porreres, també pensa que la situació torna a ser molt complicada.

A Xamena, el sobta que es torni a obrir un conflicte entorn de la llengua, perquè als centres no hi han detectat cap problema: “Del vessant pedagògic, hem de celebrar que l’alumnat sigui competent en català, castellà i anglès. Si retrocedim en el català i deixam de fer hores, molts no ho seran. Hi ha famílies i alumnes que parlen exclusivament en castellà. De fet, qui necessita més el català són els qui demanen que s’elimini.”

Sigui com sigui, el govern del PP intenta d’apaivagar el temporal assegurant que no hi haurà segregació per motius lingüístics, tot i que és una cosa imprescindible si es vol aplicar la lliure elecció de llengua, perquè dins una mateixa classe no hi haurà un docent per a cada tipus d’alumnat. Barceló recorda que el PP vol guardar les formes quant a discurs, però que no poden aplicar la lliure elecció sense canviar la llei d’Educació, que diu que els projectes lingüístics els han d’elaborar els centres. “Sí que poden crear divisió social, intoxicar i enrarir l’ambient. Ho poden fer, fins i tot, amb bones paraules i sense demostrar l’altivesa de Bauzá”, remarca. “Hi ha un partit que diu que no vol rompre el consens, però que aplicarà la lliure elecció. Això és malabarisme”, afegeix. Barceló, això no obstant, té clar que la lliure elecció de llengua és una fal·làcia, però sí que es pot utilitzar com a eina política de divisió: “Tenim por que es faci creure a les famílies que tindran lliure elecció. Si el centre, que en té l’autonomia, decideix d’anar en una línia contrària al que volen les famílies, es generarà una conflictivitat molt gran cap als centres que no havíem tengut fins ara.” Assegura que Vox vol explotar això per mitjà de les famílies, convencent que el català no és necessari.

Per aquest motiu també caldrà tenir les assemblees a punt: “Podem tenir un conflicte. I hi haurà diferència entre tenir una assemblea de centre organitzada, cohesionada i convençuda i no tenir-la”, subratlla. En aquesta línia, Barceló diu que tots aquests canvis polítics afecten el dia a dia dels centres: “Fa deu anys ja vam veure que els que tenien assemblees actives eren molt més cohesionats. Tota lluita va acompanyada de desgast i malestar si no es parla de les coses.”

Cap a una assemblea general?

Ara com ara, és difícil d’assegurar que es pugui convocar una altra assemblea general de docents com les que hi havia en temps de Bauzá. Bàsicament, per un motiu: perquè els centres tot just es van reactivant i hauria de ser una assemblea d’una escola o institut que ho sol·licitàs. Ara, la sensació d’incògnita sobre el futur és comuna i no es descarta res. Els docents asseguren que no saben què pot arribar a venir i que el fet més important és estar preparats, perquè hi ha “un govern fràgil” i que entra en contradicció amb les exigències de Vox, l’extrema dreta necessària per a l’estabilitat de l’executiu balear.

“Qui sap si tindrem les famílies a les portes de l’escola exigint-nos una educació en castellà. Si a la sanitat ja no és necessari, pot ser la propera passa”, adverteix Barceló. També explica que l’argument que aguantava que l’escola ha de ser en català és el de no crear divisió i que tot l’alumnat tingui igualtat d’oportunitats, però això és pressuposant que el català sigui necessari. Si, políticament, es fa mans i mànigues per eliminar el català, aquests arguments s’esvaeixen, diu, en relació amb les idees que pot arribar a tenir una part de la societat a causa de la campanya de Vox contra la llengua. Ahir mateix el parlament de les Illes va aprovar la moció de Vox que elimina el català de la funció pública.

Més enllà de la llengua

El poder de les assemblees, per a alguns docents, pot ser un mecanisme que va més enllà de plantar cara a les polítiques lingüístiques del govern. “Les assemblees són òrgans que haurien d’existir permanentment per a discutir qüestions estructurals. També per a protestar i com a òrgans de pressió”, diu Tous. Per ell, no s’ha de perdre de vista que si les assemblees no s’haguessin dissolt, no s’hauria arribat a aquesta situació.

L’esgotament dels docents torna a ser evident. No solament per la llengua, sinó també perquè les darreres decisions polítiques sobre l’educació han arribat “massa de pressa” i amb implantacions “terribles i terrorífiques”, com assenyala Tous, perquè han saturat el personal docent. En el manifest, s’hi fa un esment clar: “Les imposicions damunt de la nostra feina han anat caient, a vegades amb una cara alegre i un discurs inclusiu i, altres, a fuetades. No podrem oblidar assumptes com el TIL, la llei de símbols […] ni tampoc els criteris d’avaluació LOMLOE o la digitalització acrítica i privatitzadora.” Tot això, asseguren, amb un denominador comú: la imposició des de dalt.

Tous diu que la situació ha arribat a crear maldecaps, com ara tenir equips directius despitats o desbordats, que van acabar de rematar uns equips cansats i a qui cada vegada s’acumulen més feines, perquè els problemes estructurals dels centres no s’arriben a resoldre. Per això considera que les assemblees poden ser l’àmbit on sí que es pugui fer.

En el manifest també s’adverteix que, més enllà del decret d’escolarització que agreujarà la segregació escolar, després es prendran més mesures, com ara el pin parental com a element de censura i control enfront d’una escola que vol ser plural i treballa per la igualtat social. “De la mà dels intolerants ha tornat el discurs criminalitzador dels docents i les escoles”, diu també el text, que recorda les acusacions d’adoctrinament, imposició i, fins i tot, de distribució de material pornogràfic que han rebut alguns centres, “llançades per difamar i atacar el col·lectiu”.

La llengua no es toca

Ara com ara, a més de l’adhesió al manifest a títol personal, els centres també comencen a bellugar-se. El dia 15 l’Obra Cultural Balear (OCB) va engegar la campanya “La llengua no es toca” i ja hi ha cinquanta-sis centres que s’hi han adherit –al moment d’escriure aquest reportatge. Demà, dijous, es farà un acte a Calvià amb el lema “Mallorca diu sí a la llengua”.

Fotografies amb les samarretes verdes, pancartes i el claustre unit davant els centres educatius recorda aquells primers moviments contra les polítiques lingüístiques de Bauzá. En aquells moments, el PP estava sol amb majoria absoluta. La diferència, ara, és d’un petit matís: els polítics de Vox que forcen –encara més– el govern de Prohens en matèria lingüística formaven part d’aquell PP. Ara, sabent que són necessaris per a l’estabilitat del govern i que ja no han d’acatar allò que digui la direcció del PP, forcen un conflicte que pot acabar com fa una dècada.