
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Albert Rivera no és cap llumenera intel·lectual. Però té gent que sap molt bé com indicar-li a cada moment què ha de fer. La provocació que el dirigents de Ciutadans va fabricar ahir a Altsasu és repugnant, però molt eficaç. I molt ben planificada en tot els detalls –entre els quals no és precisament menor la presència en el mateix acte del líder de Vox i l’absència del PP.
Rivera es reinventa després del fracàs del seu primer assalt al poder. I aquesta vegada s’aboca al ‘trumpisme’ de manera clara. S’ha acabat aquella època en què pensaven que era al PSOE el partit al qual havien de robar vots, fent veure que el seu moviment representava una certa esquerra. El canvi de posició és tan pronunciat que fins i tot el CIS l’ha pogut detectar, com es veu en aquest gràfic, en què els enquestats mostren que la deriva a la dreta de Ciutadans ha estat perfectament percebuda. L’aliança cada dia més implícita amb Vox hi ajuda molt, i segurament és la clau per a derrotar el PP, per a superar-lo i tornar a tenir, doncs, accés i possibilitats d’arribar a la presidència del govern espanyol.
Fa pocs dies que el periodista David Brooks explicava algunes característiques del trumpisme que són transcendentals per a entendre aquesta nova extrema dreta mundial, unes característiques que hauríem de fer un esforç per a entendre. Donald Trump, diu Brooks, ha transformat la política en tres aspectes. Primer, perquè té un relat diferent, fonamentat a dir que la ‘bona gent’ està cansada de suportar allò que és políticament correcte i ‘té el dret’ de descarregar tota la violència que acumula a l’estómac contra ‘els diferents’ –siga quina siga la diferència respecte del ‘patró nacional’. En segon lloc, l’ha transformat perquè ha esborrat i destruït els valors tradicionals que se suposava que els dirigents polítics d’un país del primer món havien de practicar. Per això el trumpisme ataca l’honestedat intel·lectual, la decència personal, la compassió, la voluntat d’escoltar i reconèixer l’altre…; la moralitat, en definitiva. Per a ells, la qüestió és explotar la fractura social i no pas guarir-la. I en tercer lloc, el trumpisme posa sobre la taula un nou debat. Ja no parla d’economia, de salut, de benestar, de si el govern ha de ser més intervencionista o no tant. El dilema bàsic, d’ara endavant, serà obert contra tancat. Ets un elitista partidari d’obrir la societat, acceptar la diversitat i respectar el pluralisme o ets un bon home que se sent amenaçat? Explotar la por d’aquesta manera tan lamentable és, en definitiva, el camí de Trump. I aquest camí, val més que ho entenguem, és el que Albert Rivera calca ara a l’estat espanyol.
Per això l’acte d’ahir a Altsasu, sorprenent pel fet de remoure el vesper basc, que semblava tranquil, només es pot entendre si l’interpretem a partir d’aquestes coordenades.
Què hi cercaven Rivera i Abascal, agafats de la mà, anant a provocar un poble navarrès indignat de cap a cap de veure que ja fa 720 dies que tres dels seus joves són tancats a la presó acusats per una baralla de bar, reconvertida en violència política gràcies al guàrdia civil que la va començar i sustentada en la mentida mediàtica i judicial més abjecta? Doncs hi cercaven allò que van aconseguir: notorietat. I poder presentar-se davant la societat espanyola com els salvadors de la ‘bona gent normal’, exactament igual que fa Trump quan envia l’exèrcit a la frontera a ‘protegir’ els Estats Units de la ‘gran invasió’ dels dos milions de pobres que fugen d’Hondures.
