TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat l’admissió a tràmit de la querella interposada per l’Ajuntament de Barcelona per un delicte de lesa humanitat contra sis magistrats que van exercir les seves funcions entre els anys 1956 i 1977 en els jutjats especials de ‘vagos y maleantes’ i de perillositat i rehabilitació social, per les mesures d’internament que van acordar davant d’un gran nombre de persones pel simple fet de la seva homosexualitat.

Fonts del consistori barceloní han admès que quan es va presentar la querella ja es va dir que seria molt difícil i que hi hauria molts obstacles perquè prosperés. És per això que afirmen que a partir d’ara es recorrerà la decisió del TSJC amb la mirada posada a Estrasburg. El consistori manté, així, el compromís perquè aquests crims contra drets fonamentals no quedin impunes i siguin reparats.

La iniciativa processal de l’ajuntament té el seu origen en una moció aprovada pel ple municipal el març de 2017 que acordava ‘la interposició de querella davant els jutjats de Barcelona per a la investigació i enjudiciament dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista’.

El tribunal exposa el marc legal creat en plena dictadura franquista en la seva política de repressió de l’homosexualitat (el 1954 es va introduir en la ‘Llei de vagos y maleantes’ ja vigent la possibilitat de sotmetre els que realitzessin ‘actes d’homosexualitat’ a mesures de internament en centres de custòdia o de reeducació per un temps no superior a cinc anys, i la Llei de perillositat social de 1970 va reproduir aquest règim sancionador), i precisa que el règim repressiu va ser derogat a través de la Llei 77/1978, encara que en la pràctica havia deixat d’aplicar-se un any abans.

El TSJC fonamenta la inadmissió de la querella en les exigències del principi de legalitat penal, en la seva connexió amb els principis de seguretat jurídica i d’irretroactivitat de les disposicions sancionadores (article 9.3 de la constitució espanyola), ja que si bé els delictes de lesa humanitat gaudeixen de reconeixement consuetudinari des dels Principis del Tribunal de Nuremberg de 1945 i són imprescriptibles, no han estat incorporats al Codi penal espanyol fins a la Llei Orgànica 15/2003.

A més, els convenis internacionals que insten a la tipificació i persecució d’aquestes infraccions contra la comunitat internacional (el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció de els drets humans de 1950 i el Pacte Internacional de l’ONU de drets civils i polítics de 1966) no van ser ratificats per Espanya i incorporats a l’ordenament intern fins el 1977. Això, diu el tribunal, fa inviable la persecució d’aquests fets davant la jurisdicció penal, sense perjudici de la valoració que hagi de merèixer des d’una perspectiva històrica en el marc de la lluita per l’expansió dels drets humans la persecució que va ser objecte per la dictadura franquista un col·lectiu de persones per la sola raó de la seva orientació sexual.

La querella de l’ajuntament anava contra sis magistrats que van condemnar a presó més de 550 persones LGTBI entre el 1956 i el 1977 sota la llei de ‘Vagos y maleantes’, reformada el 1954, i substituïda el 1970 per la llei de ‘Peligrosidad y Rehabilitación Social’. Els condemnats van ingressar en un mòdul específic de la presó Model de Barcelona. El consistori va aconseguir els noms dels jutges, però no sap si són vius. També va demanar tots els expedients als arxius judicials.

Aquesta querella forma part del ‘litigi estratègic’ presentat pel consistori barceloní, que presideix la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que des del 2015 s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos de l’aviació italiana sobre la capital catalana durant la guerra de 1936-39, i dues querelles més per crims comesos durant el tardofranquisme.

El Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona, a qui va recaure la querella per repartiment, va donar trasllat a la fiscalia perquè es pronunciés i la va derivar a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ara l’ha desestimat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb