Un assaig encapçalat per l’hospital Vall d’Hebron mostra l’eficàcia d’un fàrmac per a reduir la mortalitat de l’ictus més comú

Un assaig clínic liderat per l’hospital Vall d’Hebron mostra resultats en seguretat i eficàcia d’un fàrmac per a reduir la mortalitat d’un ictus isquèmic, el tipus d’ictus més freqüent i que es produeix per una disminució important del flux sanguini que rep el cervell. L’assaig APRIL, de fase 1b/2a, ha comptat amb 151 pacients, homes i dones de 18 anys a 90, de catorze hospitals de referència en recerca i assistència de malalties neurovasculars al país, però també als estats espanyol i francès. L’estudi, que ha dividit en grups els pacients, demostra que el grup que va rebre dosi alta del fàrmac, anomenat ApTOLL, va demostrar una disminució de la mortalitat del 18% al 5% en comparació amb el grup de placebo.

Els resultats s’han donat a conèixer a l’International Stroke Conference (ISC) a Dallas, als Estats Units. El doctor Marc Ribó, neuròleg de l’hospital Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) n’ha presentat els resultats a l’ISC. Segons Ribó, aquests “demostren l’efecte neuroprotector d’ApTOLL després de produir-se un ictus de manera que protegeix el teixit cerebral en risc”.

Millora de la funcionalitat

A més de reduir la mortalitat, la dosi alta d’ApTOLL va reduir el volum final de l’infart i millorar les puntuacions de l’escala d’accidents cerebrovasculars dels Instituts Nacionals de Salut (NIHSS) al cap de 72 hores. El 64,3% dels pacients que van rebre dosi alta del fàrmac van obtenir una puntuació de 0 a 2 mRS al cap de noranta dies, la qual cosa es considera independència funcional, mentre que només el 46,3% dels pacients que van rebre placebo van obtenir una puntuació de 0 a 2 mRS.

Així, no només aconsegueix resultats positius d’eficàcia amb una reducció significativa de la mortalitat -del 18 al 5%- sinó que també hi ha una reducció de la discapacitat funcional a llarg termini.

L’objectiu primari de l’assaig va ser avaluar la seguretat del tractament en funció de quatre variables: mort, hemorràgia intracranial simptomàtica, atac cerebrovascular maligne i atac cerebrovascular recurrent. Els objectius secundaris, relacionats amb l’eficàcia, van incloure el volum final de l’infart després de setanta-dues hores, la puntuació de l’escala d’atac cerebrovascular dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units al cap de setanta-dues hores i la puntuació en l’escala de valoració de discapacitat noranta dies després.