Rivera ahir va explicar amb fets als espanyols, a la part més tancada de la societat espanyola, que ja n’hi ha prou d’aguantar-se, que tenen el dret de deixar anar tota la violència que acumulen a la panxa contra els bascs. I ho féu amb la indecència personal d’amagar què passava a Altsasu, reconvertint en agressió a la Guàrdia Civil allò que és clarament una agressió de la Guàrdia Civil, esborrant qualsevol possibilitat d’empatia amb les famílies dels joves empresonats i manipulant sense vergonya els fets que passaven davant la seua cara. Al final Rivera va anar a Altsasu a posar sobre la taula el debat sobre bons i dolents, apuntant contra els diferents, contra els elitistes que es fan preguntes complexes sobre què significa ser espanyol i ficant en el mateix sac els independentistes bascs i catalans, Podem, Pedro Sánchez i fins i tot el PP, acusat de covard per haver dit que no era convenient d’anar a remoure aquest afer. Ell contra tots, com Donald Trump quan va començar el seu ascens al poder.
Però no ens hauríem d’enganyar. Donald Trump tenia a favor seu grans corporacions de mitjans, disposades a denigrar el periodisme per donar suport a la seua causa –com també té Rivera. I Trump comptava amb la tebiesa moral dels ionquis del poder per a justificar el seu assalt al govern. Bernie Sanders l’hauria pogut aturar, tenia prou credibilitat per a fer-ho; Hillary Clinton no. Ací els bascs i els catalans de tots els països i potser la gent de Podem, o si més no d’un sector de Podem, el podríem aturar, però Pedro Sánchez no. Perquè per a aturar aquesta nova extrema dreta cal plantar cara radicalment als seus principis i això vol dir defensar a capa i espasa el dret de la diferència, la tolerància, l’empatia amb l’altre, la cerca de solucions complexes, la primacia de la política sobre la violència. I això és, en definitiva, tot allò que Sánchez no ha volgut fer en el cas català.
Tan sols hi ha una cosa que crec que Rivera no preveu i que és la clau més important d’aquest combat. Als Estats Units hi ha dos Estats Units, com a Rússia hi ha dues Rússies i com a Espanya hi ha dues Espanyes. Als Estats Units no són la mateixa cosa les dues costes urbanitzades que el centre rural, com no és igual la Rússia de Puixkin i la que descriu Dostoievski. Però en el cas espanyol la diferència té molt a veure amb la matriu castellana o no de les famoses ‘dues Espanyes’. I en aquest sentit és molt interessant políticament d’observar que l”anti-Espanya’ que Vox recupera del franquisme més fosc com a argument denigratori és, de fet i amb tots els matisos necessaris, l’Espanya que aspira a anar-se’n i a crear un estat propi que l’allunye per sempre. De manera que potser Rivera, el nacionalista espanyol més nacionalista, en realitat juga amb foc més que no pot arribar a imaginar i més que el seu país no pot permetre’s.
PS: Rivera també té les seues fake news, és clar…
31 comentaris dels subscriptors

JOAN RAMON GOMÀ
05.11.2018 | 00:02
Hi ha una diferència fonamental entre el trumpusme de Trump i el trumpisme de Ribera: La coherència.
Trump atia l’odi i pretén que no formin part del USA i tancar fronteres.
Ribera atia l’odi i pretén que formem part d’Espanya i que no hi hagi fronteres.
Crec que hauriem de girar contra ells l’odi que atien contra els catalans. Jo proposaria fer un referèndum sobre la independència de Catalunya només a Espanya amb la següent pregunta: ¿Está usted de acuerdo en que se expulse de España con deshonor a Catalunya porqué los catalanes no són dignos de pertenercer a la gloriosa nación milenaria más antigua de la história del universo?

jaume vall
05.11.2018 | 00:17
Està bé reflexionar sobre el que passa i ens pot afectar. Però quan es fa la pregunta, “què hi buscava Rivera a Alsatsu ? ” i la resposta és notorietat, potser parlant-ne se li fa un favor. Algun dia haurem de valorar la presència mediàtica a Catalunya de Rivera, Arrimadas, Albiol, López Alegre, Cañas i d’altres personatges que semblen fugir de la veritat per anar a trobar el benefici, i la resposta que se’ls dona, les rèpliques que provoquen i que se’ls atorga.
De moment, a més a més de repetir com de dolents són els nostres veïns, i refermar-nos en la necessitat de deixar-los enrera, talment un malson, també haurem de focalitzar en com entomem els perills dels propers mesos.
La xerrameca sense actuacions contundents no és una opció. La protesta simbòlica, tampoc. Observem com ens veuen des d’altres llocs d’Europa.
Llegit a Politico.eu., comentari a la notícia sobre l’acusació de la fiscalia sobre els presos polítics catalans :
“Sorry pal but freedom doesn’t come through human pyramids and waving huge flags. Catalonia caved in as soon as they realized that it could get messy. Earlier I watched the process with a certain sympathy but by now I can only laugh. Apparently spoilt and cowardly Catalans can’t achieve what half of Europe did from Estonia to Slovenia. Probably it’s a millenial thing, people thinking they’re entitled to everything and when realizing that they need to grow balls they just sit down and cry. ”
Posted on 11/3/18 | 12:36 PM
Ens pot agradar més o menys el to, la incorrecció política, la crua manera d’expressar-se en el sentit de que els catalans som covards. Però podem estar segurs que és una opinió representativa del que pensen molts europeus :
Si els catalans volen assolir una fita difícil, que s’arrisquin més amb els fets, i deixin de manifestar-se amb enormes banderes i llàgrimes d’emoció !!!
(Traducció : “la llibertat no s’aconsegueix amb manifestacions , castellers i grans estel·lades .Els catalans es van enfonsar quan van veure que podia haver-hi conseqüències desagradables i conflicte. Primer veia amb certa simpatia el moviment independentista, ara em fa riure. Aparentment els covards catalans no poden obtenir el que mitja Europa ha obtingut, des d’Eslovència fins a Estonia. Possiblement és un defecte dels temps, la gent creu que mereix més coses de les que té, però quan ha d’arremangar-se per treballar durament , es cansa , s’asseu, i es queixa.”)

Enric (EPM) Pelegrín
05.11.2018 | 01:11
A mi no m’ha agradat gens la manera com tractaven alguns mitjans públics catalans aquest xou. Donant cobertura, sense matisar gaire, a la propaganda que ells havien ordit. Semblava una nota d’agència dedicada a Espanya.
És clar que no cal donar-los més importància, però si se’n parla, caldrà atenir-se a la veritat dels fets i denunciar el muntatge que ha preparat l’estat espanyol contra el poble d’Altsasu.
És lamentable veure l’acarnissament d’aquests individus contra aquest poble navarrès.

Ignasi Mora
05.11.2018 | 02:07
Deixem els que han de reflexionar i fer feina, que treballen sense presionar-los. I anem a les arrels dels conceptes. Que l’aplicació de les lleis és imparcial és una broma de mal gust. Qui pot creure una cosa així? Però si els jutges grossos els posa l’executiu… ¿No seria més normal que els jutges adquiriren els coneixements necessaris per ser-ho en un Institut de Justícia, així com a l’hora de destinar-los al seu lloc de treball es fera per sorteig? Aleshores sí que hi hauria els pilars per a una justícia humana més o menys justa. Avui, però, és una mena de circ.

Xavier Farré
05.11.2018 | 02:36
El senyor Albert no serà mai president del govern espanyol, per la senzilla raó de ser català. Els espanyols mai posaran un president català al seu govern.

Lluís Paloma
05.11.2018 | 02:53
Si allò que ha d’impedir Rivera arribar a president del govern espanyol és el fet de ser català (encara que amb autoodi), doncs publicitem als quatre vents que és català, especialment a les Castelles i a Extremadura. Pot ser tan senzill com això.

LLUÍS CASTILLO
05.11.2018 | 06:30
Totalment d’acord amb Jaume Vall, jo també llegeixo Político.eu i constato aquest i altres comentaris. Salut.

jordi Rovira
05.11.2018 | 07:01
Un article molt bo que ressegueix amb perspicacia una pregunta fonamental: què cerca el nacionalisme espsnyol que nosaltres anomenem unionisme en el seu proceso? La diferència entre Espanya i qualsevol altre estat rau en el graú de maduració del mateix estat modern “nacional”. Important en aquest moment quan aquest valor trontolla arreu del món. I més important encara si aquest enfoc nacional encara és un esdevenir, com passa ara a l’estat espanyol. Molt bona la observació final, vés que el final d’aquesta fugida endavant no sigui una altra ESPANYA molt més espanyola i petita.

Francesc Gispert
05.11.2018 | 07:15
Em sembla que hi ha un error important en l’anàlisi: no es tracta d’una cosa relacionada amb un ascens de l’extrema dreta, no és exclusiu dels de Ciudadanos ni és nou. Se’n diu espanyolisme i, des que tinc ús de raó, sempre ha estat igual. És part de la seva cultura odiar els catalans i els bascos a mort, i això sí que és ben transversal entre els espanyols. De fet, em sorprèn molt que l’editorial insinuï que Podemos és diferent en aquest aspecte.
A banda d’això, no puc afegir res més al magnífic comentari d’en Jaume Vall. Bé, sí, puc confirmar amb l’experiència d’haver viscut a Alemanya i a Itàlia que els estrangers (en general) no ens tenen gens de respecte i que, en el millor dels casos, se’ls en fot què ens passi. Això sí, molts ho dissimulen amb eslògans de merda com que “units som més forts” i “dos no es barallen si un no vol” per a culpar-nos de tot i justificar la colonització.

Albert Miret
05.11.2018 | 08:09
Per a mi, el que estan fent tota aquesta sèrie de bèsties és aprofitar la crisi econòmica i la insatisfacció general d’una societat espremuda fins a la darrera gota, per a pujar al poder. No és cap invent, en Hitler, Mussolini i en Franco van fer exactament el mateix. Es tracta, com diu en Vicent, d’ensenyar a la mateixa societat que han empobrit, que ja és hora de deixar anar tot l’odi acumulat i simplement li faciliten el camí per a fer-ho. Acabar amb tot allò que s’assembli al coneixement, a la complexitat, a la intel·ligència els és del tot essencial per dur a terme el seu propòsit, i per desgràcia és molt més fàcil de vendre en una societat prèviament idiotitzada com és aquesta en què ens obliguen a viure, que en una de ben formada en coneixement i en democràcia.
No inventen absolutament res cap d’ells, ni tenen cap mena d’intel·ligència social, però són subvencionats amb tots els diners del capitalisme més bestial per a mantenir-se al poder com sigui. No cal dir que totes les forces repressives estaran sempre al seu costat, ja que han estat especialment formats en la incultura i la simplicitat mental. Per això, l’única solució contra aquestes bèsties inhumanes i asocials és l’educació, i és el que cal defensar amb totes les nostres forces aprenent de l’experiència dels països nòrdics. Per poder-ho fer, ens és imprescindible la independència, per això hi lluiten en contra amb totes les seves forces, i pel mateix ens hi hem d’enfrontar amb tot el que tinguem i no només amb frases maques i amb manifestacions.

Pep Agulló
05.11.2018 | 08:44
ARA EN DIEM “TRUMPISME”
El show provocador d’en Rivera a Altsasu n’és la part esperpèntica, però crec que el “trumpisme” és sistèmic a l’Estat espanyol (com diu el comentari de F. Gispert 7:15). L’atiament de la catalanofòbia amb el tret de sortida del rei en la cursa “a por ellos”, les mentides i el retorciment de les lleis per condemnar al govern català, l’odi fomentat pels mitjans de Madrid d’una immensa majoria d’espanyols contra tot allò català, etc. què és sinó “trumpisme”?
La desigualtat ara ja no s’amaga com abans sota l’estora vergonyant dels Estats, ara es combat als pobres i oprimits com enemics a batre. El marxisme en deia lluita de classes dels oprimits cap als opressors, ara és la lluita de classes dels opressors contra els oprimits. Els temps estan canviant…

