Aragonès proposa un referèndum acordat i emparat en la constitució espanyola

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, proposa un referèndum d’independència acordat amb el govern espanyol, cosa que ha rebut l’aval de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern en l’informe que ell mateix li encarregà el novembre de 2023. Aragonès ha explicat que el document identifica l’article 92 de la constitució espanyola “com la via òptima per a fer-ho possible”, tot i que n’assenyala més per a consultar els ciutadans. La pregunta, ha dit, hauria de ser: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent”, amb una resposta binària de “sí” o “no”, inspirant-se en el referèndum d’Escòcia del 2014.

L’article 92 de la constitució espanyola diu: “Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.” I afegeix que aquest referèndum hauria de ser convocat pel rei d’Espanya, a proposta del president del govern espanyol i havent rebut l’autorització prèvia del congrés. L’Institut d’Estudis de l’Autogovern també suggereix que hi ha més vies disponibles dins el règim jurídic de l’estat, com ara una reforma de la llei orgànica 2/1980 sobre regulació de les modalitats de referèndum o la delegació de les funcions estatals per a autoritzar referèndums mitjançant l’article 150.2 de la constitució. Totes van ser opcions damunt la taula durant els anys previs al referèndum del Primer d’Octubre.

El document també diu que no es considera oportú d’establir quòrums mínims de participació i de validació dels resultats, cosa que contradiu la proposta que va fer Esquerra Republicana el desembre del 2022: un referèndum que requerís un 50% de participació i un 55% de vots afirmatius per a legitimar la independència. Aragonès ha rebut l’informe aquest migdia a Palau, de mans del president de l’ens, Joan Ridao, jurista i ex-diputat d’Esquerra.

Un petit cop de timó en l’acord de la claredat

L’abril de l’any passat, el president va convocar un consell d’experts acadèmics que exploressin les opcions per a un acord de la claredat i, a l’octubre, aquests experts van proposar cinc opcions de consulta, cap de les quals no era ben bé un referèndum binari amb cens només català. La primera era una consulta a Catalunya sobre iniciar un procés de reforma constitucional. La segona, que els catalans ratifiquessin un acord prèviament assolit sobre una reforma de l’estatut o bé la independència. La tercera, un referèndum estatal sobre si els espanyols estarien disposats que es fes un referèndum a Catalunya. La quarta, una ratificació a l’estat espanyol dels termes de la desconnexió. I la cinquena, un referèndum a Catalunya i la resta de l’estat sobre totes les possibilitats analitzades.

Aragonès va considerar que la segona opció no descartava un referèndum binari sobre la independència i exclusiu a Catalunya i, per tant, va demanar l’informe que ha presentat avui l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Ara, insisteix que la solució serà un referèndum acordat, i celebra que ara també torni a demanar-lo Junts –certament, el president Puigdemont va proposar a Elna, tot i que va matisar que estaria disposat a culminar la independència si l’estat s’hi negava.

Avui el president Aragonès ha explicat que la referència són casos internacionals com el d’Escòcia o el Quebec, però que aquest informe “defineix una via pròpia, la via catalana”. Sobre la disponibilitat de l’estat espanyol per a pactar cap referèndum, ha adduït que el nou cicle polític altera les previsions: “Si avui negociem amb l’estat i hi ha hagut el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i l’estat és gràcies a tota aquesta trajectòria, a aquest camí recorregut i al qual cal donar continuïtat.”