CUP ERC

Diuen els de Junts que es van assabentar dels detalls del pre-acord entre ERC i la CUP per l’article que Pere Aragonès va publicar al vespre a l’Ara: Aragonès es compromet a sotmetre’s a una qüestió de confiança a la meitat del mandat i, en canvi d’això, la CUP li garantirà l’estabilitat i l’aprovació del pressupost. Hi ha un matís que apunten fonts de la CUP: garantiran l’aprovació dels comptes si es compleixen els compromisos adquirits en els àmbits acordats. “Si no hi hagués compromisos, no hi hauria pressupost”, remarquen. La qüestió de confiança seria un mecanisme de revisió; una garantia extra que el vot de confiança pot tenir caducitat si no es compleix allò que s’ha pactat. Tot plegat, en espera que les bases de la CUP aclareixin si avalen els termes de l’acord, que també inclou una direcció col·legiada del procés per sobre del Consell de la República i dóna dos anys de marge a la taula de negociació amb el PSOE abans de plantejar-se si és productiva o no. “Ens sentim menystinguts”, apuntaven fonts de Junts després de la publicació de l’article d’Aragonès. Les últimes reunions que han tingut amb ERC i la CUP no han servit per a avançar en l’entesa, segons diverses fonts coneixedores de les converses. I el resultat és que la tensió entre les tres forces independentistes creix, però aquesta legislatura es gira la truita: ERC i la CUP exhibeixen més sintonia a mesura que passen les hores i Junts sembla allunyar-se’n, amb el compte enrere negociador avançant a tota velocitat.

La tenalla d’ERC i la CUP no hi afegeix pressió, segons Junts, que voldria un acord que donés estabilitat al govern, que servir per a avançar cap a la independència i que no fos ni un Dragon Khan ni un Vietnam. Aquest és el pacte que, segons Elsa Artadi, voldrien tancar amb ERC. És un macroacord que sembla lluny de concretar-se i que, en tot cas, Esquerra considera que s’hauria d’encaixar amb l’entesa prèvia a què ja ha arribat amb la CUP. Arribats en aquest punt, la CUP no descarta d’entrar al govern. Ara, no ho vincula a la investidura sinó al programa, que encara han de veure. Pas a pas. I el primer, que arribarà divendres, serà el debat d’investidura. Mentrestant, a les files de Junts continua ressonant la possibilitat –si no tanquen un pacte que considerin prou sòlid– de donar estabilitat al govern d’Aragonès de fora estant. La premissa de què parteixen és que no es poden repetir les desconfiances de la legislatura passada i que, si la perspectiva ha de ser aquesta, val més ser fora de l’executiu.

És clar que aquesta hipòtesi s’encavalca, dins les files de Junts, amb les travesses de consellers i les demandes de competències que ara són a les mans d’ERC, com una prova més que tot és obert i que, si hi ha acord, pot arribar al darrer minut, tot i que el malestar que exhibien ahir al vespre era notable. Per marcar la posició del partit, el secretari general de Junts farà avui una conferència. Jordi Sànchez parlarà després d’haver-ho fet ja Aragonès i la CUP. Un ball de preses de posició que recorda les conferències que van fer Artur Mas i Oriol Junqueras la tardor del 2014, després del referèndum del 9-N, en cerca de solemnitat i amb voluntat d’imposar el relat propi en el discurs públic, però sense banys de masses i amb mesures anticovid estrictes. Passa en totes les negociacions: és tan important què es diu (i sobretot la manera com es diu i on) com allò que no es diu. Fins ara, ERC i la CUP han combinat l’entesa amb una comunicació pública ben segellada, amb Junts al marge, decidits a començar les converses per la carpeta estratègica, la més difícil, i reivindicant un acord sobre les bases de la legislatura que no arriba.

Segons ERC, no hi ha esculls en la negociació amb Junts, sinó carpetes obertes, com la del paper que hauria de tenir el Consell per la República en la direcció del moviment independentista, tal com va avançar VilaWeb. “No és l’escull principal, és una qüestió més sobre la taula”, va apuntar Marta Vilalta. La CUP, a més, debatrà demà en les assemblees obertes parlamentàries què faran abans d’anunciar, dijous, les decisions preses. És sabut que les bases de la CUP són imprevisibles i caldrà veure si aquesta vegada hi ha divisió interna respecte al document tancat pels negociadors.

Si ERC i Junts tanquessin un acord, n’hi hauria prou que la CUP s’abstingués perquè Aragonès fos investit en la segona volta, diumenge. Però Junts va evitar de comprometre’s ahir a votar a favor de la investidura d’Aragonès, malgrat el pacte que van tancar per a fer Laura Borràs presidenta del parlament. De fet, la CUP es va abstenir tant en la investidura fallida de Jordi Turull com amb la de Quim Torra, amb la diferència que Turull necessitava els vots a favor per a poder ser investit en la primera volta abans de ser empresonat i que, com que Carles Puigdemont no podia votar des de l’exili, JxCat i ERC tampoc no tenien prou vots a la segona votació, que no es va arribar a fer. En canvi, com que estaven pendents de les euroordres, sí que van poder votar en la investidura de Torra, i amb l’abstenció de la CUP ja van tenir més vots favorables que no pas contraris. Aquesta vegada, amb la majoria independentista més àmplia que mai, no serà determinant el vot de Lluís Puig, tot esperant què decideix formalment la nova mesa sobre el seu dret de delegar el vot, tenint en compte que el ple d’investidura serà presencial i es farà a l’auditori de la cambra, igual que el ple de constitució.

Alhora, Borràs va formant el seu equip de confiança al parlament. Si divendres es va formalitzar el nomenament dels càrrecs del seu entorn més pròxim, amb Salvador Esteve com a cap de gabinet i Josep Elías com a adjunt (tots dos havien estat membres dels seus equips al congrés espanyol i al Departament de Cultura), ara preveu de rellevar Xavier Muro com a secretari general del parlament, segons que va explicar en una entrevista a TV3. El secretari general és nomenat per la mesa a proposta de la presidenta entre els lletrats de la cambra. També canviarà el  lletrat major, perquè Joan Ridao preveu de reincorporar-se a la universitat. La importància del secretari general és cabdal en una mesa amb majoria independentista que s’ha compromès a defensar la sobirania del parlament. Va ser Muro qui, el gener de l’any passat, va ordenar la retirada de l’escó a Torra en compliment de la disposició de la Junta Electoral i la mesa ho va avalar després, amb l’oposició de Junts per Catalunya. D’acord amb el reglament, el secretari general “és el cap superior de tot el personal i de tots els serveis del parlament i compleix les funcions tècniques de suport i d’assessorament dels òrgans rectors”.

Borràs es començarà a reunir avui amb els grups abans de proposar el candidat a la presidència. Començarà escoltant el PP i acabarà amb Vox. Demà es reunirà amb Junts per Catalunya, ERC i el PSC. Aquests dos últims proposaran a Borràs els noms de Pere Aragonès i Salvador Illa, i dijous la presidenta formalitzarà la convocatòria del ple d’investidura, divendres, del candidat amb més possibilitats. Amb l’aval de la CUP i tot esperant què decideixi Junts, serà Aragonès. I Illa, que haurà mantingut la candidatura fins al final, podrà dir que almenys ho ha intentat, cosa que Inés Arrimadas no va fer.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.