Ramon Sans
05.11.2018 | 08:58
¿AHORA DESCUBRIMOS LAS FACKE NEWS DE MADRID??? antes les llamabamos MONTAJES , EMBUSTES , VERSIONES POLICIALES..
¿Recuerdan el sumario 18/98 en MADRID cuandro encarcelaron a periodistas , hombres de la cultura …? cerrraron periódicos y radios vascas , decian primero que ETA financiaba Egin , como no se pudo demostrar , que Egin financiaba ETA , que ETA hacia la linea editorial del periódico …que si tenian un modem y secomunicaban con ETA ….HABIA TANTOS ACUSADOS QUE MONTARON EL JUICIO FUERA DE LA AUDIENCIA NACIONAL PORQUE NO CABIAN EN LAS SALAS … un MONTAJE MUY SUPERIOR AL DEL CIERRE DEL PERIODICO EGUNKARIA
Y saben que hicimos l@s catalanes ???? NADA , Y EL PNV SOCIO DE CONVERGENCIA ???? AYUDO A LA ACUSACIÓN DICIENDO QUE EGIN ERAN ETA DE MANO DEL SEÑOR ATUTXA … NADA SE DEMOSTRÓ …PERO LA SENTENCIA ESTABA YA ESCRITA ANTES DE EMPEZAR …
DESPUÉS DE ATREVERSE A TANTO , ¿AHORA DESCUBREN LOS EMBUSTES DE RIVERA???? NADIE DEL PP , PSOE , IZQUIERDA UNIDA/PODEMOS lo denunciará … porque llevan años justificando la represión en EUROPA … Y EL PNV MENOS … si han visto el reportaje de Eitb sobre la TORTURA EN ESPAÑA ¿ QUE AÑADIR ?
Y ahora SIGUEN PENSANDO que Europa NOS SOLUCIONARA LA FALTA DE LIBERTADES ????

Ramon Vilardell
05.11.2018 | 09:38
Magnífic editorial, d’una gran i útil lucidesa. Gràcies Vicent!

Jaume Bosch
05.11.2018 | 09:57
Molt d’acord amb els comentaris, i més amb el del Sr. Vall i Politico.eu.
Afegiria un detall, fixeu-vos en què ha passat a Nova Caledònia, els varen prometre un referèndum fa 30 anys, temps suficient perquè la metròpoli amb tota mena de privilegis omplís aquelles terres de colons, els nadius han perdut perquè els colons son fidels a França i volen mantenir els seus privilegis. Els canacs son ara minoria a casa seva.
El mateix ha passat a molts llocs, i està passant encara avui en dia, per exemple al Sahara. Quan els marroquins hi tinguin un parell de generacions nascudes allà, ja està assimilat el territori.
Anem vius, i no siguem covards.

Robert Joan
05.11.2018 | 10:05
Cal remarcar una inexactitud de l’escrit de Publico.eu, que denota una certa ignorància de qui són els catalans i la seva història. On diu
Apparently spoilt and cowardly Catalans …
Hauria de dir
Apparently spoilt and cowardly Catalan LEADERS …
I, de fet, caldria que diguès
Since the Casp Agreement (1412), spoilt and cowardly Catalan leaders …

Pepi Oller
05.11.2018 | 10:59
L’editorial m’ha servit molt per entendre les armes de l’extrema dreta i com s’acaba imposant.
Nosaltres no som de ‘descarregar tota la violència que acumulem a l’estómac’, ni crec que sigui pas el camí; però alhora entenc la crítica il·lustrada amb el comentari de Publico.eu.
M’ho he dit amargament moltes vegades: patim d’un excés d’alguna cosa, de quina pasta estem fets? per què no ens sabem imposar per defensar les nostres institucions, els nostres drets? El desassossec en què vivim molts té molt a veure en descobrir que som el nostre propi enemic davant la incapacitat de fer valer el respecte per nosaltres mateixos. Som presoners de la nostra història? no la podem transcendir?
Sempre estem esperant el moment mentre en deixem passar a cabassos. Cal deixar-se violar cada dia tot esperant el moment de sortir corrent? Ara esperem la sentència dels presos, per fer què? Sabrem fer allò que no hem fet abans? I tanmateix, hi ha moviments que només els poden fer els nostres representants des de les institucions. Pretendre fer-ho des del carrer és com intentar conduir un cotxe des del seient del darrere.
Feu que passin coses, coi!

