Disputa a l’ANC per l’elecció com a secretari d’un conseller nacional d’ERC

Els secretaris nacionals electes de l’ANC es reuniran demà a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) per a prendre possessió del càrrec i elegir el nou president, vice-president, secretari i tresorer. Però la sessió arriba amb tensió interna pel nomenament com a secretari de Joan Puig Cordon, que forma part del consell nacional d’ERC. Tal com ha avançat el Món i ha confirmat VilaWeb, un altre candidat al secretariat hi ha presentat un recurs en contra perquè considera que incompleix el punt del reglament electoral que prohibeix que puguin ser secretaris nacionals aquells qui ocupen un càrrec orgànic d’un partit polític.

La disputa, doncs, es basa a determinar si ocupar un lloc al consell nacional d’ERC es pot considerar un càrrec orgànic o no. El reclamant, Joan-Marc Passada, que va ser a punt de ser elegit, just darrere de Puig, considera que sí que se n’ha de considerar perquè el consell nacional és el màxim òrgan entre congressos i és qui tria l’executiva nacional, les llistes i la línia política del partit. Així ho va argumentar en el recurs que va presentar quan es van publicar els resultats provisionals de les eleccions, però la junta electoral va desestimar-ho i va validar l’elecció de Puig com a secretari nacional. Si l’hagués desqualificat, Passada hauria pogut continuar al secretariat nacional, tal com hi ha estat fins ara, en el mandat de Dolors Feliu.

En conversa amb VilaWeb, Puig argumenta que la seva candidatura va passar tots els filtres previs de la junta electoral, bo i havent fet saber que és conseller nacional d’ERC, i que ara el recurs s’ha refusat per unanimitat. “No es va impugnar prèviament”, destaca, i remarca que el seu càrrec no és una vinculació orgànica perquè no es deu a l’obediència del partit. “El reglament no preveu que es faci una segona reclamació. Tinc tots els drets adquirits per a prendre possessió demà.”

La junta electoral de l’ANC va argumentar que el càrrec de Puig a ERC no era executiu i que era al consell nacional com a militant, de manera que no el podien considerar càrrec orgànic. L’argument no va satisfer Passada, que va presentar un nou recurs insistint que un conseller nacional tenia poder en el rumb del partit. A més, hi ha afegit un segon escrit per a avisar que permetre que Puig sigui secretari nacional de l’ANC i conseller nacional d’ERC alhora crea un precedent perillós en l’intent de mantenir l’ANC lluny de les intrusions dels partits.

El reglament electoral de l’ANC no permet una nova finestra per a presentar recursos, però fonts de l’ANC expliquen que la junta electoral hi han donat resposta per la voluntat de ser garantistes i transparents. Però la resposta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, torna a avalar l’elecció de Puig i argumenta que, si bé el consell nacional és un òrgan nacional d’execució política –com també ho són el congrés nacional, les conferències nacionals i l’executiva nacional–, ser membre del consell nacional no es pot considerar ocupar un càrrec orgànic com tampoc n’ocupen aquells militants que participen en un congrés nacional. A més, exposa que Puig forma part de les trenta persones elegides per la militància, “no per ocupar un càrrec, sinó per representar-los”. I afegeix que el reglament de règim interior d’ERC els identifica com a “trenta militants”, mentre que en la resta de membres que són consellers nacionals es fa referència als càrrecs, amb l’excepció dels militants de les joventuts i els proposats directament per l’executiva.

Per tot plegat, la junta electoral argumenta que Puig és al consell nacional per la seva condició de militant, i que seria diferent si fos conseller a conseqüència de tenir un càrrec orgànic al partit o electe, com hi tenen cadira els batlles, els membres de l’executiva nacional o els presidents de les federacions comarcals. I remarca que la militància en un partit polític no és incompatible amb formar part del secretariat nacional de l’ANC.

A la resposta, a més, la junta electoral es manifesta en contra de fer una interpretació restrictiva del reglament electoral amb la idea de limitar els drets de les persones. “Tot el contrari, el que interessa és la norma i l’objectiu. I està clar que en la interpretació que en fa la junta, no s’utilitza de forma abusiva la literalitat de la norma, es protegeixen els drets de les persones, i no es facilita que les estructures dels partits polítics tinguin incidència directa en el funcionament de l’Assemblea i els seus òrgans”, conclou.