ernest ramos
05.11.2018 | 11:17
no entenc per què, a Altsàsua, no el hi van fer ” un Tortosa ” !
també hauiíem de tenir en compte que, a tot l’alt funcionariat de Madrid i a ls de l’IBEX35,
se’ls en fum totalment ” LA SAGRADA UNIDAD DE ESPAÑA”, el que sí que preocupa i faràn el què calgui perquè no passi, és perdre els diners que aporta, per força, Catalunya.

Maria de
05.11.2018 | 11:46
Algú s’en recorda de la Fuerza Nueva d’en Blas Piñar? Doncs aquí els tenim de nou, com en Franco, ben resussitats!

eva salas
05.11.2018 | 11:52
Totalment d’acord amb l’Ernest Ramos.

Josep Pasqual Gil
05.11.2018 | 12:09
És l’hora dels deshonrats a la política. I a l’economia i a la dita justícia. Altsasu és bon exemple. El paperot d’un castAÑOL bord volent-se’n aprofitar mirant Andalusia és tan patètic i trist com qui ha promogut sota mà la marxa hondurenya la vespra electoral de mitjan mandat als USA. Són tan manipulables les masses!. Però l’erra: Castella té a l’ADN la dèria de puresa de sang, com ja va deixar palès fa temps l’Operació Roca (i Chun Chen, el “Chino”). Voler català triomfar a l’Oest vestint-se de lagarterana? “Yo de ti no lo haria, forastero”.

Alexandre Pineda
05.11.2018 | 12:19
SEGUEIXO TOTS ELS EDITORIALS D’EN VICENT PARETAL, COM NILITANT DEL PSAN, I ARA VOTO CUP, ,

Joan F Ruiz
05.11.2018 | 12:54
Estic amb el que diu publico.eu, a l’1-O passat, o al 3-O, o al 10-O,….. teníem credibilitat a Europa, la gent d’Europa, i aquesta credibilitat la hem malmès no finalitzant la feina.
El 3-O espanya estava grogui, podiem haver pres el control del territori. No ho vam fer, i di nosaltres no ens mullem, perquè ho han de fer per nosaltres els europeus?
Quina independència davant d’una city imperialista i colonial s’ha aconseguit només amb queixes i manifestacions.? Cap o comptades amb els dit d’una mà.
Potser el problema també van ser els politics professionals que viuen d’oferir el que el poble vol per després no complir. Potser per això les estructures d’estat no estaven fetes ni un pla de control del territori, no volien fer-ho (el poble sí volia) però es van veure arrossegats a representar la farsa per mantenir el silló. Després ens han volgut vendre que no som prous, que cal eixamplar la base, etz. Els falsos independentistes que facin un pas al costat i no destorbin.
Que hagués estat dur, si, segur que si, un imperi feixista no deixa anar la gallina dels ous d’or així com així, però ho hem de fer nosaltres i esperar després el reconeixement internacional. Si no estem totalment disposats, perquè ens han de prestar atenció?
Però no ha estat dur aquest any, amb farses judicials?
No estarà dur un futur de submissió a la city, d’aniquil.lació de la llegua i cultura i d’expoli que estem deixant als nostres fills?
D’altra banda també estic amb el comentari d’Enric (EPM) Pelegrín.
Els nostres mitjans de comunicació, TV3 en concret, estan sent patètics. És part del problema.
Tots sabem que a Alsasu van picar les campanes, que es van fer concerts al mateix temps, que es van fer manifestacions molt importants en contra de Rivera, que es van llençar fems, una muntanya, al lloc on havia de parlar Rivera, i res d’això es va dir ahir al TN Vespre de TV3, va ser més aviat una notícia pro Rivera, on es veia un grup de gent del poble cridant, contrarrestat amb imatges més rellevants de la desfilada amb banderes dels naZionalistes espanyols.
Vaja, un muntatge patètic, propi de TV1, A3. TL5,….

Daniel Mir
05.11.2018 | 13:03
No ens confonguem amb Ciutadans (C’s). Son, com diuen per alla, “los mismos perros con distintos collares”. El PP ja estava espremut, ja havia donat tot lo que podia donar. Ja no rajava. per altra part estava podrit, fet un parrac i les costures li petaven. Calia un partit nou.
No van fer com Convergència que va soltar el llastre d’Unió i es va canviar el nom, conservant les estructures i no han enganyat ningú, sinó que, més astuts com son, ho van canviar tot, fins i tot de colors (del blau al butà) però son els mateixos. Son la serp que ha mudat la pell. El PP ja no és la serp, és la muda, la pell vella. Cal que canvii tot per que no canvii res.
El comentarista de Politico.eu no s’en ha adonat de que va la pel·lícula. Confon mansuetud amb covardia i no anem per aquí. S’han de tenir-los molt ben posats per a fer lo que estem fent. Fa dos mil anys un savi va dir: “benaurats els mansuets per que posseiran la terra”. El que ho va dir, Jesús de Judà, va crear un moviment que ha durat dos mil anys i s’ha estes per tot el mon.
És molt diferent posseir que conquerir. Els espanyols van conquerir mig mon per la força i, havent-ho perdut tot, s’han trobat amb mig mon en contra. Nosaltres lo que busquem és posseir en pau la nostra terra i ho fem per l’únic sistema que, a la llarga,és eficaç, convèncer en lloc de vèncer, intel·ligència en lloc d’astúcia. Mil anys d’història ens ho han ensenyat i sap més el diable per vell que per diable.

Jordi T.
05.11.2018 | 13:22
Llegint tots els comentaris hi ha alguna cosa que em grinyola. Això que ha fet Cs es quelcom nou i que podríem anomenar “trumpisme” o es una cosa tan vella en l’espanyolisme com odiar als catalans i, en aquest cas, bascos?
Jo em decantaria mes aviat per la nova política “trumpisme”, doncs l’espanyolisme no odia els bascos, sinó que els admira.
Ara bé, podria ser que Rivera, català d’origen i que practica l’autoodi, hagi projectat la mateixa estratègia al País Basc?

Enric Muntadas
05.11.2018 | 15:36
Jo ho veig més senzill, Cs és la marca política de les FAES, els hi va anar bé al PP que hi hagués violència al País Basc per poder manipular, fer lleis injustes, mantenir-se en el poder, fer-se les victimes, quan en realitat eren també botxins. No hi ha hagut violència a Catalunya, ara proven d’encendre el País Basc. Són uns criminals. Amb totes les lletres. Espero que ningú caigui en les seves provocacions indignes, humiliats i… Se’m acaben els qualificatius, no tenen limits aquesta gent.

Josep Maria Martín
05.11.2018 | 16:07
Rivera ha fet de la política una baralla permanent i la seva capacitat d’introduir odi en la política espanyola és il·limitat.
Avui, per sort, aquesta no és, com fa un temps, la mirada exclusiva de l’independentisme. Pablo Iglesias, el secretari general de Podemos, va ser el primer a allunyar-se d’aquells posats conjunts amb el líder taronja en què es presentaven com els regeneradors d’una Espanya que molt majoritàriament no vol regenerar-se.
Després d’Iglesias, se’n va allunyar Pedro Sánchez, que va veure les orelles al llop. El líder taronja no era sinó un desestabilitzador amb un guió sempre fix: contra Catalunya, contra la democràcia i contra la convivència.
(José Antich)

Josep Castelltort
05.11.2018 | 16:34
Un imperi ha de ser integrador. Com que Ñ cada vegada ho és menys, es desintegrarà. Aquesta és la llićo, si l’he entés bé.
Una altra cosa és si nosaltres hi ajudem gaire o si el nostre capteniment s’adiu amb el que és propi d’un nou estat. Són coses diferents.
Crec que és important entendre que un poble sotmès durant 600 anys ( la Nova Planta és la culminació), no es refà en una any. Ha d’anar fent passes.
Les independències amb que ens comparem sovint, teníen un bloc militar dominant a favor. Si no, sang, suor i llàgrimes… i temps ( la Índia i Irlanda).
Però aconseguir la indpendència sense trencar un plat no es podrà.

Rosa Gispert
05.11.2018 | 16:45
Fa temps que penso que el pitjor que està passant és l’ascens desacomplexat de l’extrema dreta. El PP està massa desgastat per la corrupció i el PSOE ha ocupat el seu espai d’espanyolisme amb formes educades. Per tant els Cs aspiren a fer aflorar la ultradreta que habitaba el PP. I això anirà a més, contra Catalunya, Euskadi, la immigració…és la Inquisició!. Cal que els posem en evidencia sense fer-los propaganda, que molts encara sel’s creuen.
Pel que fa al debat del politico, dons que cadascú pensi “què o/i quant” estaria disposat a arriscar per guanyar la independència i ho comparem amb el que han costat les independencies arreu, i així saber si som covards o no.

Juan Martin ALEGRIA
05.11.2018 | 16:47
Por levantar un poco los ánimos del comentarista de politico.eu
Tal y como dice Robert Joan: “Apparently spoilt and cowardly Catalan LEADERS …”
Porque aquí ocurre que hay diez personas en la cárcel y toda una ciudadanía independentista de Catalunya prisionera de sus partidos políticos (en la cárcel de sus propios partidos políticos). Si lo primero indigna, lo segundo cabrea.
Ya sé que es difícil hacerlo y además, con la que ha caído desde hace un año, pues más, pero hasta que no asumamos que somos presos políticos de los partidos políticos, no hay nada que hacer.
¿Cómo hacerlo?
En primer lugar denunciando que nos han escondido muchas cosas y que nos han engañado y nos siguen engañando. Yo no entiendo cómo tanta gente sigue creyendo que no hay vida política más allá de los partidos. Nos ponemos nosotros mismos en la situación de ser sus presos políticos. Denunciarlo (con todos los medios de comunicación que existen hoy en día eso no es tan difícil) sería la forma de empezar a crear opinión. No queremos depender de las cuitas partidistas que se traen los partidos políticos. Si lo hacemos ya surgirán otros partidos o movimientos políticos e incluso dentro de los existentes ya veréis cómo incluso se llegará a situaciones de escisiones.
Nuestro mayor problema ahora no es el Tribunal Supremo, ni la Ñ, son nuestros partidos políticos.
No me cansaré de decirlo.

Josep Salart
05.11.2018 | 17:12
Excel.lent editorial per presos i exiliats de la nostra causa, per la gent que varen garrotejar el dia 1-O i per tots aquells que estem esperant que es mogui alguna cosa.
En Rivera, la gent que, evidentment pensa per ell, els bascos o espanyols del nord, tal li fa, i que mai han votat rés a favor nostre en el p.. congrés dels diputats de madrid), l’Ibex i tots els espanyols, qui avui no els conegui o se sorprengui d’alguna cosa és que viu a sota terra.

Montse Massot
05.11.2018 | 17:28
Molt bona editorial i molt bons comentaris,el que em dol es la opinió de Politico.eu que és això de dir-nos que som covards, que és pensa potser que tot això es fàcil doncs que vingui aqui ell amb la seva equidistancia a veure de que va tot plegat,vinga home que no destorbi i ens deixi fer no et dic
S'ha afegit la noticia a Favorits